TANCAT PER VACANCES!!!!

Tanquem per vacances fins al setembre. No és que marxi a cap lloc, doncs estem en crisi, ara que ja ho ha reconegut el govern d'espanya (curiosament uns dies abans que es tingués que començar a negociar el finançament) però bé, ja farem.
Tot i així bones vacances a tothom que en tingui i els que no, ja ens veurem, sobretot a les festes populars i festes majors.

Salut i lluita, no hi ha descans.


Sonen les festes arreu de les comarques,
Sonen a ritme de les nostres danses,
danses de guerra: tabals i dolçaines
"Venim del nord, venim del sud de terra endins, de mar enllà"
Aquesta melodia és una dansa popular
per animar la festa perquè cal seguir lluitant
per defensar la terra ja podeu seguir ballant.
Volem que el poble s'alce comencem tots a cridar.
Que el carrer siga nostre que no ens el tornen a llevar.
Ballem tothom al ritme d'aquesta cançó de guerra.
_______

Avui…
Tot el que has viscut, Tot el que has cregut,
A dins dels teus ulls, A dins dels teus punys.
I la nostra revolta mai no podran aturar,
els nostres punys alçats mai no podran abaixar,
els nostres somriures mai no podran esborrar,
la nostra actitud sempre serà de combat.

Bassa o Bassa? de l'orgull a la vergonya

BASSA:
· Dipòsit a l'aire lliure amb murs d'obra, on hom fa anar aigua, generalment destinada a regar.
· Qualsevol excavació o sot gros o petit que s'omple d'aigua, especialment el destinat a recollir l'aigua de pluja, que serveix d'abeurador, safareig o rentador, etc

BASSA:
· Matèries fecals emprades per a adobar els camps, mercaderia
· Excavació, dipòsit, on es recullen el suc, els excrements, d'un femer, d'una comuna

Jo diria que la definició que li va més bé a la Bassa de Capellades actualment és la segona.
Ja no és la bassa que recordo de petit, era l'orgull del poble, el reclam pels turistes i l'espai de joc pels infants, i des de fa anys la poca pluja i la sobreexplotació dels aqüífers han fet que la sorgència natural de la Bassa facin que normalment estigui buida.
El mes passat suposo que per les pluges que van caure, la bassa va mostrar una imatge que feia temps que no veiem, és va omplir una mica, no gaire no ens emocionéssim, però almenys no era buida i terrosa, com ja estvem acostumats.
Però últimament he sentit a la canalla del poble que ja no van a la bassa a jugar i tirar pa als peixos, fan juguesques sobre qui serà el primer en veure una rata voltant entre el munt d'escombraries i bruticia que hi ha.
Els comentaris de la gent gran del poble ja no són d'orgull, al contrari són de pena i avergonyiment. També es pregunten perquè ningú no fa res, com a mínim per mantenir alló una mica net, i de passada comenten - tenim sort de moment encara no fa pudor.....

"Senyors que maneu tants, si escopiu al cel us caurà a la cara...."

Per veure més fotos.

70è ANIVERSARI DEL CAMPAMENT REPUBLICÀ DE PUJALT (i on eren els republicans?)

Ara fa 70 anys a Pujalt es vivia la Guerra Civil Espanyola. Des de 1938 i fins al 1399, s'hi va crear i va funcionar la Base d'Instrucció Militar del XV111 Cos de l'Exèrcit Popular.
I per això dissabte 19 de juliol, s'hi va fer un acte de commemoració, per tal de recordar tots els joves, que com va indicar Antoni de Solà i Pereta Alcalde de Pujalt, van defensar la legalitat d'aquella època que era la República, la legalitat en front del cop d'estat que van portar a terme l'exercit membres de l'exercit español.
Acte entranyable amb el parlament de dos excombatents de l'exèrcit republicà, membres del batalló que hi havia a Pujalt.
Tot anava molt bé, però es trobava a faltar quelcom, després d'una hora en acabar l'acte, diguessim, més seriós, De Solà va fer els agraïments als presents i va convidar a tothom a seguir gaudint de la diada, però abans d'acabar, com no, va agraïr la presència als polítics que s'havien apropat a recolzar l'acte de commemoració, i va donar les gràcies a Joan Tardà (Diputat i portaveu al Congrés per Esquerra), i ja està...
Si, com ho heu llegit, ja està. Allà no hi havia ningú més (a part dels representants de Pujalt, i no puc assegurar si d'altres pobles del voltant, doncs no conec a tot s els polítics de la comarca) però polítics de la capital de la comarca i polítics a nivell comarcal no hi havia ningú. Molt fort ens van quedar de pedra, ho vam comenatr uns quants que estavem per allà, i tots vam concordar amb el mateix, que allà no hi havia ningú a part del Tardà.
Es pot entendre d'alguns partits, com el PP, però hi ha altres partits que hi estaven obligats, era el seu deure, la seva obligació ser allà mentre dos excombatents republicans explicaven les seves memòries, republicans de l'exèrcit popular, que van lluitar per defensar la llibertat, aquesta de la que ens omplim tant la boca en temps de pau, però allà a part del poble i el seu alcalde no hi havia ningú més per agrair-los la seva lluita.
I sobretot hi vaig trobar a faltar un partit de la comarca, d'acord hi havia un representant, però no en representació de la comarca o de la capital d'aquesta.

Ara començo a entendre perque es van treure lo de republicana del seu nom...

Volia parlar de l'acte i la diada que és va viure a Pujalt, però no he pogut em vaig indignar molt, jo i altre gent amb la que vaig tenir oportunitat de parlar. Em sap greu, a part de De Solà i Tardà, cap altre polític donant les gràcies en nom de la població d'Igualada i l'Anoia a aquells dos avis, que van perdre la seva joventut pels turons de Pujalt, lluitant per tots nosaltres, per vosaltres que no hi vau anar també....

Jo sí que els hi vull donar les gràcies, GRÀCIES Manel i Joan.....

Apa salut i república, la lluita continua.

Per veure més fotos.

Grateu, grateu la crosta

Ja està, ja ho heu aconseguit.
Els socialistes se surten amb la seva, ja han gratat una mica més la crosta catalana, de la ràdio pública, pública catalana, de ben segur ja respiren millor, ja s'han carregat el programa de més audiència de tot Catalunya, bé...
He sentit l'àdeu de l'Antoni Bassas, moderat, reflexiu i sense gratar gaire... No era Sant de la meva devoció, però reconec que encara es podia aguantar.
Tmabé se m'ha fet extrany que li hagin buscat substitut, pensava que directament el que farien seria connectar amb el Francino i la SER i així maten dos "pajarus d'un tiru" es carreguen una mica més la ràdio pública catalana i fan més rebombori de la que de veritat els hi interessa que funcioni que no és la pública sinó la seva la d'ells la SER.
M'encanta això de que el govern que tenim sigui d'esquerres i nacionalista (3 partits), però tinc un problema mai a la vida he sentit tant espanyol en els mitjans públics catalans com ara (traduccions?, publicitat, tetulians, entrevistes, etc....) sí senyor anem bé...
Jo no demano que els periodistes s'hagin de possicionar, però tampoc es pot permetre el que està passant, en el programa que avui a arribat a la seva fi, per continuar li demanaven entre d'altres que el programa acabés 1 hora abans que ningú, que fotessin fora l'APM, i que sobretot els tertulians no fossin de la crosta, bé... molt bé....

Però per variar en aquest país tot ens està bé (ningú no es queixa) no ens queixéssim no fos cas, vinga vaselina i cap endins que a més sembla que ens agradi.

Senyors que governeu (els 3) suposo que sabeu que passa quan es grata la crosta?
Hi queda senyal per sempre i a més corres perill que s'infecti, vosaltres mateixos...............

TANIA JORGE, t'explicaré un "cuentu"

Mira Tania Jorge, t'explicare un conte sobre el meu nom, primer et posaré en situació. (CARLES D'ÀUSTRIA (1685-1740). Emperador dels territoris de l'imperi austríac, del 1711 al 1740. Aquest imperi incloïa, després del 1713, els territoris d'Àustria, Hongria, Sicília, Nàpols i els territoris de la Corona d'Aragó (1705-1725). Durant la guerra de Successió va encapçalar el bàndol austriacista, enfrontat als Borbons de Felip V.)

Al febrer de 1971 va néixer un nen, al seu avi li feia molta gràcia que li diguessin Carles (per Carles d'Àustria) ell era un home de pagès, que no sabia idioma argentí, i no entenia perquè es tenia que amagar de la policia doncs a casa seva amagava els gegants del seu poble, ja que els què manaven els volien cremar, tampoc va entendre perquè el seu net no es podia dir Carles i obligaven a la seva filla i al seu gendre que es digues Carlos, però així va ser. El seu avi es va morir i el seu net oficialment es seguia dient Carlos.
Aquest nen va anar a escola i allà li deien Carlos, més tard després de molt batallar i perdre molt de temps en dependències de jutjats aquest xicot va aconseguir que l'estat espanyol li permetes dir-se Carles, doncs ja entàvem en "democràcia" però va costar molt, però molt.
Al cap d'uns anys va anar a la mili i com no aquell exercit d'un estat "democràtic" el primer que li va deixar molt clar és que ell no es deia Carles sinó Carlos, tornem-hi (jo d'això en dic imperialisme, feixisme, intolerància ... i tot el que vulguis menys democràcia). Per sort això va durar poc. I van passar els anys i va poder ser el Carles, amb "normalitat", bé menys quan anava a españa, pel que sigui, feina, vacances etc... allà quan parlava amb algú i li preguntaven el nom, li tradueïen automàticament a l'argentí, també va anar a altres països i això no li passava, només a españa.
Van passar els anys i ja no va tenir cap més problema, però, a l'any 2008 se li va acudir donar la seva opinió a un diari comarcal sobre un fet que el neguitejava, la intolerància i els tics feixistes que va veure al seu poble durant una celebració "esportiva", ell sabia que el podien contestar i fins i tot és el que buscava. Però el que no es podia esperar, és que qui el contestés fora algú d'una intolerància tal que li va tornar a canviar el nom, i després de molt anys va tornar a llegir el seu nom com a KARLOS CLAUDIO....

Com pots veure Tania (ah, i jo no fare servir la forma "amiga" doncs tinc la gran sort de NO conèixer-te) no tots els contes acaben bé.
On podem arribar quan els espanyols ja torneu a mostrar els vostres tics ràncis? que us fot fins i tot com ens diem i no ho accepteu i ens cavieu el nom, Com podeu demanar tolerància quan vosaltres no prediqueu amb l'exemple? Com podeu demanar que anem amb la vostra selecció) quan enfonseu les nostres. Com voleu que parlem el vostre idioma imperialista? Quan ataqueu constantment la nostra llengua i la nostra cultura.

“Amic” Karles, jo quan una cosa no m’agrada o no m’interessa, senzillament passo, no li dono voltes; per què no proves tu a fer el mateix?, oblida’t de la selecció I no viuràs amb ràbia.
Ah! I jo no sóc ni de selecció ni banderes, visc en pau I harmonia, perquè els pensaments de la gent com tu fan que sempre hi hagi mala maror.
Aquest text és teu, i ple de mentides doncs quan a tu hi ha quelcom que no t'agrada no només no passes sinó que vols que sigui com tu vols i com tu penses que ha de ser, i això evoca temps passats, almenys a mi. I ràbia, sí, m'hen fa molta la gent intolerant com tu que no accepta res més que no sigui el que ella pensa.
I per acabar et diré que espero que mala maror n'hi hagi i no s'acabi mai, sempre amb la paraula això sí, doncs estic fart que l'estat que ens té ofegats a més estigui trànquil i pensi que som com xais que no ens queixarem ni quan ens porten a l'escorxador.

Ja n'hi prou de mentides, demagògia i falsa honestedat democràtica. I sobretot ni a TU ni a ningú li permeto que em canvií el nom que volia el meu avi i molt menys per espanyolitzar-lo

Ah! Tania Jorge, si et fixes tota l'estona que he fet referència a tu, ho he fet amb espanyol com tu vols, en cap moment he possat accent al teu nom per catalanitzarlo, d'això s'hen diu respecte i tolerància, no podem dir el mateix de tu, Oi?

Vagi aquest conte a tots els patriotes caiguts per la llengua i la cultura dels països catalans.
Salut i indepència......

A Madrid, El Grup parlamentari ja ha respost a Tele 5, però a Barcelona caldria agitació i boicot

Aquest és el titular que Joan tardà li dona al seu escrit a la web d'ERC (perdó ESQUERRA, ni republicana? ni ....) sobre el tema amb que ens ataquen últimament des de l'estat espanyol.
Demana agitació i boicot
Que??? vosaltres demaneu això?
Perdó, Perdó, però em sembla que si algú pot fer quelcom per Catalunya i el Català, sou vosaltres, doncs recordo que esteu al govern, governant? o donant suport (acatant) a tot el que diuen els vostres socis de govern (socialistes (partit dependent d'españa)), és clar quin marge teniu quan el qui mana és la poltrona on s'està assegut, anem esperant el 2014 que a leshores s'arreglarà tot, i qui dies ppassa anys empeny, oi?
Em sap greu dir-vos que semblen més emprenyats i amb més ganes, els altres catalanets, amb declaracions punyets del pujolet, amb ganes d'engegar coses (una 2a Crida, Colom), com a mínim s'els hi veu intenció... I no penseu malament, no hi ha ningú més anti-CIU que jo, però...
I vosaltres, que passa que el jefe, Montilla, no us autoritza? bé, vosaltres sabreu el que feu, suposo.
Però la independència, em sembla, que no es guanya amb boniques cadires, targetes del Parlament per fer dinarets, cotxes oficials, campanyes contra els peatges (ah, no que aquesta ja no toca) i moltes fotos... No, jo crec amb el treball, la lluita i les ganes de sortir endavant, i sobertot creure el que dius.
Vosaltres creieu quelcom del que dieu, o dèieu?
La cosa està molt malament, i no veig i molta agitació ni molts boicots, ja ens està bé, suposo que és el que ens merixem, amb els líders que tenim en aquest país.
Jo per si de cas ja m'he comprat un pot de vaselina, doncs aquests vïns que tenim no els veig jo gaire disposats a subvencionar el tema per alleugerir el nostre dolor. I als d'aquí si els preguntem, segur que ens diran, que tranquils que això només fa mal els primers 300 anys, després ja t'hi acostumes.

Apali doncs salut i força vaselina, que a més venen amb ganes...

IMAGINA - festival d'estiu d'Igualada (Catalunya (Espanya))

No, no m'he tornat boig (o sí), ara us ho explico.
Resulta que no hi ha hagut prou exaltació egpanyolista aquestes últimes setmanes, i sobretot aquests últims dies, que l'Ajuntament d'Igualada es vol apuntar al carro nacional-espanyolista.
Deixarem de banda les retalles de pressupost amb temes culturals i d'èxit a l'estiu com pot ser el cinema a la fresca, de la poca qualitat que se li pressuposa a priori i deixarem de banda que comenci l'Ambòlia, perdó Anolia, i la majoria d'igualadins i igualadines no hagin rebut el programa de les activitats... però la veritat ja possats a fer l'hi podrien estalviar a la ciutat la porqueria de panfleto publicitari socio-espanyolista. Els pocs que l'heu rebut ja ho heu vist, passo a transcriure literalment alguns del comentaris que hi apareixen, per sort no tot el panfleto és d'aquest nivell però..., deu ser pel tema del bilingüisme que ens en salvem.

• TERRAKOTA: 2 de juliol, a les 23:30h. ... representants dels "ritmes ètnics" al nostre país veí, Portugal. (Cooom? però el nostre, nostre, país veí, no és egpanya???)








• CRYSYS: 3 de juliol, a les 22:30h. ... banda de trash metal de Catalunya (Espanya), creada ... (això ja és massa, aquests grupets van a tocar a Igualada, no a l'estranger, em sembla que no cal que s'us noti tant el llautó, no calia tanta concreció.






• BORROKAN: 4 de juliol, 23:00h. ...de Bera (Navarra) ... (Aquest passo d'escriure'l doncs està tot en argentí).










• EL VADO: 5 de juliol, 23:00h. ... Igualada ... (Aquest també passo d'escriure'l, també està escrit en colombià).









Ho heu vist en quin munt d'idiomes que està escrit aquest panfleto, de ben segur que l'idioma que he entès no és català deu ser el valencià, com que vénen els Obrint Pas.

Doncs això és el que hi ha últimament a Igualada, però que es pot esperar d'un ajuntament i d'un alcalde sociata, que no porta la "estanquera" a la bugaderia ni tant sols en dies assenyalats per al nostre país. Ah!!, però tampoc és que hagi sentit moltes veus en contra de tot això, i de tot el que passa en aquest país darrerament, ni a Igualada ni a Catalunya, sort que ara el govern castalà és d'esquerres, nacionalista i verd.....
Zapatero, que bé que ho tens lligat tot això, quins aliats més bons que tens (aquí hi van tots, tots...). I jo que em queixava i criticava el Pujol, per botifler, venut i no sé quantes coses més, al final entre tots aquests progres aconseguiran que el trobi a faltar.

Apali, salut
La lluita continua, i ara, més que mai.