Borbons

Del primer dels borbons, en van dir Felip V. En mala hora va nàixer aquell qui cremà Xàtiva i li volgué canviar el nom per San Felipe, el lladre roder que ens va robar les institucions, la llengua i la llibertat.







El segon volien que es diguera Lluís I, però es va morir de seguida. Si més no, va ser discret. Però, mort ell, va tornar son pare, ple de sang.








Del tercer, en van dir Ferran VI. Va morir boig. Acabat.










Del quart, en van dir Carles III. Va exigir als gitanos que deixaren de parlar romaní i que deixaren de vestir com tenien costum de fer. Va expulsar els jesuïtes i els va confiscar els béns. Tota una peça.







Del cinquè, també en van dir Carles, però IV. El molt cregut va envair França amb la pretensió d'aturar una revolució que havia de canviar el món per sempre i va acabar havent d'abdicar a favor del seu fill mentre els carrers li cridaven contra. Covards, els borbons van cedir el tron a Napoleó.





Després arribà el borbó sisè, 'el Desitjat' que deien, veges tu. Com a resposta al desig va suprimir la constitució i governà com un monarca absolut. Dissolgué totes les institucions anteriors, tret d'una: la inquisició. En això de reprimir els borbons s'han equivocat poques voltes.






Continuem la llista. De la borbó que feia set, en van dir Isabel II, i La Gloriosa la va engegar al carrer, tot proclamant la república. Au.








I del borbó que feia vuit, en van dir Alfons XII, un fill bord de la d'abans. Els cubans li van alçar l'estelada i li van fer pam-i-pipa.








Després vingué el borbó que fa nou, aquell Alfons XIII que va portar la dictadura de Primo de Rivera i que la república va enviar al carrer.








I darrere seu, cridat pel generalot Franco, vingué el desè. Li diuen Juan Carlos I. Va legitimar la dictadura fins que va ser impossible de fer-ho, i quan arribà la democràcia encara va jugar amb un altre cop d'estat.







Deu són, doncs, els borbons que hem hagut d'aguantar en tres-cents anys i, de cap, no en tenim una memòria agradable. La llibertat no ha estat mai la divisa d'aquell casal i cap no ha respectat els drets del nostre poble, que el primer dels seus va arrabassar per la força de les armes. Hi ha qui vol esperar a veure si l'onzè és millor, però per mi que no ho siga. Amb deu ja n'he tingut prou i massa per entendre què volen dir quan criden 'Mori el Borbó'.



Vicent Partal director@vilaweb.cat

Mori el Borbó (però que no es mori gaire)!

Escrit de: JOSEP ANTONI VILALTA I COLETES - TORÀ, PAÏSOS CATALANS.
El podeu llegir al seu bloc: http://blocdelvilalta.blogspot.com/2008/12/mori-el-borb-per-que-no-es-mori-gaire.html.

6 de desembre; el dia que Joan Ridao afirma la necessitat de reformar la constitució espanyola, amb l’argument "ferm i combatiu" de que la "carta magna" està deslegitimada perquè el 55% de la població actual de l’estat, els de menys de 51 anys, no van poder-la votar i que en aquests trenta anys la Constitución ha passat de ser una núvia verge i pura a convertir-se en una mena de fadrina vella i solterona. Que la Constitución no ens reconeix com a poble i ens nega els nostres drets nacionals? Tant se val! Cal reformar-la, a veure si així dura força anys; cal rejovenir la núvia, que torni a ser verge i pura.

6 de desembre; el mateix dia que Joan Tardà, company de partit de Ridao, clou el seu discurs amb un "Visca la República, mori el Borbó". Les paraules de Tardà són pronunciades en un acte de les JERC i, és clar, ja se sap, en un acte amb els joves s’ha de fer alguna que altra proclama radical, que l’organització juvenil del partit encara es defineix independentista i, si s’escau, de tant en tant, fins i tot parlen de socialisme. Ara bé, com en tantes altres ocasions (llegiu "Si l’encerto, rectifico"), ERC, en tant que partit adult, seriós i amb responsabilitats de govern, no pot pas assumir aquest tipus de discurs i, per tant, cal desmentir el malentès. Desitjar la mort del cap d’un dels estats que ens ocupen? I ara! Això de "Visca la República, mori el Borbó" és una frase feta de la guerra de contra Felipe V; tothom ho sap que Basset, Moragues i la resta de combatents austriacistes eren republicans de tota la vida! Com podeu pensar que algú pugui desitjar cap mal a qui és cap d’Estat justament per ser descendent d’aquell criminal? Déu nos en guard!

6 de desembre; el dia en que la CUP de Berga organitza un magnífic acte commemoratiu dels 40 anys de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans. Un acte on es repassa –especialment en el parlament de l’Anna Maria Guijarro, regidora de la CUP a Berga- els fets més destacats de l’independentisme en aquestes quatre dècades de lluita, els encerts i els errors que van marcar l’evolució del moviment i que ens han dut on som ara. I entre els encerts, i ocupant un lloc destacat, el clar i contundent –i per això silenciat i criminalitzat- No a la Constitució espanyola del 1978, que va situar l’Esquerra Independentista en unes coordenades polítiques totalment allunyades d’aquelles formacions que acabarien integrant-se al sistema, seduïdes per aquella núvia verge i pura que, per a Ridao i companyia, va ser la "Constitución española".

Campanya Cagum el Pare Noel 2008

Per la Festa Major (popular) d'Hivern (Faust), la MISSA també és lo primer de tot.

Els nois i noies de "La Collonada" gent amb trempera i moltes ganes (encara que de vegades els estaments oficials te la facin perdre, a ells i elles no) aquest any també s'han currat una Festa Major (POPULAR) molt bona i amb moltes i diverses activitats per a tots els públics. Potser hi ha faltat una mica més de participació ciutadana, però això tampoc depen d'ells, sinó de la resta de la ciutadania. Ens ho donen mastegat i amb molta diversitat (presentacions de llibres, sopars dinars, concerts, ginkames, cercaviles, dansa, cant, fura del faust, etc...) hi ha hagut moltes activitats per a recordar-me de totes de memòria. I perquè no dir-ho amb força gent en cada una d'elles, des dels més petits de la casa als més grans, tothom hi era benvingut. Puc dir que aquest any la n'he pogut fer un seguiment força intens de quasi be tot els actes, i sí, hi havia gent, tothom no, com no podia ser d'una altra manera m'ha faltat veure el recolzament dels representants polítics de la nostra ciutat, per variar al nostre país qualsevol acte organitzat des del carrer, que no hagi passat pel sedàs dels polítics, sembla que no mereixi cap reconaixement per part d'aquests.
Doncs senyors i senyores, que manen tant, amb una mica de ganes també es poden fer coses, sense grans pressupostos com els que remenen vostés, només és demana una mica de col.laboració, i sinó com a mínim no possar pals a les rodes i facilitar l'empenta de gent amb ganes de fer coses per a la resta del poble.
Tota aquesta explicació era per acabar explicant l'únic acte de pressènncia que ha fet el món polític igualadí en la Festa Major d'Hivern FAUST'08.
Va ser diumenge cap al migdia, en el bateig dels " Els Voladors – Trabucaires d’Igualada", cal dir primer de tot que com a qualsevol acte hi ha el permis per tal de poder-lo fer, aquest acte era més o menys el següent, al matí al patí del Centre Cívic Centre, es feia la trobada de Trabucaires (els d'Igualada i dues colles més, convidades) i tot seguit esmorzar. Tot seguit les colles i la gent allà reunida anaven cap a la Pl. de l'Ajuntament, disparant els trabucs que és el que fan les colles trabucaires. Val a dir que per arribar a la Pl. de l'Ajuntament es va decidir no passar pels carrer que toquen a l'esglèsia de Sta. Maria, per molestar el menys possible a la gent que era a missa.
Al ser un bateig d'una de les colles, la d'Igualada, van començar a disparar els seus trabucs, com és lógic. Fins que va fer acte de presència la regidora que ja anomenavem. Va venir a donar suport a l'acte d'una entitat de la ciutat? NO, tota ella com a regidora d'esquerres, progre i tot el que vulgueu... va arribar tota esfereïda i acompanyada d'una tècnica de l'ajuntament, fotent crits a tort i a dret, exigint i ordenant que alló que semblava una guerra s'havia d'acabar immediatament, doncs s'estava molestant a la gent de missa. Si senyora gran suport a l'associacinisme local, m'agrada la forma de valorar i potenciar les iniciatives populars, de la gent d'esquerres que governa, d'aquesta ciutat.
És més fàcil i suposo que s'en treu més rendiment fent acte de presència i recolzant l'acte al qual es molestava tant, la missa de 12. M'agradaria veure si a qui es "molestés" segons vosté fos un acte en una mesquita (per exemple) correria tant com ho va fer diumenge. I per últim, perdoni que li digui, però allà a qui es va molestar va ser anosaltres, doncs teniem tant dret a fer i gaudir del que es feia, com els indignadisims que estaven a missa, a mi també em molesta el que es fa allà dins i em foto i ho tolero, si més no ho respecto. Cosa que sembla que la prepotència del clergat i els seus subdits NO (entre ells vosté).

Apali doncs salut i bon profit. Ah, sí per qui li pugui interessar el final de la història, va ser que aquella colla d'incívics van possar punt i final a l'acte, no fos cas que a part de la ira d'aquella regidoreta, despertéssim la ira de més altes i divines esferes.

Com a apunt només dir que no sóc membre de cap entitat, associació, o grup vinculat a La Collonada, prou difícil que els hi posen només faltaria que......

Karles Claudi

La CUP organitza un gran acte commemoratiu per celebrar els 40 anys de l'Esquerra Independentista

El dissabte 6 de desembre a les 8 del vespre, es realitzarà un gran acte commemoratiu al Teatre Municipal de Berga per rendir homenatge a un moviment que en quaranta anys ha mobilitzat desenes de milers de persones. És, per tant, un homenatge a totes aquestes persones anònimes que han treballat desinteressadament, i moltes vegades patint dures represàlies, per la construcció nacional dels Països Catalans. Tant d'esforç i tanta lluita bé mereixen una gran commemoració.
Les activitats començaran el divendres 5 a 2/4 de 9 del vespre al Pavelló de Suècia, on l'historiador Oriol Junqueras explicarà les condicions del naixement d'aquest moviment polític, les caràcterístiques del seu desenvolupament fins al present i la seva importància decisiva per entendre la situació política actual dels Països Catalans.
Per cloure l'esdeveniment amb un acte lúdic, els grups Skàndol Públic i Aramateix i el PD Whatsda protagonitzaran, a partir de les 11 de la nit, un concert al Pavelló Vell de Berga. Durant tota la setmana, al vestíbul del teatre hi haurà situada l'exposició 40 anys de PSAN.
Amb aquests actes, la CUP de Berga vol homenatjar i dignificar aquests 40 anys de lluita que han dut a terme milers d'homes i dones que han treballat per la llibertat i la justícia social del nostre país, i alhora vol fer-ne proclama decidida del nostre compromís d'assolir aquests objectius.
L'aforament de l'espai on es realitzarà l'acte commemoratiu està limitat a 750 persones. Les entrades del concert es vendran als bars "La Ginesta" i "Cal Negre" de Berga a 7 € l'anticipada i 9 € a guixeta. Els punts de venda fora de Berga i la informació referent a l'organització d'autobusos s'aniran actualitzant a aquesta mateixa web.

Obama és igual a canvi?

Ha guanyat Barack Obama! El canvi! Mig món s’alegra d’aquesta victòria. Però el canvi de què? Per arribar a ser candidat a la presidència dels EUA, cal tenir el suport econòmic i mediàtic de nombroses grans empreses. De fet, a diferència de l’estat espanyol, als EUA sí que es fan públiques les quantitats astronòmiques de diners que aquestes empreses donen per a les campanyes electorals, com les que ha rebut Obama. La majoria són grans empreses transnacionals, corporacions petroleres, mitjans de comunicació de masses i empreses d’armament. Però les carretades de diners que donen no són gratis! Vet aquí la trampa de la democràcia, el poder del poble: poder escollir, cada tants anys entre dos candidats de dretes, lligats de peus i mans per empreses salvatges. Amb Obama o sense, els EUA continuaran xuclant petroli dels pous de l’Iraq i de l’Afganistan. Les seves empreses multinacionals no apagaran la seva set de diners i continuaran saquejant països rics en recursos naturals. La cultura d’empresa gringa continuarà expandint-se arreu del món amb criatures treballant 15 hores diàries, cosint pilotes de futbol; continuaran sent parcials en el conflicte entre Israel i Palestina; o bé construint un mur a la seva frontera amb Mèxic; comercialitzaran armes per aquí i per allà; continuaran amb la seva dinàmica de policia mundial; donaran suport a dictadors per conveniència, manipulant informació, assenyalant qui és terrorista i qui no, qui pot tenir armes nuclears i qui no. Continuaran torturant a Guantánamo, bloquejant Cuba. No crearan un sistema públic de sanitat per als seus ciutadans; el seu Estat del Benestar continuarà sent inexistent; continuarà morint gent als EUA per no haver-se pogut pagar l’hospital... Però si la campanya mediàtica mundial a favor d’Obama continua, haurem de continuar pensant que és la millor opció. Pot ser que algunes formes canviïn, però el fons segurament continuarà sent el mateix. Les campanyes electorals actuals dels partits tradicionals no tenen contingut, ni arguments; són pura imatge: “El canvi”, “Sí, podem”, “El primer candidat negre”... Algú dels qui s’alegra de la victòria d’Obama, sabria dir una sola proposta concreta que hagi fet? Em ve al cap l’última campanya del PSOE , en la qual es venia a dir: “No els voteu a ells, que són pitjors que nosaltres.” Resultat: majoria aclaparadora del PSOE. Ni un argument. Ens ho empassem tot. Això sí, les formes són diferents de les del PP: molt talante i aparença de progre, però podria ser pitjor; ja estem bé així. En canvi, el fons és el mateix. Es tornen 400 euros a tots els contribuents, siguis el propietari de Telefónica o un peó; l’especulació immobiliària continua; la MAT va tirant endavant; es continua donant suport a les empreses espanyoles que fan barbaritats a l’Amèrica Llatina, com Repsol o Endesa; es continua torturant a les comissaries; el delicte d’injúries a la corona continua aplicant-se; es continuen prohibint partits, il·legalitzant persones immigrants; s’incompleixen acords amb el Parlament de Catalunya; es continuen exportant armes a zones en conflicte... Això sí, podria ser pitjor: el llop en forma de PP o de McCain ronda pels voltants. Potser és una posició molt escèptica, però tot fa pensar que la victòria d’Obama no serà la del canvi. Igual que els governs socialistes no són tan diferents dels governs populars, si més no pel que fa als continguts. Ja ho deia Josep Pla: “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.” Per exemple, amb Obama o Zapatero la crisi econòmica la continuaran pagant els de sempre, mentre “la Caixa” o el BBVA ens refregaran anualment els seus multimilionaris guanys. Igual que si hagués guanyat Rajoy o McCain. I és que potser caldrà fer com fan els informàtics: quan el sistema falla, no es reinicia, sinó que es canvia de sistema.

Martí Coromina i Quintana. (http://mauletsosona.blogspot.com/2008/11/obama-s-igual-canvi.html)

Si senyor, Martí penso igual que tu...
Salut

Gràcies, senyora Abelló

Com sempre, pesat que sóc. dono les gràcies a aquest govern que tenim. CATALANISTA i D'ESQUERRES...
Apali llegiu i flipeu.....
Que vagi de gust














per Vicent Partal, extret del web Vilaweb.cat.

Fa uns dissabtes. Assaig del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura. 'Nacionals' i de 'Cultura' en la mateixa definició, ep! El qui porta el sarau, vés a saber per què, demana si cap dels premiats o dels presents no entén el català. Un, un de tots, diu que no l'entén, i des d'aquell instant l'assaig passa a la llengua del país veí. Tot d'una, emperò, la senyora Abelló, Premi Nacional, alça la mà i diu: 'Jo no entenc el castellà'.

Sorpresa evident. Estem acostumats a no protestar, a callar com si res, com si la nostra dignitat no fóra important, sinó accessòria. Sorprèn, sembla, que algú es comporte, simplement, amb dignitat, sense escarafalls, però també sense deixar-se aixecar la camisa ni assumint el paper de colonitzat sense drets. Potser per això l'assaig continua en espanyol amb la flor i nata de la cultura catalana, com si no hagueren oït la senyora Abelló. Amb un detall afegit: cap dels premiats de la cultura nacional no se suma a la protesta.

I malgrat tot, malgrat el silenci i la mala educació evident, aquella dona de cabells blancs i de mirada espurnejant, la senyora Abelló, poetessa, amb la força i la raó que li dóna haver aguantat dècades de misèria i d'opressió torna a dir amb tanta senzillesa com rotunditat: 'He dit que jo no entenia el castellà'. I, ara sí, ara aconsegueix que els organitzadors tornen a parlar com parlen tots els presents a la sala menys un.

Em lleve el barret, senyora.

Vicent Partal (director@vilaweb.cat)



MÉS______________________________________________________


Extret del bloc BLOG DE MIR ROY I MANEL RIU (http://mireiagalindo.blogspot.com/2008/11/la-generalitat-premia-amb-18000-euros.html)

LA GENERALITAT PREMIA AMB 18.000 EUROS QUI NO FA SERVIR EL CATALÀ
Comencem per l'única persona decent d'esta història, l'única que se mereix els 18.000 euros del premi: la senyora Montserrat Abelló. La senyora Abelló ha sigut guardonada enguany amb un dels Premis Nacionals de Cultura que atorga la Generalitat de Catalunya. Com explica Vicent Partal en l'article "Gràcies, senyora Abelló", el dia que s'assajava la cerimònia van succeir uns feits força insòlits. L'encarregat de l'assaig, en un cert moment, va passar-se del català al castellà perquè un dels premiats no enteneva el català (recordem les tres paraules: Premis, Nacionals, Cultura). A la vegada, la senyora Abelló va dir: "Jo no entenc el castellà". Ningú no li va fer costat, però ella va insistir fins aconseguir que, finalment, l'encarregat tornés a emprar el català. És insòlit que un guardonat no entengués el català, que l'encarregat de l'assaig se passés al castellà i que cap altre guardonat fes el mateix que la senyora Abelló.

I qui even els meninfotistes guardonats? Doncs estos: Carme Pinós, Carlos Pazos, Infos en Idiomes de Barcelona TV, José González Morandi, Paco Toledo, Paulina Andreu ("Paulina Schumann"), María Gallardo, Miquel Gallardo, L’Era – Espai de Recursos Agroecològics de Manresa, Francesc Casadesús, Nani Marquina, Joan Margarit, grup musical Antònia Font, Patronat d’Estudis Osonencs, Mara Dierssen, Josep Martí Gómez, Lluís Permanyer, Joan de Sagarra, Plataforma per la Llengua, Salvador Sunyer i Moisès Broggi. Com? Què? El grup Antòn...? La Platafor...? El senyor...? I no van donar suport a la senyora Abelló? Voldríem pensar que no van assistir a l'assaig, altrament...

Ara bé, ja res no mos sorprèn, perquè tafanejant pels webs dels guardonats n'hem descobert quatre que són ben políglotes:

Web de Carme Pinós, en "español" i en "english";
Web de Carlos Pazos, en "español", en "english" i en "français";
Web de Miquel Gallardo, en "español" i en "english";
Web de Nani Marquina, en "español" i en "english".

La Generalitat de Catalunya ha esquitxat 18.000 euros a cadascun dels premiats. Als quatre premiats políglotes, també. Pel seu poliglotisme "español-i-qualsevolaltrallenguaquenosigaelcatalà", suposem. Coses de la Cultura Nacional. Encara li faran tornar el premi i els quartos, a la pobra Monserrat Abelló.

ES DIU XAVI SARRIÀ

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dissabte, 1 de novembre del 2008
ISABEL-CLARA SIMÓ

De vegades trobes un grup musical que dius: aquest és el meu. A mi m'entusiasma Obrint Pas; i els de Verdcel (que a més són del meu poble, Alcoi). Però volia parlar d'Obrint Pas. Amb pocs elements, omplen l'escenari, t'inflamen el cor i et fan nedar en adrenalina. Les seves lletres solen ser polítiques i també poètiques. Són bons. El seu cantant és Xavi Sarrià. I ara publica un llibre de relats. Hom espera que un cantant escrigui poemes. Hi ha cantautors que són grans poetes, i els nostres clàssics moderns, com Raimon, Lluís Llach o el sempre plorat Ovidi, ho demostren amb escreix. Si es tracta d'un cantant de música pop esperes poemes tipus rap, i no m'ho mireu com un menyspreu: això és el que el lector espera a partir d'una imatge. Pensem a partir de les imatges que ens formem del món, i dels símbols amb què es representen, aquestes imatges. Per això qui domina, no la informació, sinó les imatges que es fixen en la informació, té el poder. En literatura, si ho analitzes, et fas un fart de riure, perquè en l'imaginari col·lectiu de qualsevol país apareixen com a grans escriptors autèntiques mediocritats. En català no tant, perquè no controlem els símbols (o no volem controlar-los). Ni tenim altaveus. Ni prestigi. Veges tu què hi farem. Doncs bé: ensopegues amb el text de Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas (que he tingut la sort de llegir abans de la seva publicació) i veus un escriptoràs que et serra la gola i et deixa sense alè. Parla de violència i d'ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de culpabilitat, parla de la brutalitat de viure i la de morir. És un gran llibre de relats. El títol és un sarcasme afegit: Històries del paradís. En sentirem a parlar. Això espero.


El 10 de novembre arriba a les llibreries Històries del paradís, la primera obra de ficció de Xavi Sarrià.

ACTE FINAL - CORRELLENGUA 2008

29 d'octubre CONCENTRACIONS

1968-2008 40 anys de l'Esquerra Independentista

La Candidatura d'Unitat Popular de Berga (CUP) a Berga està preparant un gran acte de commemoració pel 40è aniversari del naixement de l'Esquerra Independentista.
El Teatre Municipal de Berga acollirà, el proper 6 de desembre, aquest esdeveniment que pretén homenatjar els homes i dones que en els darrers 40 anys s'han compromès per la llibertat i la justícia social d'aquest país!
Visca nosaltres i els nostres!!!!!!

Extret del bloc d'en TITOT (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/11087)

A Lluís Maria Xirinacs

A continuació reproduïm el parlament que va fer Oriol Junqueras al Palau de la Música, des d'una de les llotges del segon pis, en memòria de Lluís M. Xirinacs. El passat dilluns 13 d'octubre.


Sovint, en Lluís Maria Xirinacs apareix com una figura aïllada, com una veu que clama en el desert i, si m’ho permeteu, com una mena de bolet en un erm ressec. Afortunadament, però, en Xirinacs és molt més que una figura aïllada, que una veu que clama en el desert o que un bolet en un erm ressec. De fet, en Xirinacs és un veritable líder espiritual perquè és la veu del poble... de l’esperit del poble. I, sens dubte, en moltes ocasions, en Xirinacs va ser la veu d’aquells que no podien parlar i va parlar a les consciències d’aquells que no volien escoltar. I, en aquest sentit, en Xirinacs és una encarnació de la paràbola evangèlica del gra de mostassa que, malgrat ser la més petita de les llavors, acaba esdevenint el més formós dels arbres.

En Xirinacs és una baula en l’eterna cadena de les generacions que es passen (les unes a les altres) el relleu... el testimoni de que cal mantenir-se fidel a l’imprescindible compromís amb la llibertat i la dignitat.

I la paraula compromís significa, precisament, “prometre amb”, és a dir “prometre conjuntament amb els altres”... i, en la mesura del possible, “amb tots els altres”... amb els nostres compatriotes (perquè en Xirinacs era català), amb els nostres germans en la fe (perquè en Xirinacs era cristià), amb tots els humans (perquè en Xirinacs era pacifista) i, molt especialment, amb els més febles (perquè, a l’igual que Gandhi, en Xirinacs sabia que no podem ser neutrals entre els botxins i les víctimes).

Avui, nosaltres ens retrobem aquí per renovar el nostre compromís etern... per prometre’ns els uns als altres que nosaltres també passarem el relleu... per prometre’ns els uns als altres que, siguin quines siguin les dificultats, nosaltres també farem tot el possible per tancar les nostres pròpies baules... i, així, donar testimoni de que nosaltres també vivim... I que, en concret, tal com ens va demanar el president Lluís Companys poc abans de que l’afusellessin, vivim “Per Catalunya... i tot allò que representa de Pau, Justícia i Amor”.

Moltes gràcies!

(Extret del bloc de l'Oriol, http://in.directe.cat/oriol-junqueras/bloc/a-lluis-maria-xirinacs)

El Congrés Mundial de la Natura

"Felip de Borbó ha estat l'encarregat de donar el tret de sortida al Congrés Mundial de la Natura 2008, que reunirà durant 10 dies al voltant de 7.000 experts en la matèria a Barcelona i que marcarà l'agenda mediambiental dels pròxims anys".

"El Príncipe de Asturias inauguró ayer el IV Congreso Mundial de la Naturaleza, que se celebra en Barcelona hasta el 14 de octubre, y cuyas conclusiones marcarán la agenda medioambiental de los próximos años.
En su discurso de arranque, Felipe de Borbón señaló que hay pruebas "inequívocas" de que la actividad humana está dejando huellas que afectan a nuestro entorno y que en las ultimas décadas se ha acelerado la desaparición de especies"


Quines paradoxes, que te la vida, el diumenge aquest xicot obrint un Congrés (a Catalunya) sobre la natura i en ell te els pebrots de dir: que hay pruebas "inequívocas" de que la actividad humana está dejando huellas que afectan a nuestro entorno y que en las ultimas décadas se ha acelerado la desaparición de especies...


Hòstia, noi, i si primer fem una mica de pedagogia casdascú a casa seva portes endins.
Explicali una mica això que dius en les obertures de congresos al teu pare, doncs potser ell no t'ha escoltat, potser estava a Rumania o qualsevol altre país drogant i matant óssos o qualsevol altra espècie protegida, doncs sembla que en te afició ... a matar animals, eh.........

Botifarrada popular contra la hispanitat

BOTIFARRADES?????????

Fa uns mesos va sorgir un bloc anomenat BOTIFARRADES, tot i que no el signava ningú, estava força bé.
Doncs és dedicava a dir les coses que molta gent comenta pel carrer o pensa, però com que això és Igualada, ningú s'atreveix a dir, hi havia artícles que "déu n'hi dort", però a mí en general m'agradava. A més hi havia força participació de gent, la gent hi deixava comentaris que també fotien molta tralla.
Però hi va haver un dia que van començar a tocar la societat igualadina i la gent amb cales, que ara és dediquen a gestionar un diari (no en diré res més no fos cas que a mi també se m'acabes aquest bloc), i com per art de màgia el bloc en qüestió ha desaparegut.
Que s'ha de pensar, en censura? en els braços dels poderosos que són molt llargs? no ho sé, però s'ha acabat.

Senyors o senyores, o qui vulgui que sigui que feia aquest bloc, us encoratjo que el contnueu. El pitjor que ens pot passar és que sempre es surtin amb la seva aquesta gentota.

Ah, i si us voleu donar a conèixer, tebiu un sopar pagat, m'agrada la gent que diu el que pensa.
RES PODRAN CONTRA UN POBLE UNIT, ALEGRE I COMBATIU...

Feu-ho saber si decidiu tornar-hi, de ben segur que no sóc l'únic esperant la vostra tornada.


Salut i lluita contra el poder....

DISSABTE 20 DE SETEMBRE: TOTS I TOTES SOM EL XAVI!!

Aquest proper dilluns 22 de setembre el jove barberenc Xavi Oñate anirà a judici per un presumpte delicte d'injúries a la corona als Jutjats de Cerdanyola del Vallès per la cololocació d'una pancarta antimonàrquica a l'Ateneu de Barberà, un fet que va ser realitzat cololectivament per joves de la ciutat i que va ser anunciat i publicitat setmanes abans que es produís la denúncia.

La denúncia va ser promoguda per agents de la Policia Local de Barberà, a requeriment d'una veïna, actuació que sempre ha estat defensada pel govern municipal de Barberà, encapçalat per Ana del Frago (PSC) i Celestino Sánchez (EUiA), que abans de donar validesa a la gestió de la regidoria de Joventut per defensar el dret a opinar a Barberà ha preferit tancar files entorn un càrrec polític temporal, el d'Antonio Báez (PSC), i uns funcionaris públics, els policies locals, que encara no han donat cap resposta del per què es va tirar endavant aquesta denúncia i, sobretot, per què es decidir assenyalar al Xavi.

En el darrer ple municipal Antonio Báez (PSC), Ana del Frago (PSC) i Celestino Sánchez (EUiA) es van quedar sols oposant-se a una moció en favor del Xavi que tenia el suport de la PCPB, d'ERC, d'ICV i CIU i l'abstenció del PP, i que va ser aprovada hores abans al ple de Badia del Vallès amb l'única abstenció del PP. Aquell va ser el moment de les institucions públiques, cololectives i municipals de la ciutat.
Ara, és el moment dels veïns i les veïnes, del carrer, de solidaritzar-nos amb el Xavi i mobilitzar-nos:
- perquè mai més cap abús de poder municipal afecti a cap veí o veïna de Barberà,
- perquè mai més des del nostre ajuntament es coarti el dret a la dissensió vers la monarquia,
- perquè mai més cap càrrec polític i policial a Barberà s'extralimiti ens les seves funcions públiques
- perquè som un poble viu, actiu i solidari

Per tot això us convidem a participar en la manifestació que s'ha convocat el proper dissabte 20 de setembre i que sortirà de la Plaça
Cooperativa de Barberà a les 6 de la tarda i recorrerà els carrers de la nostra ciutat.

En acabar la manifestació, a la Plaça de la Vila, hi hauran diferents intervencions públiques de solidaritat, informatives i de sensibilització sobre el 'Cas Xavi' i altres casos de denúncies en relació a la monarquia. La jornada de solidaritat s'acabarà a la Torre d'en Gorgs amb actuacions musicals.

Tots i totes som el Xavi!!

Assemblea Informativa i de Seguiment del Cas Xavi
[més informació www.ateneubarbera.org]

...amb els sous dels nostres dos regidors hem decidit posar un autobús...

De ben segur que aquesta no és la solució a un problema, però com a mínim demostra una mica d'interès d'uns polítics vers la ciutadania que els vota per tal de solucionar els seus problesmes. És molt fàcil posar normatives i restriccions, controls i desplaçar espais d'esbarjo a les afores de les ciutats, però com s'hi arriba? Quines facilitats hi posen els governadors.

Com a protesta ho trobo molt acertat, però....?

Aquí teniu la mica de manifest que ha fet la CUP de Vic

Des de la CUP de Vic, aquest any, amb els sous dels nostres dos regidors hem decidit posar un autobús que volti tots els escenaris del MMVV (Mercat de Música Viva de Vic).
Cansats de reivindicar a l'ajuntament la necessitat d'un autobús nocturn a la ciutat i per tal de millorar la seguretat del jovent, hem decidit passar a l'acció.
Durant aquest MMVV, l'autobús de la CUP farà ruta des de les 9 del vespre fins a les 5 del matí (gratuït), cobrint bona part dels barris de la ciutat, arribant fins a la Guixa i passant a prop dels escenaris.

VINE AMB NOSALTRES!!!
deixa aparcat el cotxe i els punts

Estelada a l'Ajuntament d'Igualada

Foto de l'acte de la penjada de l'estelada a l'Ajuntament d'Igualada.

Sense paraules...

Cadascú que en tregui les seves conclusions.

10 setembre: Marxa de torxes a l'Anoia

"Els Països Catalans decidim Independència i Socialisme,per una comarca unida, viva i combativa"

ACTE:Marxa de torxes
LLOC:Igualada , Plaça de la Creu
HORA: 21:00
CONVOCA:Coordinadora de l'esquerra independentista de l'Anoia

La recent creada Coordinadora de l'Esquerra Independentista de l'Anoia, formada per les organitzacions i sectorials de l'Esquerra Independentista de l'Anoia com Endavant (OSAN)-Anoia, CAJEI- AJC , Maulets- Anoia i la CUP-Vila de Capellades, us convoca a una Marxa de Torxes per commemorar aquesta diada de lluita i reivindicació al Principat i als Països Catalans com és l'11 de setembre.´
Se celebrarà el dia de 10 de setembre a les 21:00, iniciarà a la Plaça de la creu d'Igualada i recorrerà diferents carrers del centre d'Igualada sota el lema "Els Països Catalans decidim Independència i Socialisme, per una comarca unida, viva i combativa!"
Us animem, doncs, a que hi assistiu i participeu, perquè entre totes continuem mantenint ben viva la flama de la resistència!

Independència i Socialisme, Països Catalans!

per repufw (http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/350785/index.php)

La 6a MARXA de TORXES, Vilafranca del Penedès

http://www.marxadetorxes.cat/

Nou bloc a l'Anoia

M'han fet arribar (?) un nou bloc "BOTIFARRADES", te la pinta de ser força interessant.
Qui fagi aquest bloc sembla que ho fa sense pels a la llengua i es toquen temes interessants i sobretot de denúncia, d'afers de casa nostra.
No ho sé suposo que s'haurà de seguir a veure que tal de moment pinta bé.
Ja veurem que dura, doncs parlar de segons quines coses en aquesta ciutat i comarca, incomoda i força.
De moment aquí el teniu
www.http://botifarrades.blogspot.com/

En farem seguiment....

Salut.

Bandera Espanyola a l'Ajuntament

Tot arriba al final i les vancances també, i aquí tornem a ser per fotre una mica de canya (si pot ser contra espanya), per començar com no parlaré del drapot que un any més ha presidit la Festa Major d'Igualada. Gràcies a l'alcalde que tenim i a tot el consistori que jo diria que no fan gaire cosa per evitar-ho ha tornat a enbrutar el nostre cel i la nostra vista aquella bandera imperialista que sembla ser als nostres representants agrada tant, doncs no la treuen mai ni per les nostres festes.
Sort tenim del jovent que sembla ser que a qui més li molesta i protesta, fent-ho notar als actes com pot ser el final del pregó (sense interrompre cap acte, fent-se sentir en acabar) i repartint enganxines a tort i a dret durant totes les festes. Molt bé canalla, almenys que no pensin que estem conforme amb tot el que decideixen impossar.

Ara també m'agradarà veure que faran per la diada de l'11 de setembre, segur que tindran els sants collons, de deixar-la. Espero que algú els fagi veure i entendre, que ja està be de donar-nos tant pel sac, esperem que no la pengin. Com a mínim això doncs no tinc gaire confiança de veure l'estela per celebrar el centenari de la nostra bandera de combat contra els imperialistes. Per penjar l'estelada com es farà en diferents pobles de la comarca i del país, hauria d'haver pasat pel ple, i com no a Igualada cap partit ha fet la proposta i cap vol dir cap. M'encanta el poble que tenim i els partits combatius que ens representen....
AU VA a la merda tots....

Malgrat tot ens queda el consol que sempre hi ha gent que te aquesta bandera i la fa servir, a veure quan ho fan els que ho han de fer perqué per això s'els va votar.

No siguem igual que els que manem, per la diada penja la teva estela al teu balcó, fem-nos sentir.

Sortim al carrer i fem que ens sentin,
visca les festes populars
i VISCA CATALUNYA lliure!!!!!!

Apali salut i lluita i felicitar a la "Collonada" per la veritable festa major de la nostra ciutat..


La foto és d'un balcó de la pl. de l'ajuntament, casa d'un company, per la Festa Major d'Igualada 2008.

TANCAT PER VACANCES!!!!

Tanquem per vacances fins al setembre. No és que marxi a cap lloc, doncs estem en crisi, ara que ja ho ha reconegut el govern d'espanya (curiosament uns dies abans que es tingués que començar a negociar el finançament) però bé, ja farem.
Tot i així bones vacances a tothom que en tingui i els que no, ja ens veurem, sobretot a les festes populars i festes majors.

Salut i lluita, no hi ha descans.


Sonen les festes arreu de les comarques,
Sonen a ritme de les nostres danses,
danses de guerra: tabals i dolçaines
"Venim del nord, venim del sud de terra endins, de mar enllà"
Aquesta melodia és una dansa popular
per animar la festa perquè cal seguir lluitant
per defensar la terra ja podeu seguir ballant.
Volem que el poble s'alce comencem tots a cridar.
Que el carrer siga nostre que no ens el tornen a llevar.
Ballem tothom al ritme d'aquesta cançó de guerra.
_______

Avui…
Tot el que has viscut, Tot el que has cregut,
A dins dels teus ulls, A dins dels teus punys.
I la nostra revolta mai no podran aturar,
els nostres punys alçats mai no podran abaixar,
els nostres somriures mai no podran esborrar,
la nostra actitud sempre serà de combat.

Bassa o Bassa? de l'orgull a la vergonya

BASSA:
· Dipòsit a l'aire lliure amb murs d'obra, on hom fa anar aigua, generalment destinada a regar.
· Qualsevol excavació o sot gros o petit que s'omple d'aigua, especialment el destinat a recollir l'aigua de pluja, que serveix d'abeurador, safareig o rentador, etc

BASSA:
· Matèries fecals emprades per a adobar els camps, mercaderia
· Excavació, dipòsit, on es recullen el suc, els excrements, d'un femer, d'una comuna

Jo diria que la definició que li va més bé a la Bassa de Capellades actualment és la segona.
Ja no és la bassa que recordo de petit, era l'orgull del poble, el reclam pels turistes i l'espai de joc pels infants, i des de fa anys la poca pluja i la sobreexplotació dels aqüífers han fet que la sorgència natural de la Bassa facin que normalment estigui buida.
El mes passat suposo que per les pluges que van caure, la bassa va mostrar una imatge que feia temps que no veiem, és va omplir una mica, no gaire no ens emocionéssim, però almenys no era buida i terrosa, com ja estvem acostumats.
Però últimament he sentit a la canalla del poble que ja no van a la bassa a jugar i tirar pa als peixos, fan juguesques sobre qui serà el primer en veure una rata voltant entre el munt d'escombraries i bruticia que hi ha.
Els comentaris de la gent gran del poble ja no són d'orgull, al contrari són de pena i avergonyiment. També es pregunten perquè ningú no fa res, com a mínim per mantenir alló una mica net, i de passada comenten - tenim sort de moment encara no fa pudor.....

"Senyors que maneu tants, si escopiu al cel us caurà a la cara...."

Per veure més fotos.

70è ANIVERSARI DEL CAMPAMENT REPUBLICÀ DE PUJALT (i on eren els republicans?)

Ara fa 70 anys a Pujalt es vivia la Guerra Civil Espanyola. Des de 1938 i fins al 1399, s'hi va crear i va funcionar la Base d'Instrucció Militar del XV111 Cos de l'Exèrcit Popular.
I per això dissabte 19 de juliol, s'hi va fer un acte de commemoració, per tal de recordar tots els joves, que com va indicar Antoni de Solà i Pereta Alcalde de Pujalt, van defensar la legalitat d'aquella època que era la República, la legalitat en front del cop d'estat que van portar a terme l'exercit membres de l'exercit español.
Acte entranyable amb el parlament de dos excombatents de l'exèrcit republicà, membres del batalló que hi havia a Pujalt.
Tot anava molt bé, però es trobava a faltar quelcom, després d'una hora en acabar l'acte, diguessim, més seriós, De Solà va fer els agraïments als presents i va convidar a tothom a seguir gaudint de la diada, però abans d'acabar, com no, va agraïr la presència als polítics que s'havien apropat a recolzar l'acte de commemoració, i va donar les gràcies a Joan Tardà (Diputat i portaveu al Congrés per Esquerra), i ja està...
Si, com ho heu llegit, ja està. Allà no hi havia ningú més (a part dels representants de Pujalt, i no puc assegurar si d'altres pobles del voltant, doncs no conec a tot s els polítics de la comarca) però polítics de la capital de la comarca i polítics a nivell comarcal no hi havia ningú. Molt fort ens van quedar de pedra, ho vam comenatr uns quants que estavem per allà, i tots vam concordar amb el mateix, que allà no hi havia ningú a part del Tardà.
Es pot entendre d'alguns partits, com el PP, però hi ha altres partits que hi estaven obligats, era el seu deure, la seva obligació ser allà mentre dos excombatents republicans explicaven les seves memòries, republicans de l'exèrcit popular, que van lluitar per defensar la llibertat, aquesta de la que ens omplim tant la boca en temps de pau, però allà a part del poble i el seu alcalde no hi havia ningú més per agrair-los la seva lluita.
I sobretot hi vaig trobar a faltar un partit de la comarca, d'acord hi havia un representant, però no en representació de la comarca o de la capital d'aquesta.

Ara començo a entendre perque es van treure lo de republicana del seu nom...

Volia parlar de l'acte i la diada que és va viure a Pujalt, però no he pogut em vaig indignar molt, jo i altre gent amb la que vaig tenir oportunitat de parlar. Em sap greu, a part de De Solà i Tardà, cap altre polític donant les gràcies en nom de la població d'Igualada i l'Anoia a aquells dos avis, que van perdre la seva joventut pels turons de Pujalt, lluitant per tots nosaltres, per vosaltres que no hi vau anar també....

Jo sí que els hi vull donar les gràcies, GRÀCIES Manel i Joan.....

Apa salut i república, la lluita continua.

Per veure més fotos.

Grateu, grateu la crosta

Ja està, ja ho heu aconseguit.
Els socialistes se surten amb la seva, ja han gratat una mica més la crosta catalana, de la ràdio pública, pública catalana, de ben segur ja respiren millor, ja s'han carregat el programa de més audiència de tot Catalunya, bé...
He sentit l'àdeu de l'Antoni Bassas, moderat, reflexiu i sense gratar gaire... No era Sant de la meva devoció, però reconec que encara es podia aguantar.
Tmabé se m'ha fet extrany que li hagin buscat substitut, pensava que directament el que farien seria connectar amb el Francino i la SER i així maten dos "pajarus d'un tiru" es carreguen una mica més la ràdio pública catalana i fan més rebombori de la que de veritat els hi interessa que funcioni que no és la pública sinó la seva la d'ells la SER.
M'encanta això de que el govern que tenim sigui d'esquerres i nacionalista (3 partits), però tinc un problema mai a la vida he sentit tant espanyol en els mitjans públics catalans com ara (traduccions?, publicitat, tetulians, entrevistes, etc....) sí senyor anem bé...
Jo no demano que els periodistes s'hagin de possicionar, però tampoc es pot permetre el que està passant, en el programa que avui a arribat a la seva fi, per continuar li demanaven entre d'altres que el programa acabés 1 hora abans que ningú, que fotessin fora l'APM, i que sobretot els tertulians no fossin de la crosta, bé... molt bé....

Però per variar en aquest país tot ens està bé (ningú no es queixa) no ens queixéssim no fos cas, vinga vaselina i cap endins que a més sembla que ens agradi.

Senyors que governeu (els 3) suposo que sabeu que passa quan es grata la crosta?
Hi queda senyal per sempre i a més corres perill que s'infecti, vosaltres mateixos...............

TANIA JORGE, t'explicaré un "cuentu"

Mira Tania Jorge, t'explicare un conte sobre el meu nom, primer et posaré en situació. (CARLES D'ÀUSTRIA (1685-1740). Emperador dels territoris de l'imperi austríac, del 1711 al 1740. Aquest imperi incloïa, després del 1713, els territoris d'Àustria, Hongria, Sicília, Nàpols i els territoris de la Corona d'Aragó (1705-1725). Durant la guerra de Successió va encapçalar el bàndol austriacista, enfrontat als Borbons de Felip V.)

Al febrer de 1971 va néixer un nen, al seu avi li feia molta gràcia que li diguessin Carles (per Carles d'Àustria) ell era un home de pagès, que no sabia idioma argentí, i no entenia perquè es tenia que amagar de la policia doncs a casa seva amagava els gegants del seu poble, ja que els què manaven els volien cremar, tampoc va entendre perquè el seu net no es podia dir Carles i obligaven a la seva filla i al seu gendre que es digues Carlos, però així va ser. El seu avi es va morir i el seu net oficialment es seguia dient Carlos.
Aquest nen va anar a escola i allà li deien Carlos, més tard després de molt batallar i perdre molt de temps en dependències de jutjats aquest xicot va aconseguir que l'estat espanyol li permetes dir-se Carles, doncs ja entàvem en "democràcia" però va costar molt, però molt.
Al cap d'uns anys va anar a la mili i com no aquell exercit d'un estat "democràtic" el primer que li va deixar molt clar és que ell no es deia Carles sinó Carlos, tornem-hi (jo d'això en dic imperialisme, feixisme, intolerància ... i tot el que vulguis menys democràcia). Per sort això va durar poc. I van passar els anys i va poder ser el Carles, amb "normalitat", bé menys quan anava a españa, pel que sigui, feina, vacances etc... allà quan parlava amb algú i li preguntaven el nom, li tradueïen automàticament a l'argentí, també va anar a altres països i això no li passava, només a españa.
Van passar els anys i ja no va tenir cap més problema, però, a l'any 2008 se li va acudir donar la seva opinió a un diari comarcal sobre un fet que el neguitejava, la intolerància i els tics feixistes que va veure al seu poble durant una celebració "esportiva", ell sabia que el podien contestar i fins i tot és el que buscava. Però el que no es podia esperar, és que qui el contestés fora algú d'una intolerància tal que li va tornar a canviar el nom, i després de molt anys va tornar a llegir el seu nom com a KARLOS CLAUDIO....

Com pots veure Tania (ah, i jo no fare servir la forma "amiga" doncs tinc la gran sort de NO conèixer-te) no tots els contes acaben bé.
On podem arribar quan els espanyols ja torneu a mostrar els vostres tics ràncis? que us fot fins i tot com ens diem i no ho accepteu i ens cavieu el nom, Com podeu demanar tolerància quan vosaltres no prediqueu amb l'exemple? Com podeu demanar que anem amb la vostra selecció) quan enfonseu les nostres. Com voleu que parlem el vostre idioma imperialista? Quan ataqueu constantment la nostra llengua i la nostra cultura.

“Amic” Karles, jo quan una cosa no m’agrada o no m’interessa, senzillament passo, no li dono voltes; per què no proves tu a fer el mateix?, oblida’t de la selecció I no viuràs amb ràbia.
Ah! I jo no sóc ni de selecció ni banderes, visc en pau I harmonia, perquè els pensaments de la gent com tu fan que sempre hi hagi mala maror.
Aquest text és teu, i ple de mentides doncs quan a tu hi ha quelcom que no t'agrada no només no passes sinó que vols que sigui com tu vols i com tu penses que ha de ser, i això evoca temps passats, almenys a mi. I ràbia, sí, m'hen fa molta la gent intolerant com tu que no accepta res més que no sigui el que ella pensa.
I per acabar et diré que espero que mala maror n'hi hagi i no s'acabi mai, sempre amb la paraula això sí, doncs estic fart que l'estat que ens té ofegats a més estigui trànquil i pensi que som com xais que no ens queixarem ni quan ens porten a l'escorxador.

Ja n'hi prou de mentides, demagògia i falsa honestedat democràtica. I sobretot ni a TU ni a ningú li permeto que em canvií el nom que volia el meu avi i molt menys per espanyolitzar-lo

Ah! Tania Jorge, si et fixes tota l'estona que he fet referència a tu, ho he fet amb espanyol com tu vols, en cap moment he possat accent al teu nom per catalanitzarlo, d'això s'hen diu respecte i tolerància, no podem dir el mateix de tu, Oi?

Vagi aquest conte a tots els patriotes caiguts per la llengua i la cultura dels països catalans.
Salut i indepència......

A Madrid, El Grup parlamentari ja ha respost a Tele 5, però a Barcelona caldria agitació i boicot

Aquest és el titular que Joan tardà li dona al seu escrit a la web d'ERC (perdó ESQUERRA, ni republicana? ni ....) sobre el tema amb que ens ataquen últimament des de l'estat espanyol.
Demana agitació i boicot
Que??? vosaltres demaneu això?
Perdó, Perdó, però em sembla que si algú pot fer quelcom per Catalunya i el Català, sou vosaltres, doncs recordo que esteu al govern, governant? o donant suport (acatant) a tot el que diuen els vostres socis de govern (socialistes (partit dependent d'españa)), és clar quin marge teniu quan el qui mana és la poltrona on s'està assegut, anem esperant el 2014 que a leshores s'arreglarà tot, i qui dies ppassa anys empeny, oi?
Em sap greu dir-vos que semblen més emprenyats i amb més ganes, els altres catalanets, amb declaracions punyets del pujolet, amb ganes d'engegar coses (una 2a Crida, Colom), com a mínim s'els hi veu intenció... I no penseu malament, no hi ha ningú més anti-CIU que jo, però...
I vosaltres, que passa que el jefe, Montilla, no us autoritza? bé, vosaltres sabreu el que feu, suposo.
Però la independència, em sembla, que no es guanya amb boniques cadires, targetes del Parlament per fer dinarets, cotxes oficials, campanyes contra els peatges (ah, no que aquesta ja no toca) i moltes fotos... No, jo crec amb el treball, la lluita i les ganes de sortir endavant, i sobertot creure el que dius.
Vosaltres creieu quelcom del que dieu, o dèieu?
La cosa està molt malament, i no veig i molta agitació ni molts boicots, ja ens està bé, suposo que és el que ens merixem, amb els líders que tenim en aquest país.
Jo per si de cas ja m'he comprat un pot de vaselina, doncs aquests vïns que tenim no els veig jo gaire disposats a subvencionar el tema per alleugerir el nostre dolor. I als d'aquí si els preguntem, segur que ens diran, que tranquils que això només fa mal els primers 300 anys, després ja t'hi acostumes.

Apali doncs salut i força vaselina, que a més venen amb ganes...

IMAGINA - festival d'estiu d'Igualada (Catalunya (Espanya))

No, no m'he tornat boig (o sí), ara us ho explico.
Resulta que no hi ha hagut prou exaltació egpanyolista aquestes últimes setmanes, i sobretot aquests últims dies, que l'Ajuntament d'Igualada es vol apuntar al carro nacional-espanyolista.
Deixarem de banda les retalles de pressupost amb temes culturals i d'èxit a l'estiu com pot ser el cinema a la fresca, de la poca qualitat que se li pressuposa a priori i deixarem de banda que comenci l'Ambòlia, perdó Anolia, i la majoria d'igualadins i igualadines no hagin rebut el programa de les activitats... però la veritat ja possats a fer l'hi podrien estalviar a la ciutat la porqueria de panfleto publicitari socio-espanyolista. Els pocs que l'heu rebut ja ho heu vist, passo a transcriure literalment alguns del comentaris que hi apareixen, per sort no tot el panfleto és d'aquest nivell però..., deu ser pel tema del bilingüisme que ens en salvem.

• TERRAKOTA: 2 de juliol, a les 23:30h. ... representants dels "ritmes ètnics" al nostre país veí, Portugal. (Cooom? però el nostre, nostre, país veí, no és egpanya???)








• CRYSYS: 3 de juliol, a les 22:30h. ... banda de trash metal de Catalunya (Espanya), creada ... (això ja és massa, aquests grupets van a tocar a Igualada, no a l'estranger, em sembla que no cal que s'us noti tant el llautó, no calia tanta concreció.






• BORROKAN: 4 de juliol, 23:00h. ...de Bera (Navarra) ... (Aquest passo d'escriure'l doncs està tot en argentí).










• EL VADO: 5 de juliol, 23:00h. ... Igualada ... (Aquest també passo d'escriure'l, també està escrit en colombià).









Ho heu vist en quin munt d'idiomes que està escrit aquest panfleto, de ben segur que l'idioma que he entès no és català deu ser el valencià, com que vénen els Obrint Pas.

Doncs això és el que hi ha últimament a Igualada, però que es pot esperar d'un ajuntament i d'un alcalde sociata, que no porta la "estanquera" a la bugaderia ni tant sols en dies assenyalats per al nostre país. Ah!!, però tampoc és que hagi sentit moltes veus en contra de tot això, i de tot el que passa en aquest país darrerament, ni a Igualada ni a Catalunya, sort que ara el govern castalà és d'esquerres, nacionalista i verd.....
Zapatero, que bé que ho tens lligat tot això, quins aliats més bons que tens (aquí hi van tots, tots...). I jo que em queixava i criticava el Pujol, per botifler, venut i no sé quantes coses més, al final entre tots aquests progres aconseguiran que el trobi a faltar.

Apali, salut
La lluita continua, i ara, més que mai.

QUINA TRISTOR (...Hem perdut)

No, ja no parlaré del futbol, doncs per molt que hi ha gent que s'entesta a dir que és només un esport, NO HO ÉS, és política, com tot, almenys en aquell país que ens trepitja i ens escanya. Però tant li fot avui no volia parlar d'això (o sí), del que volia parlar és de la tristor i la mala llet alhora que vaig sentir diumenge al vespre, a la meva ciutat, al meu país a la meva terra, la meva, la nostra no d'ells per molt que diguin que sempre ha estat així, mentida com tot.
Vaig tornar a veure l'exaltació egpanyolista i en alguns casos per sort pocs feixista, si com ho llegiu, vaig torna a veure braços apuntant al cel, vaig tornar a sentir el cara al sol, i vaig veure passajar amb impunitat la bandera "la estanquera" amb el pollastre al mig, sí a Igualada, també vaig sentir com insultaven la meva terra, la meva llengua.
Tot això ho vaig veure i patir voltant pel centre d'Igualada, tot anant de casa d'un amic a un bar on voliem fer una cervesa, un bar on m'agrada anar quan necessito aixecar una mica la meva moral catalanista (parlar en català tranquil·lament, escoltar música de la terra i sentir-me bé amb qui soc i d'on sóc), doncs com us deia voliem... però, no vam poder, el xicot va haver de tancar, per por, ho heu llegit bé, per por, doncs no seria el primer cop que li trenquen la porta, criden i insulten, per ser el que som.
Això sí la policia li estava demanant la documentació a ell i els que estavem amb ell, i mentre el policia li explicava que "...a catalans a nosaltres no ens guanya ningú..." pel costat anaven passant espanyolets, cantant himnes feixistes, amb el braç enlaire i amb estanqueres amb el "toru" i alguna que altre amb el pollastrot.
Mentre estavem allà fora xerrant, anaven passant espanyolets, cridant-nos i insultant, sobretot contra catalunya i els catalans. I jo tota la nit anava pensant, "hem perdut, això està perdut" (no el futbol, en el fons el futbol "tant me fot"), i més veient que els espanyolets orgullosos eren canalla molt jove, però molt (...això està perdut?)
Vaig haver de tancar el mòbil, doncs estava fart de missatgets, suposo i espero, que de conya, però estava de massa mala llet, perquè hem perdut (no el partit, repeteixo).
Jo en veia molts, massa, (hem perdut) mentre la gent que anàvem trobant m'anava dient no pateixis no són tants com semblen, però són molt (hem perdut).
Tot això que us explico no va ser un somni en blanc i negre ni un documental, estava despert i ben despert, doncs quan vaig anar a dormir, i més aviat tard, no podian perquè es van passar tota la nit amb els petards i els claxons tocant el pebrots, però al final com no pot ser d'una altra manera em vaig dormir, amb el nefast pensament de ... hem perdut, quina porqueria....

El dilluns em vaig llevar, després de fer tot el que es fa al matí i abans d'anar a la feina vaig encendre el mòbil, doncs el dia abans el vaig tancar de la mala llet que portava (...hem perdut) em va tornar a venir al cap, maleïda sigui, com es normal duarnt la nit passada vaig anar rebent missatges i trucades que no vaig contestar, i ara els tenia tots de cop. i vaig començar a descartar pel títol del misstage (hosti tú ... hem perdut), però l'últim missatge que tenia el vaig obrir, normal, era de la meva filla (11 anys) que aquests dies va a dormir a casa els avis doncs jo treballo, i aquí es quan m'he possat content i he pensat, NO, NO ESTÀ TOT PERDUT, no tota la canalla que puja es aspanyolista. El seu missatge deia: HEM PERDUT PAPA, PERÒ...

Karles Claudio i Oliva
(carta publicada a La Veu de l'Anoia, divendres 4/7/08)

HÒSTIA,tú !!!!!!

Eh, de veritat prou, ja n'hi ha prou. Estic a casa meva i no la conec. Que s'acabi ja aquest suplici d'Eurocopa i fervor egpanyolista, això no es pot aguantar, vaig tot el dia de mala llet, per casa, pel carrer, pel país... tot el dia igual no mengem res més que egpanya, vermell, groc, "torus", i gilipolles amb les cares pintades, i capullus amb barret de "tureru".
Em sembla molt bé tot això però al seu país, que ho facin i s'ho mengin allà, no vull, no en tinc ganes, i em sua tota la seva merda de selecció, i els seus representants.
Em costa molt veure la rambla d'Igualada amb gent amb estanqueres, petards i cantant "viva egpanya", em fot un fàstic que no puc. No eren gaires, però ja n'hi havia prou per treure tot el sopar allà mateix, quin fàstic de veritat us ho dic, són tant curts i curtes que no ho veuen que això NO és egpanya i aquí no toca la seva exaltació patriotico-militar egpanyola, jo quan vaig a egpanya no ho faig, doncs que no vinguin aquí a tocar els collons amb la seva merda, que em respectin una mica a casa meva.
Sí, d'acord de ben segur jo també faria el "capullu" i xivarri, però no puc, perquè? doncs per què aquesta colla que disfruta tant amb la seva no em deixen tenir la meva. Mira quins pebrots i amés no poden entendre perquè no vull anar amb la seva merda de selecció, no, no és que no vagi amb la seva és que hi vaig en contra (per cert no m'està anat gaire bé).
Però no puc evitar estar de mala llet i això que no miro ni escolto les seves radios, teles, diaris.... però tant fa ho tene fàcil aquí al meu país els mitjans d'aquí els hi fan la feina i molt ben feta, encara no he vist cap mitjà que els hi faci boicot, i no en parli, al contrari els hi va molt però molt la selecció del país veí, sembla que els hi vagi la vida, quina il·lusió, quines ganes, quina engunia aquests mitjans "catalans".
Però també ho he de dir no tot ha estat negatiu aquests dies, també he pogut riure una mica, i el més extrany és que precisament d'això no s'en ha fet ressó ningú, sembla com si nomès ho haguessim vist quatre gats, però es que va ser molt fort, l'estampeta d'aquell personatge al partit egpanya-itàlia, allà al "palcu" de les autoritats, ell hi era com primer dels egpanyols, hòstia, que fort, no em digueu que no vau veure com anava, estava fatal, no s'aguantava, no podia ni parlar. Per sort a mi no em representa, doncs jo no tinc rei (un altre dia en parlarem d'aquest tema).

Tú, ja n'hi ha prou de tabarra, per sort ja s'acava, només queda un partit, confiem amb els alemanys, pel que pugui ser però, un amic m'ha convidat a que anem a tancar-nos a les cel.les de Montserrat des de dissabte i fins dimarts, a veure si així ens salvem de tanta porqueria, jo no hi confio gaire, segur que ho tenen tot ben lligat per despenjar una estanquerota des de la muntanya, o algu semblant, n'estic segur.....

Només em queda dir TORNA, TORNA SERRALLONGA....

SI S'HA D'ANAR AMB LA ROJA, S'HI VA

Ho he de confessar jo avui també aniré amb la selecció de la samarreta de color roig.
També s'ha de veure aquest nou xavalet del Barça si ens demostra del que és capaç, per començar estaria bé que es follés una mica el putu Puyol.

ACTE D'UNITAT CIUTADANA (Junts per Catalunya)