ENTREVISTA: Víctor Alexandre, Escriptor
Diari AVUI: diumenge 22-3-09
MALTRACTAMENT · "Catalunya es relaciona amb Espanya com amb un maltractador" FER EL CIM · "L'independentista és com un alpinista que vol fer un cim però no sap quan el coronarà ni la ruta que seguirà"
Francesc Puigpelat
Víctor Alexandre és molt crític amb els partits polítics catalans, inclosa ERC, perquè no defensen l'independentisme amb convicció .
Per què, no a Espanya?
Perquè és un país que diu no a Catalunya. Espanya ha impedit que el meu país pugui ser normal. Per tant, no em mereix gaire respecte.
Des del 1989, molts països europeus s'han fet independents. Però Catalunya, no. Per què?
En part, per culpa dels mateixos catalans. Espanya, en un moment donat, s'adaptaria a les nostres conviccions. Jo comparo la situació de Catalunya dins d'Espanya amb les víctimes de maltractament. Per què la dona maltractada no marxa de casa? Perquè a les víctimes se'ls han menjat l'autoestima. El maltractador menysté la víctima i li xucla l'autoestima, fins que la víctima ja no creu en ella mateixa. La via més important per arribar a la independència és la psicològica: si tu no estàs preparat per ser lliure, difícilment defensaràs la llibertat. Quan a Catalunya ho tingui clar més d'un 50 per cent, serà imparable.
Quin és el percentatge d'independentistes?
Un estudi de la UOC donava entre el 52% i el 62%.
Per què ningú no proposa un referèndum, doncs?
Perquè els polítics catalans són porucs i el seu únic horitzó són les properes eleccions. Com que no hi ha cap partit que proposi seriosament la sobirania, l'independentisme queda com un bluf, es diu i prou. Va en detriment de les conviccions de la gent.
Ha perdut prestigi l'independentisme?
No: jo crec que ha guanyat prestigi. Els que han perdut prestigi són alguns polítics que el defensaven.
Digui'm noms...
La direcció d'ERC. Amb la davallada de les darreres eleccions s'hauria d'haver fet aquesta pregunta: ¿com s'explica que l'independentisme pugi, segons les enquestes, i ERC perdi vots?
Quina relació té amb Carod?
Cap.
Però va escriure un llibre, 'El Cas Carod', defensant-lo després de l'afer de Perpinyà...
Jo vaig parlar amb ell pel llibre. Però ara ja no. I el que vaig escriure ho mantinc. Defenso el dret que Catalunya pugui parlar amb qui vulgui, quan vulgui i com vulgui. Els beneficis de la trobada de Perpinyà van ser que ETA no matés a Catalunya. A mi em sembla un èxit extraordinari. En tot cas, els polítics del meu país han de defensar el meu país, no el país veí.
Fa poc, Alfons López Tena declarava que l'independentisme és immadur perquè no hi ha full de ruta concret. Què n'opina?
Hi estic d'acord. L'independentista és com un alpinista que està fent un cim, però no sap quan el coronarà. Vas pujant, però no saps si el cim té quatre mil o vuit mil metres. Catalunya es troba en aquesta situació: volem fer un cim, però no tenim ni idea de quan fa la muntanya i no sabem com arribar-hi. Això crea molt desencís, i a més no hi ha èxits pel camí. Per exemple, quan ERC defensa que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid, és d'un patetisme extraordinari. I és escandalós que algú d'ERC digui que, encara que Madrid ens perjudiqui, no passa res, perquè així ens carreguem de raons.
Som més a prop de la independència ara o el 2003?
Més a prop ara, malgrat els polítics.
Heribert Barrera deia que els catalanoparlants podem esdevenir un grup lingüístic minoritari dins de Catalunya. Si això es produeix, ¿seria possible la independència?
Aquest és un motiu de més perquè la independència arribi ràpid. Sigui com sigui, la immigració jo no la veig com una amenaça, encara que la hispanoamericana és aliada indirecta de la colonització espanyola. És instrumentalitzada per estendre la llengua espanyola i arraconar la catalana.
És possible una Catalunya independent castellanoparlant?
Sí: pot passar. Però això dependrà de nosaltres, i hem de saber que la llengua és important. Allà on s'evidencia que som un poble és en la llengua: per això des d'Espanya s'ataca tant?
A qui ha de votar un independentista, avui?
En aquest moment, està orfe de partit. Encara que hi ha gent dins d'ERC que són independentistes i molt crítics amb l'actuació de la direcció. Un independentista a qui li vagi bé la independència l'any 3000, ja pot votar ERC. Jo tinc la sensació com si Esquerra estigués dirigida per algú que la vol destruir.
Per què?
Perquè primer és la independència, i després és l'opció de dreta-esquerra. Quan ens diuen que primer són les polítiques socials i la pluja fina, això són sopars de duro i ganes d'anar fent. I aleshores Esquerra fa tot allò que faria un enemic. La sensació és que, encara que sigui en una urna embolicada amb una estelada, el vot a ERC va al PSC. Malgrat que voler convertir el PSC en un partit catalanista és com voler convertir aigua en oli. I és molt trist que ERC hagi de caure a 12 diputats a les properes eleccions perquè es faci examen de consciència.
I votant CiU, a quin any seria la independència?
També, al 3000.
O sigui que... empatats.
Sí, però compte, perquè dins de CiU també hi ha gent independentista. Per exemple, Alfons López Tena.
23 de març 2009
19 de març 2009
QUINA RÀBIA
Ahir ens van fer recordar el passat, amb aquelles ganes amb que envestien com un "toru", com a gossos ben ensinistrats pels seus amos, amos que volen totes les coses a lloc, al seu lloc.
Quin desplegament de mitjans de repressió, és clar, davant tenien un exercit immens armat amb un llapiç i la boca disposada a dir el què pensa (o a informar doncs tinc un conegut que és fotógraf i companys seus van rebre de valent), i això no es pot permetre, aquest govern "d'esquerres" no ho pot permetre.
No vull entrar a valorar si tenien raó o no en defensar o estar en contra del ja famós "Bolonya", però SÍ i per damunt de tot a manifestar la seva opinió, t'agradi o no com a governant.
I sí, ja ho sé, parlo tota l'estona de govern i no de Degà de la Universitat, i ho faig conscientment del que dic, doncs em sembla molt sospitós, tot el que ahir va passar i com es va desenvolupar, si pensem, i així vam coincidir amb un amic, en que avui hi ha una vaga contra un conseller sociata (i no és la primera) s'havia de fer quelcom per que avui no es parlés només de la vaga d'ensenyament (tampoc entraré a valorar) i d'altres consellers que no siguin sociates, per exemple de l'interior Saura o universitats Huguet.
Aquests sociates espanyols en saben molt i ens la foten cada dos per tres i sense vaselina i tot ens està bé, però això si amb recolzament dels partits d'aquí els catalans i la vista grossa dels socis de govern, i per mi una de les pitjors coses que estan aconseguint, i és què molta gent ja comença a pensar que s'estava millor amb la policia espanyola, que era millor i no tant dura com la "nostra", ho estan aconseguint que la gent comenci a preferir al guardia civil o els nacionals, als mossos, que recordem és l'unic exercit armat català que tenim i que és qui ens hauria de defensar i no atacar com a aconseguit el govern espanyolista que tenim a catalunya.
Ho sento em sap molt greu tot això i estic molt enrabiat,
i sobretot decebut amb aquest govern d'esquerres
on hi ha el partit que jo sempre havia votat, havia...
acabo amb una frase que no és meva però la trobo super-encertada en aquests moments, és del company Francesc Ribera (Titot)
MAI NO SERÉ DELS VOSTRES, FILLS DE PUTA!
Quin desplegament de mitjans de repressió, és clar, davant tenien un exercit immens armat amb un llapiç i la boca disposada a dir el què pensa (o a informar doncs tinc un conegut que és fotógraf i companys seus van rebre de valent), i això no es pot permetre, aquest govern "d'esquerres" no ho pot permetre.
No vull entrar a valorar si tenien raó o no en defensar o estar en contra del ja famós "Bolonya", però SÍ i per damunt de tot a manifestar la seva opinió, t'agradi o no com a governant.
I sí, ja ho sé, parlo tota l'estona de govern i no de Degà de la Universitat, i ho faig conscientment del que dic, doncs em sembla molt sospitós, tot el que ahir va passar i com es va desenvolupar, si pensem, i així vam coincidir amb un amic, en que avui hi ha una vaga contra un conseller sociata (i no és la primera) s'havia de fer quelcom per que avui no es parlés només de la vaga d'ensenyament (tampoc entraré a valorar) i d'altres consellers que no siguin sociates, per exemple de l'interior Saura o universitats Huguet.
Aquests sociates espanyols en saben molt i ens la foten cada dos per tres i sense vaselina i tot ens està bé, però això si amb recolzament dels partits d'aquí els catalans i la vista grossa dels socis de govern, i per mi una de les pitjors coses que estan aconseguint, i és què molta gent ja comença a pensar que s'estava millor amb la policia espanyola, que era millor i no tant dura com la "nostra", ho estan aconseguint que la gent comenci a preferir al guardia civil o els nacionals, als mossos, que recordem és l'unic exercit armat català que tenim i que és qui ens hauria de defensar i no atacar com a aconseguit el govern espanyolista que tenim a catalunya.
Ho sento em sap molt greu tot això i estic molt enrabiat,
i sobretot decebut amb aquest govern d'esquerres
on hi ha el partit que jo sempre havia votat, havia...
acabo amb una frase que no és meva però la trobo super-encertada en aquests moments, és del company Francesc Ribera (Titot)
MAI NO SERÉ DELS VOSTRES, FILLS DE PUTA!
17 de març 2009
Demanda contra TV3 per "censura"
Notícia del diari AVUI.cat (Dimarts 17 de març del 2009)
Un dels participants en una manifestació d'estudiants acusa la cadena de vulnerar el dret a una informació veraç perquè la cap d'informatius es va negar a emetre un vídeo que contradeia la versió dels Mossos. El jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va acceptar a tràmit el cas, tot i que ara creu que se n'ha de fer càrrec un altre jutjat. El TSJC té l'última paraula.
Una informació emesa per TV3 ha acabat al jutjat per suposada manca de veracitat i podria desembocar en un altre cas com el CCOO, que l'any 2003 va aconseguir que es condemnés TVE per no haver informat correctament sobre una vaga convocada pels sindicats. En aquest cas, el demandant és un participant en la manifestació que el 20 de desembre es va fer a Barcelona en suport als estudiants grecs mobilitzats a Atenes a final d'any. El jove, Joan Arnald, acusa Televisió de Catalunya d'haver "censurat" la informació completa sobre la protesta. Segons la demanda, presentada al jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona, la cadena va vulnerar el dret fonamental de tots els ciutadans a rebre una informació veraç.
El conflicte se centra en un episodi de la manifestació que el demandant va viure en persona. Segons documents els informes mèdics adjuntats a la demanda, durant la protesta Arnald va rebre un fort cop –dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, segons afirma– i va acabar amb el braç trencat.
El dolor li va provocar un desmai i els altres manifestants van demanar assistència mèdica. La policia va cridar dues unitats del SEM, que es van adreçar al lloc on era Arnald per atendre'l. Els manifestants no volien deixar acostar als Mossos i la policia va respondre a aquesta pretensió carregant contra el grup.
Un equip de TV3 era al lloc de l'incident enregistrant-lo des del darrere dels Mossos. La seva càmera no veia el que passava a l'altra banda, on era el ferit. L'endemà, el 3/24 va emetre una notícia en què s'afirmava que un manifestant havia fingit una urgència mèdica "falsa": es donava la versió dels Mossos d'Esquadra, sense especificar qui era la font d'aquest relat.
Com que Arnald es va posar en contacte amb la redacció de TV3 per assegurar-los que no havia fingit la urgència, un equip dels serveis informatius el va entrevistar el dia 21 a la tarda. Els dos periodistes van editar una notícia amb les explicacions de l'afectat –que mostrava el braç enguixat– i part d'un vídeo enregistrat pels manifestants des del cantó on era Arnald. En les imatges, es veu el ferit a terra, atès pels serveis mèdics, i s'observa que de sobte els Mossos comencen a clavar cops de porra al grup per dispersar-lo.
Segons la demanda, tot i que aquesta segona notícia era a punt per ser emesa en el Telenotícies Vespre, la cap d'informatius de la cadena, Rosa Marqueta, va impedir-ho al·legant que es contradeia "amb la política informativa" de la casa. Pels autors de la demanda, el fet de disposar d'una informació "veraç" que contradiu una font oficial i no emetre-la és, directament, un acte de "censura".
La demanda va prosperar inicialment, ja que la titular del jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va admetre-la a tràmit. Com a resposta, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no va ni admetre ni desmentir l'acusació, simplement va al·legar que els serveis informatius no es regeixen pel dret públic sinó pel dret privat, com marca la llei de la CCMA de 2007.
En rebre aquesta al·legació, la jutgessa va convocar una vista, dijous de la setmana passada, per debatre quin jutjat s'ha de fer càrrec del cas. Tot i que el lletrat del demandant, Jaume Asens, va argumentar que Televisió de Catalunya és una cadena pública, la magistrada ha admès finalment els arguments de la CCMA i ha rebutjat el cas perquè entén que s'ha de tramitar als jutjats del civil i no als del contenciós administratiu.
Asens, ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta resolució, de manera que serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui haurà de decidir quin jutge ha d'estudiar la demanda.
Un dels participants en una manifestació d'estudiants acusa la cadena de vulnerar el dret a una informació veraç perquè la cap d'informatius es va negar a emetre un vídeo que contradeia la versió dels Mossos. El jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va acceptar a tràmit el cas, tot i que ara creu que se n'ha de fer càrrec un altre jutjat. El TSJC té l'última paraula.
Una informació emesa per TV3 ha acabat al jutjat per suposada manca de veracitat i podria desembocar en un altre cas com el CCOO, que l'any 2003 va aconseguir que es condemnés TVE per no haver informat correctament sobre una vaga convocada pels sindicats. En aquest cas, el demandant és un participant en la manifestació que el 20 de desembre es va fer a Barcelona en suport als estudiants grecs mobilitzats a Atenes a final d'any. El jove, Joan Arnald, acusa Televisió de Catalunya d'haver "censurat" la informació completa sobre la protesta. Segons la demanda, presentada al jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona, la cadena va vulnerar el dret fonamental de tots els ciutadans a rebre una informació veraç.
El conflicte se centra en un episodi de la manifestació que el demandant va viure en persona. Segons documents els informes mèdics adjuntats a la demanda, durant la protesta Arnald va rebre un fort cop –dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, segons afirma– i va acabar amb el braç trencat.
El dolor li va provocar un desmai i els altres manifestants van demanar assistència mèdica. La policia va cridar dues unitats del SEM, que es van adreçar al lloc on era Arnald per atendre'l. Els manifestants no volien deixar acostar als Mossos i la policia va respondre a aquesta pretensió carregant contra el grup.
Un equip de TV3 era al lloc de l'incident enregistrant-lo des del darrere dels Mossos. La seva càmera no veia el que passava a l'altra banda, on era el ferit. L'endemà, el 3/24 va emetre una notícia en què s'afirmava que un manifestant havia fingit una urgència mèdica "falsa": es donava la versió dels Mossos d'Esquadra, sense especificar qui era la font d'aquest relat.
Com que Arnald es va posar en contacte amb la redacció de TV3 per assegurar-los que no havia fingit la urgència, un equip dels serveis informatius el va entrevistar el dia 21 a la tarda. Els dos periodistes van editar una notícia amb les explicacions de l'afectat –que mostrava el braç enguixat– i part d'un vídeo enregistrat pels manifestants des del cantó on era Arnald. En les imatges, es veu el ferit a terra, atès pels serveis mèdics, i s'observa que de sobte els Mossos comencen a clavar cops de porra al grup per dispersar-lo.
Segons la demanda, tot i que aquesta segona notícia era a punt per ser emesa en el Telenotícies Vespre, la cap d'informatius de la cadena, Rosa Marqueta, va impedir-ho al·legant que es contradeia "amb la política informativa" de la casa. Pels autors de la demanda, el fet de disposar d'una informació "veraç" que contradiu una font oficial i no emetre-la és, directament, un acte de "censura".
La demanda va prosperar inicialment, ja que la titular del jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va admetre-la a tràmit. Com a resposta, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no va ni admetre ni desmentir l'acusació, simplement va al·legar que els serveis informatius no es regeixen pel dret públic sinó pel dret privat, com marca la llei de la CCMA de 2007.
En rebre aquesta al·legació, la jutgessa va convocar una vista, dijous de la setmana passada, per debatre quin jutjat s'ha de fer càrrec del cas. Tot i que el lletrat del demandant, Jaume Asens, va argumentar que Televisió de Catalunya és una cadena pública, la magistrada ha admès finalment els arguments de la CCMA i ha rebutjat el cas perquè entén que s'ha de tramitar als jutjats del civil i no als del contenciós administratiu.
Asens, ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta resolució, de manera que serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui haurà de decidir quin jutge ha d'estudiar la demanda.
11 de març 2009
02 de març 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
