NO HI POTS FALTAR!!
www.igdecidim.cat
Dóna-hi suport!!
09 de novembre 2009
29 d’octubre 2009
Comissió ciutada IGDecidim
Benvolgut, benvolguda,
Com ja deus saber, el proper 13 de desembre diferents poblacions catalanes celebraran una consulta sobre la independència. A Igualada, un grup de persones hem iniciat la constitució d’una comissió ciutadana, sota el nom d’IGDecidim, per fer possible l’organització d’una consulta a la nostra ciutat i que la ciutadania pugui pronunciar-se sobre aquest tema.
És per això que et demanem el teu suport (ja sigui en forma d’adhesió o bé col·laborant com a voluntari), per tal que la consulta a Igualada sigui possible. Pots adherir-te a la iniciativa tot omplint el següent formulari:
http://www.igdecidim.cat/voluntaris/
A més, t’informem que el proper dijous 12 de novembre, a les 8 del vespre, al teatre de l’Ateneu Igualadí, es durà a terme la presentació pública d’IGDecidim, amb la participació de Carles Mòra (alcalde d’Arenys de Munt) i Matthew Tree (escriptor), acte en el qual volem comptar amb la teva presència.
Pots anar seguint les novetats de la iniciativa a www.igdecidim.cat.
Entre tots i totes, fem possible la consulta a Igualada. Moltes gràcies pel teu temps i col·laboració.
Com ja deus saber, el proper 13 de desembre diferents poblacions catalanes celebraran una consulta sobre la independència. A Igualada, un grup de persones hem iniciat la constitució d’una comissió ciutadana, sota el nom d’IGDecidim, per fer possible l’organització d’una consulta a la nostra ciutat i que la ciutadania pugui pronunciar-se sobre aquest tema.
És per això que et demanem el teu suport (ja sigui en forma d’adhesió o bé col·laborant com a voluntari), per tal que la consulta a Igualada sigui possible. Pots adherir-te a la iniciativa tot omplint el següent formulari:
http://www.igdecidim.cat/voluntaris/
A més, t’informem que el proper dijous 12 de novembre, a les 8 del vespre, al teatre de l’Ateneu Igualadí, es durà a terme la presentació pública d’IGDecidim, amb la participació de Carles Mòra (alcalde d’Arenys de Munt) i Matthew Tree (escriptor), acte en el qual volem comptar amb la teva presència.
Pots anar seguint les novetats de la iniciativa a www.igdecidim.cat.
Entre tots i totes, fem possible la consulta a Igualada. Moltes gràcies pel teu temps i col·laboració.
06 de setembre 2009
Criden al boicot anticatalà en un acte de l'Església espanyola
El catedràtic de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo insta a no comprar a empreses catalanes "com Mercadona" | El bisbe d'Alcalá d'Henares només li rebat que el supermercat és valencià.
El boicot anticatalà ja no és exclusiu de grups d'extrema dreta o d'organitzacions blaveres del País Valencià. En un curs de formació d'agents de pastoral de família i vida, organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a mitjans de juliol a El Escorial, el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo García va fer una crida a boicotejar productes i empreses catalanes. Segons va revelar ahir a l'AVUI Josep Matamala, col·laborador de la delegació de pastoral familiar de l'arxidiòcesi de Barcelona i present al curs de formació, el professor universitari va iniciar la seva intervenció parlant, "emulant Franco", d'un "contuberni maçònic" que posava en perill la unitat d'Espanya. Galindo va prosseguir el seu discurs "carregant contra Catalunya i el català amb l'excusa de l'Estatut". El catedràtic va posar com a exemple d'empresa que cal boicotejar els supermercats Mercadona, i monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe d'Alcalá de Henares i president de la mesa, només es va limitar a aclarir que aquesta cadena era valenciana. Galindo va replicar aleshores "Llavors aquesta, no", davant les rialles del públic.
Matamala explica que hi havia un centenar de delegats de tot l'Estat -amb l'excepció del País Basc, que "ja no hi assisteixen pels atacs constants que reben"- i que, tot i haver-hi dues delegacions catalanes -la de Barcelona i una altra de Terrassa-, l'ambient que es respirava era "clarament hostil contra els catalans". Ell mateix es va aixecar, quan va acabar la intervenció del catedràtic, per dir que era català, i va preguntar si era millor comprar en una empresa alemanya que en una de catalana. També va assenyalar que havia portat cava per celebrar el final del curs. El silenci va ser l'única resposta que va rebre. Alguns dels delegats fins i tot "portaven xampany francès", relata Matamala. Tan sols part de la delegació d'Andalusia li va fer costat un cop acabada la conferència del catedràtic.
El delegat català va evitar tirar més llenya al foc i no ho va voler circumscriure en una campanya de la CEE contra Catalunya, perquè es tracta d'un "fet aïllat" i "no parlava la cúpula de l'Església espanyola". Sigui com sigui, reconeix que "cada cop hi ha menys bisbes que són catalans a Catalunya, només el de Barcelona i el de Tarragona, i això no és casual, sinó que es tracta d'una estratègia per diluir l'Església catalana".
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Dissabte, 5 de setembre del 2009
El boicot anticatalà ja no és exclusiu de grups d'extrema dreta o d'organitzacions blaveres del País Valencià. En un curs de formació d'agents de pastoral de família i vida, organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a mitjans de juliol a El Escorial, el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo García va fer una crida a boicotejar productes i empreses catalanes. Segons va revelar ahir a l'AVUI Josep Matamala, col·laborador de la delegació de pastoral familiar de l'arxidiòcesi de Barcelona i present al curs de formació, el professor universitari va iniciar la seva intervenció parlant, "emulant Franco", d'un "contuberni maçònic" que posava en perill la unitat d'Espanya. Galindo va prosseguir el seu discurs "carregant contra Catalunya i el català amb l'excusa de l'Estatut". El catedràtic va posar com a exemple d'empresa que cal boicotejar els supermercats Mercadona, i monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe d'Alcalá de Henares i president de la mesa, només es va limitar a aclarir que aquesta cadena era valenciana. Galindo va replicar aleshores "Llavors aquesta, no", davant les rialles del públic.Matamala explica que hi havia un centenar de delegats de tot l'Estat -amb l'excepció del País Basc, que "ja no hi assisteixen pels atacs constants que reben"- i que, tot i haver-hi dues delegacions catalanes -la de Barcelona i una altra de Terrassa-, l'ambient que es respirava era "clarament hostil contra els catalans". Ell mateix es va aixecar, quan va acabar la intervenció del catedràtic, per dir que era català, i va preguntar si era millor comprar en una empresa alemanya que en una de catalana. També va assenyalar que havia portat cava per celebrar el final del curs. El silenci va ser l'única resposta que va rebre. Alguns dels delegats fins i tot "portaven xampany francès", relata Matamala. Tan sols part de la delegació d'Andalusia li va fer costat un cop acabada la conferència del catedràtic.
El delegat català va evitar tirar més llenya al foc i no ho va voler circumscriure en una campanya de la CEE contra Catalunya, perquè es tracta d'un "fet aïllat" i "no parlava la cúpula de l'Església espanyola". Sigui com sigui, reconeix que "cada cop hi ha menys bisbes que són catalans a Catalunya, només el de Barcelona i el de Tarragona, i això no és casual, sinó que es tracta d'una estratègia per diluir l'Església catalana".
Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Dissabte, 5 de setembre del 2009
06 de juliol 2009
10 de juny 2009
Article del Gran Victor Alexandre...
La mort del tripartit
"No hi ha ningú, a Esquerra, que s’adoni del fracàs espectacular de l’estratègia dissenyada?"
És comprensible que el Partit Socialista i Esquerra, amb una davallada de 205.000 i de 70.000 vots, respectivament, hagin coincidit a dir que els resultats de les eleccions europees no han de ser llegits en clau catalana. És comprensible, perquè saben que això és només el pròleg de la davallada que patiran en les eleccions al Parlament. El PSC-PSOE, mancat de programa, tant a Catalunya com a Europa, ha basat la seva campanya en la desqualificació de l’adversari, que és el recurs de qui no té més arguments per semblar atractiu que posar-se al costat d’algú més lleig. Maria Badia, fins i tot, insegura ella, ha obligat Alejo Vidal-Quadras a posar-se d’esquena, no fos cas que li robés protagonisme en els cartells electorals. De manera que si algú tenia algun dubte sobre el fet que PSC i PP són la mateixa cosa –la pinça nacional espanyola a Catalunya- ja l’haurà esvaït en veure la imatge popular d’aquesta parelleta a tot arreu. I és que quan dos s’estimen, encara que no gosin confessar-ho, fan qualsevol cosa per estar junts. Sobretot si, a més d’estimar-se, es necessiten.
Pel que fa a Esquerra, continua en caiguda lliure i només la dimissió dels seus dirigents la podria salvar d’estavellar-se contra les roques. No sols ha perdut 70.000 vots, sinó que fins i tot el BNG –amb qui es presentava a les llistes- ha estat més votat a Galícia que no pas ella a Catalunya. “Són temps difícils”, diu Joan Puigcercós amb ingenuïtat. No deu saber que el pitjor encara ha d’arribar. Tampoc no vol saber-ho, perquè l’arrogància no és amiga de la lucidesa. Per aquest motiu, mentre la nau republicana s’enfonsa, la cabina de comandament es dedica a desqualificar els qui ho denuncien titllant-los d’enemics, de convergents, d’il•luminats o de radicals. Es veu que això de convertir-se en l’ombra del PSC-PSOE embussa una mica les artèries de l’autocrítica. La pregunta és: no hi ha ningú, a Esquerra, que s’adoni del fracàs espectacular de l’estratègia dissenyada? No hi ha ningú que prengui consciència que cada cop són més els independentistes que no se senten representats per la versió republicana del Partit Socialista? ¿Caldrà, en definitiva, que Esquerra quedi per darrere del PP per tal que algú reaccioni?
Doncs sí, sembla que sí. Aquesta és la raó per la qual l’error històric del segon tripartit acabarà com havia d’acabar, amb un fatal desenllaç. De fet, si mirem la seva obra de govern –una pura gestoria perifèrica-, el segon tripartit ja va néixer mort. Cosa que explica la revifada de CiU que, des de l’oposició, n’ha tingut prou de contrastar-se amb el tripartit per aparèixer com una mena de Braveheart català. Serà, per tant –quines paradoxes que té la vida-, un triomf aconseguit amb l’ajut inestimable d’Esquerra. Per això, quan arribi el moment i es coneguin els resultats de les properes eleccions catalanes, és probable que els dirigents de CiU, des del faristol, tinguin el noble gest de dir: “Gràcies, Esquerra”.
Víctor Alexandre
"No hi ha ningú, a Esquerra, que s’adoni del fracàs espectacular de l’estratègia dissenyada?"
És comprensible que el Partit Socialista i Esquerra, amb una davallada de 205.000 i de 70.000 vots, respectivament, hagin coincidit a dir que els resultats de les eleccions europees no han de ser llegits en clau catalana. És comprensible, perquè saben que això és només el pròleg de la davallada que patiran en les eleccions al Parlament. El PSC-PSOE, mancat de programa, tant a Catalunya com a Europa, ha basat la seva campanya en la desqualificació de l’adversari, que és el recurs de qui no té més arguments per semblar atractiu que posar-se al costat d’algú més lleig. Maria Badia, fins i tot, insegura ella, ha obligat Alejo Vidal-Quadras a posar-se d’esquena, no fos cas que li robés protagonisme en els cartells electorals. De manera que si algú tenia algun dubte sobre el fet que PSC i PP són la mateixa cosa –la pinça nacional espanyola a Catalunya- ja l’haurà esvaït en veure la imatge popular d’aquesta parelleta a tot arreu. I és que quan dos s’estimen, encara que no gosin confessar-ho, fan qualsevol cosa per estar junts. Sobretot si, a més d’estimar-se, es necessiten.
Pel que fa a Esquerra, continua en caiguda lliure i només la dimissió dels seus dirigents la podria salvar d’estavellar-se contra les roques. No sols ha perdut 70.000 vots, sinó que fins i tot el BNG –amb qui es presentava a les llistes- ha estat més votat a Galícia que no pas ella a Catalunya. “Són temps difícils”, diu Joan Puigcercós amb ingenuïtat. No deu saber que el pitjor encara ha d’arribar. Tampoc no vol saber-ho, perquè l’arrogància no és amiga de la lucidesa. Per aquest motiu, mentre la nau republicana s’enfonsa, la cabina de comandament es dedica a desqualificar els qui ho denuncien titllant-los d’enemics, de convergents, d’il•luminats o de radicals. Es veu que això de convertir-se en l’ombra del PSC-PSOE embussa una mica les artèries de l’autocrítica. La pregunta és: no hi ha ningú, a Esquerra, que s’adoni del fracàs espectacular de l’estratègia dissenyada? No hi ha ningú que prengui consciència que cada cop són més els independentistes que no se senten representats per la versió republicana del Partit Socialista? ¿Caldrà, en definitiva, que Esquerra quedi per darrere del PP per tal que algú reaccioni?
Doncs sí, sembla que sí. Aquesta és la raó per la qual l’error històric del segon tripartit acabarà com havia d’acabar, amb un fatal desenllaç. De fet, si mirem la seva obra de govern –una pura gestoria perifèrica-, el segon tripartit ja va néixer mort. Cosa que explica la revifada de CiU que, des de l’oposició, n’ha tingut prou de contrastar-se amb el tripartit per aparèixer com una mena de Braveheart català. Serà, per tant –quines paradoxes que té la vida-, un triomf aconseguit amb l’ajut inestimable d’Esquerra. Per això, quan arribi el moment i es coneguin els resultats de les properes eleccions catalanes, és probable que els dirigents de CiU, des del faristol, tinguin el noble gest de dir: “Gràcies, Esquerra”.
Víctor Alexandre
03 de juny 2009
Esquerra, partit conservador
Si jo sabés escriure bé, segur hauria escrit un article semblant a aquest que li han censurat al Víctor. Doncs s'apropa molt a la meva forma de pensar sobre el que per mí a passat i passa, amb el que era el partit d'esquerres i independentista de Catalunya.
I al diari Avui, només dir-li que la censura és un acte que fa molt de mal vingui d'on vingui, i més si ve des dels que haurien de ser els seus màxims defensors la premsa...
Enhorabona AVUI, us heu cobert de glòria
[ Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pàgines de l'Avui, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari. ]
Durant força anys, com molts altres catalans, he votat Esquerra Republicana plenament convençut que votava un partit d'esquerres, que és la meva ideologia. Però ara he vist que té una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents, a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot la llibertat, després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil·lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure. Lliure per ser qui sóc, lliure per decidir, lliure per viure amb dignitat. De sobte, però, els dirigents d'Esquerra em diuen que les coses són justament a l'inrevés. És a dir, que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat són somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaeixen les bombolles de sabó en contacte amb la mà de l'infant.
Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers i milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè, com a independentista i home d'esquerres que sóc, ja fa temps que em pregunto com puc votar Esquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundària? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per transgredir una legalitat injusta. El conformisme, la covardia, la submissió i l'acomodació a la humiliació, en canvi, són trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llenties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del món posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no troba el moment d'anar més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això sí, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyó a qui l'amo ha cobert de privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'únic que lamenta és no tenir cua per agrair més explícitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
El conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Però, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva covardia. Prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més mínim gest d'autoafirmació individual o col·lectiva. Ves quin compromís que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestionant el dia a dia penitenciari. "Política social de la presó", en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha nomenat vicecarceller honorífic i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
Jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. Però em pregunto si un partit polític que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu partit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel·la contra la ignomínia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no em desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra. En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força política que no sigui conservadora, una força desacomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'ésser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i França ens han robat a mi i al meu poble.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
I al diari Avui, només dir-li que la censura és un acte que fa molt de mal vingui d'on vingui, i més si ve des dels que haurien de ser els seus màxims defensors la premsa...
Enhorabona AVUI, us heu cobert de glòria
[ Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pàgines de l'Avui, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari. ]
Durant força anys, com molts altres catalans, he votat Esquerra Republicana plenament convençut que votava un partit d'esquerres, que és la meva ideologia. Però ara he vist que té una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents, a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot la llibertat, després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil·lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure. Lliure per ser qui sóc, lliure per decidir, lliure per viure amb dignitat. De sobte, però, els dirigents d'Esquerra em diuen que les coses són justament a l'inrevés. És a dir, que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat són somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaeixen les bombolles de sabó en contacte amb la mà de l'infant.Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers i milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè, com a independentista i home d'esquerres que sóc, ja fa temps que em pregunto com puc votar Esquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundària? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per transgredir una legalitat injusta. El conformisme, la covardia, la submissió i l'acomodació a la humiliació, en canvi, són trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llenties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del món posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no troba el moment d'anar més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això sí, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyó a qui l'amo ha cobert de privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'únic que lamenta és no tenir cua per agrair més explícitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.
El conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Però, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva covardia. Prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més mínim gest d'autoafirmació individual o col·lectiva. Ves quin compromís que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestionant el dia a dia penitenciari. "Política social de la presó", en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha nomenat vicecarceller honorífic i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.
Jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. Però em pregunto si un partit polític que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu partit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel·la contra la ignomínia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no em desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra. En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força política que no sigui conservadora, una força desacomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'ésser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i França ens han robat a mi i al meu poble.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
02 de juny 2009
L'esquerra independentista demana el vot per Iniciativa Internacionalista
La setmana passada es presentava a Vilafranca el grup de suport penedesenc a la candidatura al parlament europeu d'Iniciativa Internacionalista. El conjunt de l’esquerra independentista del Penedès ha començat una campanya per a demanar el vot de la candidatura als comicis europeus del proper 7 de juny. Iniciativa Internacionalista – La solidaritat entre els pobles (II-SP) és una candidatura que té el suport d’organitzacions polítiques, socials i sindicals de diverses nacions sense estat que es troben sotmeses per l’estat espanyol. II-SP ha rebut adhesions de nacions com els Països Catalans, Castella, Galiza, Aragó, Euskal Herria, Canàries, Andalusia i Astúries. Aquest passat dissabte, més d'un centenar de persones van participar el l'acte central d'Iniciativa Internacionalista celebrat a Vilafranca.
L'acte central de campanya d'Iniciativa Internacionalista al Penedès es va celebrar aquest passat dissabte 30 de juny a la Plaça Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès. Unes 130 persones van poder escoltar els parlaments del candidat català a la llista Josep Garganté i del regidor de la CUP de Molins de Rei, Àlex Maymó. L'acte es va cloure amb una concert de música popular i tradicional a càrrec de la formació vilafranquina Filibuster i amb un sopar popular.
Josep Garganté, que està afiliat a la CGT de Catalunya i es treballador de TMB, fa un any impulsava la vaga d'autobusos a Barcelona per aconseguir dos dies de descans setmanal. Ara és el primer candidat pels Països Catalans (ocupa el tercer lloc de la llista estatal) de la candidatura Iniciativa Internacionalista, que l'Estat espanyol va intentar il·legalitzar per impedir que es presentes a les eleccions europees. Garganté defensa que votar Iniciativa Internacionalista és "una bufetada a l'estat espanyol" i que la candidatura servira per donar veu a Europa als pobles en lluita per a l'autodeterminació, per defensar un model socialista per Europa, i com altaveu de la diverses lluites que estan portant a terme les organitzacions que donen suport a la candidatura.
http://www.cupvila.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1004&Itemid=1
21 de maig 2009
Presenten una denúncia contra les dues entitats que van convocar la xiulada al rei
La Fundació DENAES presentarà una denúncia contra Esait i Catalunya Acció, les dues entitats, l'una basca i l'altra catalana, que van convocar la xiulada de protesta contra els reis espanyols a la final de la Copa de futbol, el passat dimecres a València, entre el Barça i l'Athletic de Bilbao.
COMUNICAT
FELICITACIÓ D’ESAIT I CATALUNYA ACCIÓ A LES AFICIONS DE L’ATHLÈTIC I DEL BARÇA
En relació als esdeveniments que es van produir al Camp de Mestalla durant la final de la Copa entre el Barça i l’Athlètic de Bilbao, volem manifestar el següent:
1. Felicitem a les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.
2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.
3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.
...................................
COMUINICAT
FUNDACIÓN DENAES, PARA LA DEFENSA DE LA NACIÓN ESPAÑOLA
Ante la controversia desatada por los abucheos contra el Himno de España y el Jefe del Estado previos a la disputa de la Final de la Copa de Su Majestad el Rey de Fútbol el pasado 13 de mayo, la Fundación DENAES para la Defensa de la Nación Española quiere poner en contexto estos acontecimientos, que se han visto distorsionados por determinadas declaraciones de representantes políticos, preocupados por si el gesto protagonizado por las aficiones del Athletic Club de Bilbao y el Fútbol Club Barcelona en el estadio de Mestalla fue de normalidad democrática o si fue o no mayoritario, cuando esa cuestión no es, ni mucho menos, lo esencial.
La cuestión fundamental es que antes de celebrarse dicho encuentro se produjo un ultraje contra España y sus símbolos, que no pueden ser considerados meros artificios musicales o trapos bordados a nuestro antojo. Los símbolos de la Nación representan algo tan inmediato y cercano como la convivencia democrática, la Constitución Española, el régimen de libertades y la unidad histórica de España, siendo un delito perfectamente tipificable ese ultraje que las asociaciones Esait y Catalunya Acció, financiadas públicamente, organizaron los días previos, y que se vio realizado mediante un sonoro abucheo durante la audición del himno de España previa al encuentro. En consecuencia, la Fundación DENAES para la Defensa de la Nación Española anuncia que emprenderá acciones legales contra los impulsores y organizadores de este ultraje a la Nación Española, que no fue espontáneo sino premeditado y organizado por personas con nombres y apellidos.
Esperamos declaraciones de condena por parte de Don Pachi López y Don José Montilla, en tanto que presidentes autonómicos y por lo tanto representantes del Estado en las regiones de España en las que radican ambos clubes deportivos, rechazando un comportamiento que para nada representa a la mayoría de vascos y catalanes.
Igualmente esperamos de la Real Federación Española de Fútbol, cuyo nombre está ligado a la Jefatura del Estado, una respuesta inmediata y contundente, que podría consistir en sanciones para ambos clubes ante unos hechos contrarios al más elemental civismo, que tuvieron además lugar en un evento deportivo organizado bajo su responsabilidad. Los presidentes del Athletic Club de Bilbao, Don Fernando García Macua, y del Fútbol Club Barcelona, Don Joan Laporta, tampoco pueden seguir callados e ignorando el incívico comportamiento de sus respectivas aficiones en el citado evento.
Finalmente, recordamos que en un reciente encuentro amistoso entre las selecciones de Francia y Túnez, el himno francés fue abucheado, lo que provocó que el Presidente francés, Nicolás Sarkozy, afirmase que se encargará de legislar para que cualquier ultraje a los símbolos de su nación en un evento deportivo suponga su inmediata suspensión.
Tras los ultrajes del pasado 13 de mayo, el Gobierno de la Nación Española no puede permanecer impasible y convertir en anécdota hechos tan graves e incívicos. Ha de seguir el ejemplo de su homólogo francés y codificar la correspondiente sanción previniendo ultrajes futuros. Para que así, la próxima vez que alguien menosprecie los símbolos de la Nación Española, sea inmediatamente reprobado por los asistentes al acto. Para asegurar que, si no existe en los espectadores un sentimiento sincero de adhesión, al menos los asistentes sean conscientes de que ultrajar a la Nación conlleva un castigo: la suspensión de un evento tan importante como puede ser la Final de una competición tan significativa como la Copa de Su Majestad el Rey.
FUNDACIÓN DENAES, PARA LA DEFENSA DE LA NACIÓN ESPAÑOLA
Extret de: NACIODIGITAL.CAT
13 de maig 2009
Brams celebrarà el seu 20è aniversari fent alguns concerts
L'hivern del 2010, coincidint amb el 20è aniversari del naixement de Brams, farem uns quants concerts.
La setmana passada va fer quatre anys que Brams s’acomiadava al camp de futbol de Berga davant més de 10.000 persones. Vam decidir plegar per no córrer el risc d'esgotar el projecte i per guardar-lo en el seu millor moment en el lloc més destacat del museu dels grans records.
La nostra intenció era començar de nou. No volíem dedicar-nos a recollir fruits fins que haguéssim oblidat l'art de sembrar. I així ho vam fer: uns amb projectes propis –Aramateix, Dept., Dijous Paella–, i altres sumant-se a grups ja existents: Strombers, Skàndol Públic.
Hem tornat a la batalla de donar-nos a conèixer –com havíem fet durant anys amb Brams– en un terreny molt més advers per la manca progressiva de mitjans de comunicació que difonen la música catalana en el propi país. Però ser tossut és més senzill si fas la feina que t'agrada.
Vet aquí, però, que l'any que ve es compliran 20 anys del naixement de Brams i tenim moltes ganes de celebrar-ho perquè ens ho havíem arribat a passar molt bé i perquè vam quedar com bons amics. I com que ens morim de ganes de tornar a tocar aquelles cançons, volem fer públic que l'any que ve, coincidint amb el vintè aniversari del naixement de Brams, farem uns quants concerts.
Això no vol dir que el grup torni a emprendre la carrera de manera estable, farem alguns concerts a principis d'any per no entorpir el desenvolupament dels nostres grups actuals, que són els projectes en què creiem i que seguim volent defensar.
Ens motiven, com dèiem, unes ganes boges de tornar a fer concerts de Brams i l’emoció que vessava de les nostres mirades quan ens estàvem plantejant aquesta possibilitat. En cap cas ens empeny una qüestió econòmica i per tant vam demanar a Plural Produccions, que és qui gestionarà aquests concerts, que mantingués el catxet de la darrera gira de Brams, l'any 2004.
Mentre duri el setge no signarem la rendició!
Salut i revolució!
Bloc de TITOT: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/133228
CATALUNYA ACCIÓ
1. EN DIRECTE PER INTERNET
Com a continuació a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT animant a les aficions catalana i basca a mostrar la seva protesta a la final de la Copa en el moment que soni l’himne espanyol, us informem que si les noves tecnologies ho permeten i no fallen podreu veure demà dimecres en directe per internet el moment en què soni l’himne espanyol i les aficions facin la seva protesta. Ho podreu veure aquí:
Canal TV Catalunya Acció
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio
2. PREMSA INTERNACIONAL
La següent nota de premsa sobre la protesta durant la final de la Copa s’ha enviat a la premsa internacional:
Catalunya Acció, political organitzation that works to achieve the independence of Catalonia, and ESAIT, platform that claims the right to officialise Basque sports teams, call to boycott the Spanish anthem and the presence of King Juan Carlos I, at the Spanish Cup final that will be played at Mestalla (Valencia), FC Barcelona vs Athletic Club Bilbao, on Wednesday, May 13th. Mr. Santiago Espot, CEO Catalunya Accio, calls to "whistle and turn the public's backs to the Spanish anthem at the moment that their maximum representative, King Juan Carlos, takes his seat at the box". Mr. Espot added that "apart from this action to supporters, “...we also call all Catalans all over our country, from Salses to Guardamar, and from Fraga to Mahon, to protest from their homes, balconies, from wherever they are, this anthem. We invite all Basques to do the same too. Not only be Mestalla a protest against this imposition, but all the Basque Country -Euskalherria- and all Catalonia, a demonstration against all the impositions from the Spanish State".
Amb aquesta nota de premsa hi hem adjuntat la següent imatge:
3. DEBAT A CANAL CATALÀ (14 de maig)
El proper dijous 14 de maig, Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de la nova formació política Força Catalunya, participarà en el debat de Canal Català sobre el partit Barça – Athletic i les circumstències que l’envolten dins del programa Catalunya Opina presentat pel Sr. Carlos Fuentes.
El programa s’emet en directe a les 18h i es pot veure la seva repetició a les 22h.
Freqüències de sintonització al Principat de Catalunya
http://www.canalcatala.com/web2009/1cobertura.htm
4. DECLARACIONS PLATAFORMA PROSELECCIONS CATALANES
En aquest link podeu escoltar les declaracions a RAC1 del vicepresident de la Plataforma Proseleccions Catalanes el Sr. Sergi Blázquez intentant justificar per què regalen 5.000 xiulets a València amb el lema “Una nació, una selecció” però que no troba bé que s’utilitzin per a xiular mentre soni l'himne espanyol.
Declaracions
5. REACCIÓ ESPANYOLA
A la premsa digital espanyola s’ha produït una reacció molt important (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Províncias, etc.) com a resposta a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT. Si voleu llegir totes les reaccions només cal que poseu les tres paraules Catalunya Acció Esait al buscador del Google. A continuació en teniu una petita mostra del diari El Mundo i de 20 minutos.
EL MUNDO
¿Habrá boicot al himno español en la final de la Copa del Rey?
ELMUNDO.ES | AGENCIAS @ 11-05-2009 20:23
MADRID | BARCELONA.- Las organizaciones independentistas 'Catalunya Acció' y 'Esait' han pedido a los aficionados del Athletic y el Barça recibir con una pitada al himno español.
Detrás de esta protesta se encuentran la organización 'Catalunya Acció' y la plataforma 'Esait' (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas), que refrendaron su acuerdo en Barcelona.
Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', hizo un llamamiento a las dos aficiones para "silbar y dar la espalda el himno español en el momento en que el Borbón, su máximo representante, haga su entrada en el palco'. Para Espot, esta estrategia pretende que Mestalla sea un "clamor" en contra de las "imposiciones del Estado español".
Por otro lado, la 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas', que se había desmarcado de esta iniciativa en un primer momento, aprovechó asimismo la cercanía de la final para adherirse a las protestas. En un manifiesto donde reitera su propósito de que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional, anunció asimismo el reparto de 5.000 silbatos con el lema 'Una nación, una selección'.
Estas iniciativas pueden alterar la normalidad de un partido considerado la mayor fiesta del fútbol español, con dos aficiones llenando de colorido la ciudad neutral. Además, desde hace unos años, este duelo pone punto y final a la temporada ante la mirada del Rey, que entrega el trofeo al capitán del equipo vencedor.
20 MINUTOS
Independentistas vascos y catalanes se unen para boicotear el himno español en la final
Barça-Athletic, final de Copa del Rey 2009.
* 'Catalunya Acció' y 'Esait' son las plataformas que están detrás.
* Piden que los aficionados "silben y den la espalda el himno español".
* Además, 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas' repartirá 5.000 silbatos para la final Athletic-Barça del miércoles (22 h.).
Minuteca todo sobre:
· Himno español,
· La Copa del Rey
20MINUTOS.ES. 12.05.2009 - 09:08h
El himno español podría ser pitado durante la final de Copa del Rey que se disputa mañana miércoles entre el Barça y el Athletic en el estadio de Mestalla.
Si los aficionados que asistan al encuentro hacen uso del silbato que algunas asociaciones nacionalistas repartirán, el escándalo podría ser monumental durante dicha final.
Las plataformas 'Catalunya Acció' y 'Esait' (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas) han llegado a un acuerdo para que el himno español sea boicoteado antes del inicio del encuentro.
Según Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', quieren hacer un llamamiento a la afición para que "piten y den la espalda al himno" justo en el momento que "el Rey haga su entrada en el palco". Con ello, quieren conseguir que Mestalla sea un "clamor" en contra de las "imposiciones del Estado español".
Además, 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas' finalmente se ha unido también a esta iniciativa, y ha repartido 5.000 silbatos con el lema "Una nación, una selección". Lo que piden es que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional.
LA WEB DE CATALUNYA ACCIÓ
A la pàgina principal de Cataunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org/) podeu seguir els nous articles i informacions que anem publicant anant a la zona que està emmarcada en vermell.
Com a continuació a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT animant a les aficions catalana i basca a mostrar la seva protesta a la final de la Copa en el moment que soni l’himne espanyol, us informem que si les noves tecnologies ho permeten i no fallen podreu veure demà dimecres en directe per internet el moment en què soni l’himne espanyol i les aficions facin la seva protesta. Ho podreu veure aquí:
Canal TV Catalunya Acció
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio
2. PREMSA INTERNACIONAL
La següent nota de premsa sobre la protesta durant la final de la Copa s’ha enviat a la premsa internacional:
Catalunya Acció, political organitzation that works to achieve the independence of Catalonia, and ESAIT, platform that claims the right to officialise Basque sports teams, call to boycott the Spanish anthem and the presence of King Juan Carlos I, at the Spanish Cup final that will be played at Mestalla (Valencia), FC Barcelona vs Athletic Club Bilbao, on Wednesday, May 13th. Mr. Santiago Espot, CEO Catalunya Accio, calls to "whistle and turn the public's backs to the Spanish anthem at the moment that their maximum representative, King Juan Carlos, takes his seat at the box". Mr. Espot added that "apart from this action to supporters, “...we also call all Catalans all over our country, from Salses to Guardamar, and from Fraga to Mahon, to protest from their homes, balconies, from wherever they are, this anthem. We invite all Basques to do the same too. Not only be Mestalla a protest against this imposition, but all the Basque Country -Euskalherria- and all Catalonia, a demonstration against all the impositions from the Spanish State".
Amb aquesta nota de premsa hi hem adjuntat la següent imatge:
3. DEBAT A CANAL CATALÀ (14 de maig)
El proper dijous 14 de maig, Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de la nova formació política Força Catalunya, participarà en el debat de Canal Català sobre el partit Barça – Athletic i les circumstències que l’envolten dins del programa Catalunya Opina presentat pel Sr. Carlos Fuentes.
El programa s’emet en directe a les 18h i es pot veure la seva repetició a les 22h.
Freqüències de sintonització al Principat de Catalunya
http://www.canalcatala.com/web2009/1cobertura.htm
4. DECLARACIONS PLATAFORMA PROSELECCIONS CATALANES
En aquest link podeu escoltar les declaracions a RAC1 del vicepresident de la Plataforma Proseleccions Catalanes el Sr. Sergi Blázquez intentant justificar per què regalen 5.000 xiulets a València amb el lema “Una nació, una selecció” però que no troba bé que s’utilitzin per a xiular mentre soni l'himne espanyol.
Declaracions
5. REACCIÓ ESPANYOLA
A la premsa digital espanyola s’ha produït una reacció molt important (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Províncias, etc.) com a resposta a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT. Si voleu llegir totes les reaccions només cal que poseu les tres paraules Catalunya Acció Esait al buscador del Google. A continuació en teniu una petita mostra del diari El Mundo i de 20 minutos.
EL MUNDO
¿Habrá boicot al himno español en la final de la Copa del Rey?
ELMUNDO.ES | AGENCIAS @ 11-05-2009 20:23
MADRID | BARCELONA.- Las organizaciones independentistas 'Catalunya Acció' y 'Esait' han pedido a los aficionados del Athletic y el Barça recibir con una pitada al himno español.
Detrás de esta protesta se encuentran la organización 'Catalunya Acció' y la plataforma 'Esait' (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas), que refrendaron su acuerdo en Barcelona.
Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', hizo un llamamiento a las dos aficiones para "silbar y dar la espalda el himno español en el momento en que el Borbón, su máximo representante, haga su entrada en el palco'. Para Espot, esta estrategia pretende que Mestalla sea un "clamor" en contra de las "imposiciones del Estado español".
Por otro lado, la 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas', que se había desmarcado de esta iniciativa en un primer momento, aprovechó asimismo la cercanía de la final para adherirse a las protestas. En un manifiesto donde reitera su propósito de que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional, anunció asimismo el reparto de 5.000 silbatos con el lema 'Una nación, una selección'.
Estas iniciativas pueden alterar la normalidad de un partido considerado la mayor fiesta del fútbol español, con dos aficiones llenando de colorido la ciudad neutral. Además, desde hace unos años, este duelo pone punto y final a la temporada ante la mirada del Rey, que entrega el trofeo al capitán del equipo vencedor.
20 MINUTOS
Independentistas vascos y catalanes se unen para boicotear el himno español en la final
Barça-Athletic, final de Copa del Rey 2009.
* 'Catalunya Acció' y 'Esait' son las plataformas que están detrás.
* Piden que los aficionados "silben y den la espalda el himno español".
* Además, 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas' repartirá 5.000 silbatos para la final Athletic-Barça del miércoles (22 h.).
Minuteca todo sobre:
· Himno español,
· La Copa del Rey
20MINUTOS.ES. 12.05.2009 - 09:08h
El himno español podría ser pitado durante la final de Copa del Rey que se disputa mañana miércoles entre el Barça y el Athletic en el estadio de Mestalla.
Si los aficionados que asistan al encuentro hacen uso del silbato que algunas asociaciones nacionalistas repartirán, el escándalo podría ser monumental durante dicha final.
Las plataformas 'Catalunya Acció' y 'Esait' (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas) han llegado a un acuerdo para que el himno español sea boicoteado antes del inicio del encuentro.
Según Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', quieren hacer un llamamiento a la afición para que "piten y den la espalda al himno" justo en el momento que "el Rey haga su entrada en el palco". Con ello, quieren conseguir que Mestalla sea un "clamor" en contra de las "imposiciones del Estado español".
Además, 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas' finalmente se ha unido también a esta iniciativa, y ha repartido 5.000 silbatos con el lema "Una nación, una selección". Lo que piden es que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional.
LA WEB DE CATALUNYA ACCIÓ
A la pàgina principal de Cataunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org/) podeu seguir els nous articles i informacions que anem publicant anant a la zona que està emmarcada en vermell.
28 d’abril 2009
Pep Guardiola explica a la premsa internacional que 'Catalonia is a big nation'
Amb aquest 'Catalunya és una gran nació' pronunciat en llengua anglesa, l'entrenador del FC Barcelona ha respost la pregunta d'una periodista holandesa. Aquesta li ha demanat a Guardiola 'quin impacte té el Barça a Catalunya?'. L'entrenador s'ha defensat prou bé en la llengua de Shakespeare
Per la cara que ha posat, l'entrenador del FC Barcelona Josep Guardiola no s'esperava ni la pregunta que li ha formulat la periodista holandesa i molt menys que li ho fes en anglès. L'entrenador del Barça ha demostrat que entén l'anglès i que es defensa prou bé, tot i que al principi se l'ha notat una mica vergonyós.
Però un cop s'ha mentalitza't ha ha tingut una resposta clara. “El Barça és molt important per Catalunya”, fent referència a la mítica frase del barcelonisme “el Barça és més que un club”. Guardiola ha prosseguit dient-li a la periodista que “hauries de venir a viure aquí, així podries descobrir la importància que té”.
“Catalonia is a big nation” (Catalunya és una gran nació)
Així sense més, Josep Guardiola ha deixat anar aquesta perla per la premsa internacional, conscient que les seves paraules poden tenir ressò mediàtic i més en tant que ho ha dit en anglès. Guardiola expressa així el seu compromís amb el país en un moment en què l'entrenador és el tècnic revelació de la temporada.
Quan Guardiola va ser jugador de futbol sempre va mantenir el seu compromís amb les seleccions catalanes. Tot i que va ser internacional per Espanya en diverses competicions, Guardiola mai va amagar que si hagués pogut jugar hagués preferit defensar les quatre barres en tornejos oficials.
Extret de la web: http://www.cronica.cat/
Per la cara que ha posat, l'entrenador del FC Barcelona Josep Guardiola no s'esperava ni la pregunta que li ha formulat la periodista holandesa i molt menys que li ho fes en anglès. L'entrenador del Barça ha demostrat que entén l'anglès i que es defensa prou bé, tot i que al principi se l'ha notat una mica vergonyós.
Però un cop s'ha mentalitza't ha ha tingut una resposta clara. “El Barça és molt important per Catalunya”, fent referència a la mítica frase del barcelonisme “el Barça és més que un club”. Guardiola ha prosseguit dient-li a la periodista que “hauries de venir a viure aquí, així podries descobrir la importància que té”.
“Catalonia is a big nation” (Catalunya és una gran nació)
Així sense més, Josep Guardiola ha deixat anar aquesta perla per la premsa internacional, conscient que les seves paraules poden tenir ressò mediàtic i més en tant que ho ha dit en anglès. Guardiola expressa així el seu compromís amb el país en un moment en què l'entrenador és el tècnic revelació de la temporada.
Quan Guardiola va ser jugador de futbol sempre va mantenir el seu compromís amb les seleccions catalanes. Tot i que va ser internacional per Espanya en diverses competicions, Guardiola mai va amagar que si hagués pogut jugar hagués preferit defensar les quatre barres en tornejos oficials.
Extret de la web: http://www.cronica.cat/
09 d’abril 2009
"Seamos todos sinceros, ¿para qué necesitamos todos una línea de ADSL de no sé cuanto gigas?
Aquesta podria ser la targeta de presentació de la nova ministra de cultura de l'estat espanyol. Bé aquesta i una altra, aquesta bandarra que ha de dirigir la cultura de l'estat al que estem obligats a obeir, també és un dels cabrons-malparits que va recolzar el "Manifiesto por la Lengua Común".
Quina era la opinió d'aquesta dona, abans de ser ministra, aquí teniu dues preguntes que li van fer des del "Pais":
“¿Opina que el castellano se encuentra marginado en algunas comunidades?” “Me temo que sí, aunque pueda sonar políticamente incorrecto. Hay autonomías donde los niños saben desenvolverse sólo en un su lengua materna” i “¿Cree que el ciudadano tiene derecho a una enseñanza prioritariamente en castellano en toda España?”. “Es fundamental aprender dos idiomas simultáneamente”.
Senyora ministra de cultura (je, je, je,...), escolti una cosa, aquí en aquest país ocupat, l'idioma perseguit i amb més dificultats és el català i no l'argentí com molts de vosaltres voleu fer creure. I en quant a la segona resposta li podria dir des de la meva més humil opinió, aquí intentem ser trilingües. I a la seva gran espanya, a part de l'argentí quin altre idioma oficial del seu estat ensenyen a les seves escoles???? Sort que vosaltres sou els constitucionalistes...
Bé que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, sobre aquesta gran ministra que els sociates han col·locat, per seguir mantenint a ratlla "la región nor-este de españa".
A i aquí no s'acaba tot un altre dia parlarem de l'altre gran fitxatge, el Chavez. Aquell personatge que han possat per portar les relacions "con las autonoMIAS", un tio que prefereix ser un ministre de segona, a president del parlament de la seva gent.
Aixó pinta molt bé, si mérs no devertit.....
Ah, i sobretot espero veure la reacció del govern del meu país petit, però país. Del meu govern i dels seus col.laboradors, aveure si són tant eficaços i expeditius, com alhora de treure les porres.
Apali salut
23 de març 2009
"Si voleu independència l'any 3000, voteu ERC"
ENTREVISTA: Víctor Alexandre, Escriptor
Diari AVUI: diumenge 22-3-09
MALTRACTAMENT · "Catalunya es relaciona amb Espanya com amb un maltractador" FER EL CIM · "L'independentista és com un alpinista que vol fer un cim però no sap quan el coronarà ni la ruta que seguirà"
Francesc Puigpelat
Víctor Alexandre és molt crític amb els partits polítics catalans, inclosa ERC, perquè no defensen l'independentisme amb convicció .
Per què, no a Espanya?
Perquè és un país que diu no a Catalunya. Espanya ha impedit que el meu país pugui ser normal. Per tant, no em mereix gaire respecte.
Des del 1989, molts països europeus s'han fet independents. Però Catalunya, no. Per què?
En part, per culpa dels mateixos catalans. Espanya, en un moment donat, s'adaptaria a les nostres conviccions. Jo comparo la situació de Catalunya dins d'Espanya amb les víctimes de maltractament. Per què la dona maltractada no marxa de casa? Perquè a les víctimes se'ls han menjat l'autoestima. El maltractador menysté la víctima i li xucla l'autoestima, fins que la víctima ja no creu en ella mateixa. La via més important per arribar a la independència és la psicològica: si tu no estàs preparat per ser lliure, difícilment defensaràs la llibertat. Quan a Catalunya ho tingui clar més d'un 50 per cent, serà imparable.
Quin és el percentatge d'independentistes?
Un estudi de la UOC donava entre el 52% i el 62%.
Per què ningú no proposa un referèndum, doncs?
Perquè els polítics catalans són porucs i el seu únic horitzó són les properes eleccions. Com que no hi ha cap partit que proposi seriosament la sobirania, l'independentisme queda com un bluf, es diu i prou. Va en detriment de les conviccions de la gent.
Ha perdut prestigi l'independentisme?
No: jo crec que ha guanyat prestigi. Els que han perdut prestigi són alguns polítics que el defensaven.
Digui'm noms...
La direcció d'ERC. Amb la davallada de les darreres eleccions s'hauria d'haver fet aquesta pregunta: ¿com s'explica que l'independentisme pugi, segons les enquestes, i ERC perdi vots?
Quina relació té amb Carod?
Cap.
Però va escriure un llibre, 'El Cas Carod', defensant-lo després de l'afer de Perpinyà...
Jo vaig parlar amb ell pel llibre. Però ara ja no. I el que vaig escriure ho mantinc. Defenso el dret que Catalunya pugui parlar amb qui vulgui, quan vulgui i com vulgui. Els beneficis de la trobada de Perpinyà van ser que ETA no matés a Catalunya. A mi em sembla un èxit extraordinari. En tot cas, els polítics del meu país han de defensar el meu país, no el país veí.
Fa poc, Alfons López Tena declarava que l'independentisme és immadur perquè no hi ha full de ruta concret. Què n'opina?
Hi estic d'acord. L'independentista és com un alpinista que està fent un cim, però no sap quan el coronarà. Vas pujant, però no saps si el cim té quatre mil o vuit mil metres. Catalunya es troba en aquesta situació: volem fer un cim, però no tenim ni idea de quan fa la muntanya i no sabem com arribar-hi. Això crea molt desencís, i a més no hi ha èxits pel camí. Per exemple, quan ERC defensa que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid, és d'un patetisme extraordinari. I és escandalós que algú d'ERC digui que, encara que Madrid ens perjudiqui, no passa res, perquè així ens carreguem de raons.
Som més a prop de la independència ara o el 2003?
Més a prop ara, malgrat els polítics.
Heribert Barrera deia que els catalanoparlants podem esdevenir un grup lingüístic minoritari dins de Catalunya. Si això es produeix, ¿seria possible la independència?
Aquest és un motiu de més perquè la independència arribi ràpid. Sigui com sigui, la immigració jo no la veig com una amenaça, encara que la hispanoamericana és aliada indirecta de la colonització espanyola. És instrumentalitzada per estendre la llengua espanyola i arraconar la catalana.
És possible una Catalunya independent castellanoparlant?
Sí: pot passar. Però això dependrà de nosaltres, i hem de saber que la llengua és important. Allà on s'evidencia que som un poble és en la llengua: per això des d'Espanya s'ataca tant?
A qui ha de votar un independentista, avui?
En aquest moment, està orfe de partit. Encara que hi ha gent dins d'ERC que són independentistes i molt crítics amb l'actuació de la direcció. Un independentista a qui li vagi bé la independència l'any 3000, ja pot votar ERC. Jo tinc la sensació com si Esquerra estigués dirigida per algú que la vol destruir.
Per què?
Perquè primer és la independència, i després és l'opció de dreta-esquerra. Quan ens diuen que primer són les polítiques socials i la pluja fina, això són sopars de duro i ganes d'anar fent. I aleshores Esquerra fa tot allò que faria un enemic. La sensació és que, encara que sigui en una urna embolicada amb una estelada, el vot a ERC va al PSC. Malgrat que voler convertir el PSC en un partit catalanista és com voler convertir aigua en oli. I és molt trist que ERC hagi de caure a 12 diputats a les properes eleccions perquè es faci examen de consciència.
I votant CiU, a quin any seria la independència?
També, al 3000.
O sigui que... empatats.
Sí, però compte, perquè dins de CiU també hi ha gent independentista. Per exemple, Alfons López Tena.
Diari AVUI: diumenge 22-3-09
MALTRACTAMENT · "Catalunya es relaciona amb Espanya com amb un maltractador" FER EL CIM · "L'independentista és com un alpinista que vol fer un cim però no sap quan el coronarà ni la ruta que seguirà"
Francesc Puigpelat
Víctor Alexandre és molt crític amb els partits polítics catalans, inclosa ERC, perquè no defensen l'independentisme amb convicció .
Per què, no a Espanya?
Perquè és un país que diu no a Catalunya. Espanya ha impedit que el meu país pugui ser normal. Per tant, no em mereix gaire respecte.
Des del 1989, molts països europeus s'han fet independents. Però Catalunya, no. Per què?
En part, per culpa dels mateixos catalans. Espanya, en un moment donat, s'adaptaria a les nostres conviccions. Jo comparo la situació de Catalunya dins d'Espanya amb les víctimes de maltractament. Per què la dona maltractada no marxa de casa? Perquè a les víctimes se'ls han menjat l'autoestima. El maltractador menysté la víctima i li xucla l'autoestima, fins que la víctima ja no creu en ella mateixa. La via més important per arribar a la independència és la psicològica: si tu no estàs preparat per ser lliure, difícilment defensaràs la llibertat. Quan a Catalunya ho tingui clar més d'un 50 per cent, serà imparable.
Quin és el percentatge d'independentistes?
Un estudi de la UOC donava entre el 52% i el 62%.
Per què ningú no proposa un referèndum, doncs?
Perquè els polítics catalans són porucs i el seu únic horitzó són les properes eleccions. Com que no hi ha cap partit que proposi seriosament la sobirania, l'independentisme queda com un bluf, es diu i prou. Va en detriment de les conviccions de la gent.
Ha perdut prestigi l'independentisme?
No: jo crec que ha guanyat prestigi. Els que han perdut prestigi són alguns polítics que el defensaven.
Digui'm noms...
La direcció d'ERC. Amb la davallada de les darreres eleccions s'hauria d'haver fet aquesta pregunta: ¿com s'explica que l'independentisme pugi, segons les enquestes, i ERC perdi vots?
Quina relació té amb Carod?
Cap.
Però va escriure un llibre, 'El Cas Carod', defensant-lo després de l'afer de Perpinyà...
Jo vaig parlar amb ell pel llibre. Però ara ja no. I el que vaig escriure ho mantinc. Defenso el dret que Catalunya pugui parlar amb qui vulgui, quan vulgui i com vulgui. Els beneficis de la trobada de Perpinyà van ser que ETA no matés a Catalunya. A mi em sembla un èxit extraordinari. En tot cas, els polítics del meu país han de defensar el meu país, no el país veí.
Fa poc, Alfons López Tena declarava que l'independentisme és immadur perquè no hi ha full de ruta concret. Què n'opina?
Hi estic d'acord. L'independentista és com un alpinista que està fent un cim, però no sap quan el coronarà. Vas pujant, però no saps si el cim té quatre mil o vuit mil metres. Catalunya es troba en aquesta situació: volem fer un cim, però no tenim ni idea de quan fa la muntanya i no sabem com arribar-hi. Això crea molt desencís, i a més no hi ha èxits pel camí. Per exemple, quan ERC defensa que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid, és d'un patetisme extraordinari. I és escandalós que algú d'ERC digui que, encara que Madrid ens perjudiqui, no passa res, perquè així ens carreguem de raons.
Som més a prop de la independència ara o el 2003?
Més a prop ara, malgrat els polítics.
Heribert Barrera deia que els catalanoparlants podem esdevenir un grup lingüístic minoritari dins de Catalunya. Si això es produeix, ¿seria possible la independència?
Aquest és un motiu de més perquè la independència arribi ràpid. Sigui com sigui, la immigració jo no la veig com una amenaça, encara que la hispanoamericana és aliada indirecta de la colonització espanyola. És instrumentalitzada per estendre la llengua espanyola i arraconar la catalana.
És possible una Catalunya independent castellanoparlant?
Sí: pot passar. Però això dependrà de nosaltres, i hem de saber que la llengua és important. Allà on s'evidencia que som un poble és en la llengua: per això des d'Espanya s'ataca tant?
A qui ha de votar un independentista, avui?
En aquest moment, està orfe de partit. Encara que hi ha gent dins d'ERC que són independentistes i molt crítics amb l'actuació de la direcció. Un independentista a qui li vagi bé la independència l'any 3000, ja pot votar ERC. Jo tinc la sensació com si Esquerra estigués dirigida per algú que la vol destruir.
Per què?
Perquè primer és la independència, i després és l'opció de dreta-esquerra. Quan ens diuen que primer són les polítiques socials i la pluja fina, això són sopars de duro i ganes d'anar fent. I aleshores Esquerra fa tot allò que faria un enemic. La sensació és que, encara que sigui en una urna embolicada amb una estelada, el vot a ERC va al PSC. Malgrat que voler convertir el PSC en un partit catalanista és com voler convertir aigua en oli. I és molt trist que ERC hagi de caure a 12 diputats a les properes eleccions perquè es faci examen de consciència.
I votant CiU, a quin any seria la independència?
També, al 3000.
O sigui que... empatats.
Sí, però compte, perquè dins de CiU també hi ha gent independentista. Per exemple, Alfons López Tena.
19 de març 2009
QUINA RÀBIA
Ahir ens van fer recordar el passat, amb aquelles ganes amb que envestien com un "toru", com a gossos ben ensinistrats pels seus amos, amos que volen totes les coses a lloc, al seu lloc.
Quin desplegament de mitjans de repressió, és clar, davant tenien un exercit immens armat amb un llapiç i la boca disposada a dir el què pensa (o a informar doncs tinc un conegut que és fotógraf i companys seus van rebre de valent), i això no es pot permetre, aquest govern "d'esquerres" no ho pot permetre.
No vull entrar a valorar si tenien raó o no en defensar o estar en contra del ja famós "Bolonya", però SÍ i per damunt de tot a manifestar la seva opinió, t'agradi o no com a governant.
I sí, ja ho sé, parlo tota l'estona de govern i no de Degà de la Universitat, i ho faig conscientment del que dic, doncs em sembla molt sospitós, tot el que ahir va passar i com es va desenvolupar, si pensem, i així vam coincidir amb un amic, en que avui hi ha una vaga contra un conseller sociata (i no és la primera) s'havia de fer quelcom per que avui no es parlés només de la vaga d'ensenyament (tampoc entraré a valorar) i d'altres consellers que no siguin sociates, per exemple de l'interior Saura o universitats Huguet.
Aquests sociates espanyols en saben molt i ens la foten cada dos per tres i sense vaselina i tot ens està bé, però això si amb recolzament dels partits d'aquí els catalans i la vista grossa dels socis de govern, i per mi una de les pitjors coses que estan aconseguint, i és què molta gent ja comença a pensar que s'estava millor amb la policia espanyola, que era millor i no tant dura com la "nostra", ho estan aconseguint que la gent comenci a preferir al guardia civil o els nacionals, als mossos, que recordem és l'unic exercit armat català que tenim i que és qui ens hauria de defensar i no atacar com a aconseguit el govern espanyolista que tenim a catalunya.
Ho sento em sap molt greu tot això i estic molt enrabiat,
i sobretot decebut amb aquest govern d'esquerres
on hi ha el partit que jo sempre havia votat, havia...
acabo amb una frase que no és meva però la trobo super-encertada en aquests moments, és del company Francesc Ribera (Titot)
MAI NO SERÉ DELS VOSTRES, FILLS DE PUTA!
Quin desplegament de mitjans de repressió, és clar, davant tenien un exercit immens armat amb un llapiç i la boca disposada a dir el què pensa (o a informar doncs tinc un conegut que és fotógraf i companys seus van rebre de valent), i això no es pot permetre, aquest govern "d'esquerres" no ho pot permetre.
No vull entrar a valorar si tenien raó o no en defensar o estar en contra del ja famós "Bolonya", però SÍ i per damunt de tot a manifestar la seva opinió, t'agradi o no com a governant.
I sí, ja ho sé, parlo tota l'estona de govern i no de Degà de la Universitat, i ho faig conscientment del que dic, doncs em sembla molt sospitós, tot el que ahir va passar i com es va desenvolupar, si pensem, i així vam coincidir amb un amic, en que avui hi ha una vaga contra un conseller sociata (i no és la primera) s'havia de fer quelcom per que avui no es parlés només de la vaga d'ensenyament (tampoc entraré a valorar) i d'altres consellers que no siguin sociates, per exemple de l'interior Saura o universitats Huguet.
Aquests sociates espanyols en saben molt i ens la foten cada dos per tres i sense vaselina i tot ens està bé, però això si amb recolzament dels partits d'aquí els catalans i la vista grossa dels socis de govern, i per mi una de les pitjors coses que estan aconseguint, i és què molta gent ja comença a pensar que s'estava millor amb la policia espanyola, que era millor i no tant dura com la "nostra", ho estan aconseguint que la gent comenci a preferir al guardia civil o els nacionals, als mossos, que recordem és l'unic exercit armat català que tenim i que és qui ens hauria de defensar i no atacar com a aconseguit el govern espanyolista que tenim a catalunya.
Ho sento em sap molt greu tot això i estic molt enrabiat,
i sobretot decebut amb aquest govern d'esquerres
on hi ha el partit que jo sempre havia votat, havia...
acabo amb una frase que no és meva però la trobo super-encertada en aquests moments, és del company Francesc Ribera (Titot)
MAI NO SERÉ DELS VOSTRES, FILLS DE PUTA!
17 de març 2009
Demanda contra TV3 per "censura"
Notícia del diari AVUI.cat (Dimarts 17 de març del 2009)
Un dels participants en una manifestació d'estudiants acusa la cadena de vulnerar el dret a una informació veraç perquè la cap d'informatius es va negar a emetre un vídeo que contradeia la versió dels Mossos. El jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va acceptar a tràmit el cas, tot i que ara creu que se n'ha de fer càrrec un altre jutjat. El TSJC té l'última paraula.
Una informació emesa per TV3 ha acabat al jutjat per suposada manca de veracitat i podria desembocar en un altre cas com el CCOO, que l'any 2003 va aconseguir que es condemnés TVE per no haver informat correctament sobre una vaga convocada pels sindicats. En aquest cas, el demandant és un participant en la manifestació que el 20 de desembre es va fer a Barcelona en suport als estudiants grecs mobilitzats a Atenes a final d'any. El jove, Joan Arnald, acusa Televisió de Catalunya d'haver "censurat" la informació completa sobre la protesta. Segons la demanda, presentada al jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona, la cadena va vulnerar el dret fonamental de tots els ciutadans a rebre una informació veraç.
El conflicte se centra en un episodi de la manifestació que el demandant va viure en persona. Segons documents els informes mèdics adjuntats a la demanda, durant la protesta Arnald va rebre un fort cop –dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, segons afirma– i va acabar amb el braç trencat.
El dolor li va provocar un desmai i els altres manifestants van demanar assistència mèdica. La policia va cridar dues unitats del SEM, que es van adreçar al lloc on era Arnald per atendre'l. Els manifestants no volien deixar acostar als Mossos i la policia va respondre a aquesta pretensió carregant contra el grup.
Un equip de TV3 era al lloc de l'incident enregistrant-lo des del darrere dels Mossos. La seva càmera no veia el que passava a l'altra banda, on era el ferit. L'endemà, el 3/24 va emetre una notícia en què s'afirmava que un manifestant havia fingit una urgència mèdica "falsa": es donava la versió dels Mossos d'Esquadra, sense especificar qui era la font d'aquest relat.
Com que Arnald es va posar en contacte amb la redacció de TV3 per assegurar-los que no havia fingit la urgència, un equip dels serveis informatius el va entrevistar el dia 21 a la tarda. Els dos periodistes van editar una notícia amb les explicacions de l'afectat –que mostrava el braç enguixat– i part d'un vídeo enregistrat pels manifestants des del cantó on era Arnald. En les imatges, es veu el ferit a terra, atès pels serveis mèdics, i s'observa que de sobte els Mossos comencen a clavar cops de porra al grup per dispersar-lo.
Segons la demanda, tot i que aquesta segona notícia era a punt per ser emesa en el Telenotícies Vespre, la cap d'informatius de la cadena, Rosa Marqueta, va impedir-ho al·legant que es contradeia "amb la política informativa" de la casa. Pels autors de la demanda, el fet de disposar d'una informació "veraç" que contradiu una font oficial i no emetre-la és, directament, un acte de "censura".
La demanda va prosperar inicialment, ja que la titular del jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va admetre-la a tràmit. Com a resposta, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no va ni admetre ni desmentir l'acusació, simplement va al·legar que els serveis informatius no es regeixen pel dret públic sinó pel dret privat, com marca la llei de la CCMA de 2007.
En rebre aquesta al·legació, la jutgessa va convocar una vista, dijous de la setmana passada, per debatre quin jutjat s'ha de fer càrrec del cas. Tot i que el lletrat del demandant, Jaume Asens, va argumentar que Televisió de Catalunya és una cadena pública, la magistrada ha admès finalment els arguments de la CCMA i ha rebutjat el cas perquè entén que s'ha de tramitar als jutjats del civil i no als del contenciós administratiu.
Asens, ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta resolució, de manera que serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui haurà de decidir quin jutge ha d'estudiar la demanda.
Un dels participants en una manifestació d'estudiants acusa la cadena de vulnerar el dret a una informació veraç perquè la cap d'informatius es va negar a emetre un vídeo que contradeia la versió dels Mossos. El jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va acceptar a tràmit el cas, tot i que ara creu que se n'ha de fer càrrec un altre jutjat. El TSJC té l'última paraula.
Una informació emesa per TV3 ha acabat al jutjat per suposada manca de veracitat i podria desembocar en un altre cas com el CCOO, que l'any 2003 va aconseguir que es condemnés TVE per no haver informat correctament sobre una vaga convocada pels sindicats. En aquest cas, el demandant és un participant en la manifestació que el 20 de desembre es va fer a Barcelona en suport als estudiants grecs mobilitzats a Atenes a final d'any. El jove, Joan Arnald, acusa Televisió de Catalunya d'haver "censurat" la informació completa sobre la protesta. Segons la demanda, presentada al jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona, la cadena va vulnerar el dret fonamental de tots els ciutadans a rebre una informació veraç.
El conflicte se centra en un episodi de la manifestació que el demandant va viure en persona. Segons documents els informes mèdics adjuntats a la demanda, durant la protesta Arnald va rebre un fort cop –dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, segons afirma– i va acabar amb el braç trencat.
El dolor li va provocar un desmai i els altres manifestants van demanar assistència mèdica. La policia va cridar dues unitats del SEM, que es van adreçar al lloc on era Arnald per atendre'l. Els manifestants no volien deixar acostar als Mossos i la policia va respondre a aquesta pretensió carregant contra el grup.
Un equip de TV3 era al lloc de l'incident enregistrant-lo des del darrere dels Mossos. La seva càmera no veia el que passava a l'altra banda, on era el ferit. L'endemà, el 3/24 va emetre una notícia en què s'afirmava que un manifestant havia fingit una urgència mèdica "falsa": es donava la versió dels Mossos d'Esquadra, sense especificar qui era la font d'aquest relat.
Com que Arnald es va posar en contacte amb la redacció de TV3 per assegurar-los que no havia fingit la urgència, un equip dels serveis informatius el va entrevistar el dia 21 a la tarda. Els dos periodistes van editar una notícia amb les explicacions de l'afectat –que mostrava el braç enguixat– i part d'un vídeo enregistrat pels manifestants des del cantó on era Arnald. En les imatges, es veu el ferit a terra, atès pels serveis mèdics, i s'observa que de sobte els Mossos comencen a clavar cops de porra al grup per dispersar-lo.
Segons la demanda, tot i que aquesta segona notícia era a punt per ser emesa en el Telenotícies Vespre, la cap d'informatius de la cadena, Rosa Marqueta, va impedir-ho al·legant que es contradeia "amb la política informativa" de la casa. Pels autors de la demanda, el fet de disposar d'una informació "veraç" que contradiu una font oficial i no emetre-la és, directament, un acte de "censura".
La demanda va prosperar inicialment, ja que la titular del jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va admetre-la a tràmit. Com a resposta, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no va ni admetre ni desmentir l'acusació, simplement va al·legar que els serveis informatius no es regeixen pel dret públic sinó pel dret privat, com marca la llei de la CCMA de 2007.
En rebre aquesta al·legació, la jutgessa va convocar una vista, dijous de la setmana passada, per debatre quin jutjat s'ha de fer càrrec del cas. Tot i que el lletrat del demandant, Jaume Asens, va argumentar que Televisió de Catalunya és una cadena pública, la magistrada ha admès finalment els arguments de la CCMA i ha rebutjat el cas perquè entén que s'ha de tramitar als jutjats del civil i no als del contenciós administratiu.
Asens, ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta resolució, de manera que serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui haurà de decidir quin jutge ha d'estudiar la demanda.
11 de març 2009
02 de març 2009
23 de febrer 2009
EL DIA DELS INNOCENTS - Brams
Títol: El dia dels innocents
Grup: Brams
Disc: Cal seguir lluitant
Any: 1995
Corria un mes de febrer
dels principis dels vuitanta,
el govern de l'UCD
i tot l'estat feia aigües,
i es van fer els espanyols
- i els que no ho som - una pregunta:
Com collons hi pot haver
transició sense ruptura?
Així doncs que aprofitant
un debat d'investidura
van trobar del tot adient
recordar la dictadura,
donar un sentit al rei
i a aquella Espanya nova.
El sistema amb l'aigua el coll
volia guardar la roba.
CALIA MUNTAR
UN DIA DELS INNOCENTS
ELS PODERS FACTICS
NO PODIEN PERDRE TEMPS
Els "pallassos de la tele"
van interrompre esgarrifats,
per emetre en directe
el segrest dels diputats.
Però allò era un número de circ,
i no una interrupció:
Gabi, Juan Carlos, Miliki,
el Tejero i el Fofó.
Després va sortir la toia
amb el guió molt ben après,
no és d'extrenyar perquè el tenia
escrit des de fotia un mes,
i tot i que és mal actor
i se li va veure el "plumero",
la gent que ho mirava deia:
"-Olé, els teus collons, torero."
VINT-I-TRES DE FEBRER,
DIA DELS INNOCENTS,
"HA GUANYAT LA DEMOCRÀCIA!!"
CRIDAVEN TOTS CONTENTS
Però cercant la realitat
i fugint de pallassades:
la monarquia, l'estat,
espanya i sa democràcia
són filles del dictador
que va prendre per les armes
el poder a un pobles forts
que no creien innocentades.
19 de febrer 2009
Josep Maria Cantimplora acaba la gira "Acapulco Tour"
Artícle d'El bloc d'en Titot: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/122264
[fotografia: Àngels Ges]
Després de més de dues-centes actuacions arreu dels Països Catalans, el cantant de Rupit clou la seva gira de concerts i es retira una temporada.
Fa anys vaig perdre una aposta amb Josep Maria Cantimplora. El motiu de la jugada no us el diré però el que hi vaig perdre sí: em vaig comprometre a fer-li de taxista i muntar-li l'equip allà on el contractessin.
Han estat més 200 concerts i finalment ha decidit acabar la gira i alliberar-me de l'obligació de dur-lo a tot arreu.
La retirada és indefinida però m'ha assegurat que quan torni, si torna, serà amb un disc nou sota el braç.
Així doncs li faig el darrer favor (per ara), que és fer pública aquesta decisió així com el llistat dels quatre concerts que té pendents i amb els quals s'acomiadarà.
13 de febrer Crevillent (Baix Vinalopó)
28 de febrer Argentona (Maresme)
07 de març Ferreries (Menorca)
15 de març Igualada (Anoia)
[fotografia: Àngels Ges]
Després de més de dues-centes actuacions arreu dels Països Catalans, el cantant de Rupit clou la seva gira de concerts i es retira una temporada.
Fa anys vaig perdre una aposta amb Josep Maria Cantimplora. El motiu de la jugada no us el diré però el que hi vaig perdre sí: em vaig comprometre a fer-li de taxista i muntar-li l'equip allà on el contractessin.
Han estat més 200 concerts i finalment ha decidit acabar la gira i alliberar-me de l'obligació de dur-lo a tot arreu.
La retirada és indefinida però m'ha assegurat que quan torni, si torna, serà amb un disc nou sota el braç.
Així doncs li faig el darrer favor (per ara), que és fer pública aquesta decisió així com el llistat dels quatre concerts que té pendents i amb els quals s'acomiadarà.
13 de febrer Crevillent (Baix Vinalopó)
28 de febrer Argentona (Maresme)
07 de març Ferreries (Menorca)
15 de març Igualada (Anoia)
16 de febrer 2009
CATALÀ SENSE LÍMITS
Lídia Bogatyreva,Estudiant de català a Rússia (Universitat de Moscou M. V. Lomonóssov, lectorat de català a càrrec de Ferran Güell)
Aquí deixo al vostre judici el que he après estudiant català a Rússia.
"Quines llengües parles?" – una pregunta bastant comuna de la gent que acabo de conèixer. No és cap secret: anglès, francès, castellà i català. Sempre la segueix una altra: "Perdó, quina era l'última?" Al meu país generalment es desconeix l'existència de la llengua catalana.
Estudio català des de fa quatre anys i quan vaig començar la carrera no sabia ben bé explicar als meus compatriotes (als que no són filòlegs) per què serveix estudiar una llengua "tan rara" però ja em defenso millor. Aquí de vegades costa fer arribar a la gent que no és cap dialecte de l'espanyol sinó una llengua normal com una altra qualsevol. He descobert que m'hi poden ajudar els exemples: mira, el rus i l'ucraïnès són llengües diferents, encara que se semblin molt, són històricament properes i abans compartien l'estat. La mateixa cosa són les relacions lingüístics entre l'espanyol i el portuguès o l'espanyol i el català.
Algunes persones afirmen que no n'hi ha cap necessitat, d'estudiar català: però a Catalunya, la gent entén castellà? – I tant que sí. Doncs a tu, per què t'és important estudiar català si saps parlar castellà? Cal reconèixer que tenen certa lògica (que no és que tinguin raó), la lògica de l'esforç mínim. Cal confessar que aquí les llengües minoritàries/minoritzades no tenen cap estatus oficial i sent parlants de la llengua que sempre ha estat dominant, lamentablement no ens esforcem gaire per aprendre alguna altra que es parla a l'estat rus.
El curiós per a mi és que no sols a Rússia sinó a Catalunya també el fet d'estudiar català per part d'una persona de fora es percep com una cosa molt rara i sorprenent. "Per què estudies català?" – em pregunten gairebé tots els catalans quan s'adonen que parlo la seva llengua. L'estudio perquè primer del tot, simplement m'interessa com a filòloga. Com que les llengües romàniques (castellà, francès) són la meva especialitat, per què no estudiar català també? Ho faig perquè crec que la llengua ajuda a descobrir la riquesa de la cultura i és la clau per conèixer la gent i el país. No és prou bon argument per estudiar-la?
Si em pregunteu si és difícil us diré que la preocupació d'alguns estudiants de fora és la dificultat pràctica. Ja m'he acostumat que el meu aspecte d'estrangera em condemna al castellà com la llengua de comunicació per defecte a Catalunya. Penses: com volen els catalans que els immigrants o els estudiants de fora n'aprenguin, de la seva llengua? Si mai ens la parlen! Bé, també m'he acostumat a demanar que em parlin en català. Tampoc em puc queixar ja que la gent que conec sempre m'ha ajudat a practicar!
L'última vegada que vaig ser a Catalunya em van preguntar si pensava que el català té bona salut. Trobo la qüestió bastant complicada tot i que vaig respondre que sí. De fora i comparant amb la situació de les llengües minoritzades a Rússia sembla que es fan moltes coses per fomentar els coneixements i l'ús de català (la educació, els periòdics, la televisió, els cursos i programes, les associacions per la llengua etc.). Després passa que ho mires més al fons i tens l'oportunitat de comprovar l'existència de problemes com el prestigi social, el baix nivell dels coneixements lingüístics, la descriminació del català en alguns àmbits, la barreja de la tria de llengua amb la política... Tot i això, sóc més aviat optimista mirant el futur de català. Llengua catalana ha sobreviscut èpoques molt dures al llarg de la seva existència i ara no és la pitjor. Mentre que hi hagi persones que parlen i que defensen la seva llengua, la llengua seguirà viva. Tot depèn de nosaltres, és clar. És estrany, però dic "de nosaltres" perquè també em sento responsable d'alguna manera del futur d'aquesta llengua.
Per a mi estudiar català és i sempre ha sigut un plaer. Són moltes, les coses interessants i curioses que té aquesta llengua (com totes les llengües, de fet). Per exemple, em fascina que el català tingui tanta diversitat dialectal. El fet d'estudiar-lo m'ha donat moltes oportunitats, sobretot, la de conèixer la gent: moltes persones meravelloses que mai no arribaria a conèixer si no optés un dia per estudiar aquesta llengua "tan rara".
Lídia Bogatyreva,
Estudiant de català a Rússia (Universitat de Moscou M. V. Lomonóssov, lectorat de català a càrrec de Ferran Güell)
10 de febrer 2009
Breu història de les CUP
En les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco, el 1979, en diferents viles i ciutats catalanes els diferents sectors crítics amb la reforma i amb el rumb que prenia la nova "democràcia espanyola" es van agrupar en candidatures que defensaven un projecte de transformació social i de defensa dels drets polítics del nostre poble. Moltes d’aquestes prengueren el nom de Candidatures d’Unitat Popular.
El procés de debilitament dels diferents grupuscles d’esquerra fou paral·lel a l’extensió de la consciència independentista en el si dels sectors populars de la societat catalana, de manera que, amb el pas dels anys, l’oposició al sistema polític que defineix la constitució espanyola de 1978 va quedar capitalitzada per l’esquerra independentista. Així doncs les CUP que van sobreviure a la primera contesa electoral, s’emmarcaren poc a poc en l’àmbit de l’independentisme català.
La important embranzida de l’independentisme durant els anys 80 també afectà la lluita municipal, que va veure com en les eleccions de 1987, la recentment creada Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI), coordinava tant diferents candidatures independentistes, com diferents persones que, emmarcades en llistes més àmplies, prenien el compromís de defensar els postulats polítics de d’esquerra independentista als seus municipis.
Posteriorment, l’AMEI jugà un important paper en la construcció i dinamització de l’Assemblea d’Unitat Popular, cosa que, si bé va fer possible l’extensió de la lluita municipal a més comarques, també va suposar que la crisi de l’independentisme dels 90 i els abandonaments cap a posicions reformistes i regionalistes de part de la militància, debilitessin aquest front de lluita.
Després d’uns anys de travessa pel desert, l’AMEI aconsegueix reorganitzar-se cara a la contesa municipal de 1999, aconseguint un nombre important de candidatures i de persones regidores compromeses amb la nova definició política redactada al gener de 1999 i ratificada el desembre del 2000 en diferents comarques de la nostra nació. Així suposarà la base per a l’actual fase de creixement i consolidació de les Candidatures d’Unitat Popular com a referents ineludibles de l’esquerra en l’àmbit municipal.
L’evolució interna de l’independentisme els darrers anys també ha suposat un impuls definitiu per a les CUP un cop aconseguit el compromís de la pràctica totalitat d’organitzacions polítiques (MDT, Endavant, Maulets, parcialment el PSAN) amb la lluita municipal.
La CUP va assumir, en el marc de confluència política que suposà el Procés de Vinaròs, la tasca de dinamitzar la lluita dels i les independentistes per fer dels municipis una eina de construcció nacional i de defensar en les nostres viles i ciutats polítiques socials, urbanístiques, ambientals, culturals... que ajudin a construir una societat catalana plenament justa, lliure i igualitària.
05 de febrer 2009
MARXA UNITÀRIA CONTRA L'ÚLTIM TORO D'OSBORNE DEL PRINCIPAT
A la comarca del Montserratí, concretament al poble del Bruc, hi tenim l’últim brau espanyolista del Principat.Un símbol que és objecte de rebuig per moltes catalanes i catalans. Tant és així, que de tombar-lo se’n ha fet tota una tradició. Ja que el famós “toro d’osborne” ha caigut quatre vegades, a més dels nombrosos actes de sabotatge que ha rebut. En l’últim intent de tombar-lo, el passat mes de juliol, dos manresans van ser detinguts i posteriorment, al mes de desembre, jutjats per la justícia espanyola.
La sentència condemnatòria ha comportat una pena-multa de 192 eurus per cadascun dels joves amb el conseqüent risc d'entrar 8 dies a presó. Lluny de fer-nos enrere, la solidaritat ha trencat fronteres, unint a les comarques veïnes per mostrar suport als joves represaliats i el rebuig a la simbologia espanyola a la nostra terra.
Per això us convidem a la marxa unitària contra l'últim Toro d'Osborne del Principat el proper 7 de març a les 12:30 a la plaça de l'ajuntament de El Bruc
Escrit extret del blog de: DESPERTAFERRO
30 de gener 2009
CUP (Candidatura d'Unitat Popular)
Què és una CUP?
Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) som candidatures independentistes i d’esquerres del Països Catalans que, des de l’àmbit local, treballem per bastir un país més lliure i més just. Entenem que la política local és l’àmbit més proper a la ciutadania i, per tant, la construcció nacional també s’ha de fer des dels ajuntaments. Malgrat el limitat marge d’acció d’aquesta institució, té prou possibilitats com per modificar l’actual municipalisme regionalista i bastir un projecte de país basat en els municipis i els seus representants.
Tota persona i col·lectiu vinculat a una CUP es compromet a defensar un programa d’actuació basat en:
Aprofundiment de la democràcia participativa.L’aprofundiment de la Democràcia Participativa, com a eina indispensable per fer de la nostra societat una organització respectuosa amb la voluntat popular i per avançar cap a la transformació socialista de l’estructura social i productiva.
Aconseguir una viles i ciutats integradores i socialment igualitàries: respectant sempre la diferència, els ajuntaments han de treballar per aconseguir la igualtat de drets, garantir l’accés als serveis públics (ensenyament, sanitat, etc.) i unes condicions de treball dignes a tota la seva ciutadania.
Els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció nacional dels Països Catalans, tot promovent polítiques en defensa de la llengua, cultura i identitat nacional partint sempre de la integració, la cohesió social i el sentit de comunitat. D’altra banda, cal un ferm compromís dels ajuntaments i dels seus representants en la defensa de l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació.
Cal garantir el deselvolupament sostenible.Des dels municipis és necessari garantir el desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible que, lluny d’accions mediambientals aïllades, tingui com a referència un model de territori equilibrat globalment, per tal d’aconseguir una millora real en la qualitat de vida de la majoria de la seva població compatible amb el tractament respectuós amb l’entorn natural.
Dinamitzar el teixit associatiu i promocionar l’autoorganització ciutadana, com a fonament per assegurar una societat amb persones lliures, responsables i solidàries.
En el context mundial en què ens movem, la CUP es compromet a generar dinàmiques per tal d’aconseguir unes viles i ciutats solidàries amb els pobles que lluiten pel seu dret a la vida i a la dignitat, ja sigui des de l’àmbit de l’actuació institucional com des de la promoció educativa dels valors que fan possible aquesta solidaritat. El nostre compromís no s’acaba en l’acció programàtica, ja que pensem que tant els ajuntaments com els representants municipals han de tenir un paper clau en la construcció d’una societat catalana plenament lliure i solidària.
Per informació: http://nacional.cup.cat/
A la comarca: Vila de Capellades - CUP
22 de gener 2009
L'amistat entre Franco i Joan Carles
Des de les espanyes els agrada xulejar de Rei. Expliquen amb la boca ben oberta que en Joan Carles I fou una peça clau a la transició. Gràcies a ell es va passar d’una dictadura a un règim democràtic. Però... fins a quin punt és cert això? Hi ha moltes altres fonts no tan famoses al nostre país veí que afirmen que el Rei no esperava que el canvi que ell va impulsar anés tan enllà. Hi ha diferents exemples que demostren que en Joan Carles I és un personatge de caràcter autoritari i que a mitjans dels 70 no volia pas arribar a un sistema plenament democràtic: la seva posició quan es va legalitzar el PCE, el seu paper estrany i misteriós al cop d’Estat del 23-f on alguns llibres fins i tot diuen que el Rei n’era còmplice o, més proper als nostres dies, l’últim atac d’imperialisme quan el Rei va fer callar a Hugo Chavez amb el famós ‘porqué no te callas’.
Doncs per refrescar-nos la memòria (tot i que aquest hauria de ser un article llegit i divulgat per Espanya) us mostrem algunes fotos que demostren com d’amics eren el Borbó i el dictador Francisco Franco. De fet, aquest va ser el padrastre del Rei d’Espanya. La seva educació va córrer a càrrec del dictador, que volia projectar en l’actual cap d’Estat espanyol la seva figura i semblança.I si utilitzem la lògica, allò que diuen que A = B i B = C doncs A = C podrem entendre que el Rei també fou amic de Hitler. Observem la següent foto: l’amistat que hi hagué entre dictadors alemanys i espanyol (tot i que Hitler va dir que preferia unir-se a una França derrotada que no pas a una Espanya pletòrica).
Si us plau, no podem oblidar la història!
Article de: directe.cat.
(el podeu trobar aquí: http://www.directe.cat/punt-de-mira/lamistat-entre-franco-i-joan-carles)
15 de gener 2009
10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret d’autodeterminació !
Amigues i amics,Tots vosaltres heu donat suport a la marxa a Brussel•les pel dret d’autodeterminació i, en última instància, per aconseguir que la nació catalana esdevingui un Estat de ple dret dins la Unió Europea.
Ara toca que tota Europa ens vegi i se n’adoni que nosaltres, les catalanes i els catalans, volem exercir el nostre dret de consulta popular i per això, per aconseguir la internacionalització del nostre conflicte pacífic, ens hem d’aplegar per anar tots el dia 7 de març a Brussel•les.
Ja podeu comprar la plaça d’autocar o d’avió al nostre web DeuMil.cat. Feu quan abans millor la inscripció, aconseguir que ràpidament siguem molts els que estiguem efectivament inscrits encoratjarà encara més a altres a afegir-s’hi. Convideu a tots aquells que pensin com nosaltres. Feu que deu mil es quedi curt. Ara és l’hora de la veritat.
Salut i independència.
PROPOSTES DE VIATGE: http://viatge.deumil.cat/
7 de Març de 2009
1.- AMB AUTOCAR: Preu per persona, anada i tornada: 90 € (IVA inclòs)
(Punts de sortida autocars: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). Veure aclariments.
2.- AMB AVIÓ ESPECIAL: Preu per persona, anada i tornada: 265 € (IVA inclòs)
(Punt de sortida avions: Barcelona).
3.- Viatge organitzat: També podeu demanar pressupost per fer un viatge organitzat de més dies amb hotel, visites, etc.
RESERVES I ORGANITZACIÓ:
MERCATRAVEL, S.A.
Enviar aquest Formulari cumplimentat:
Per Correu Electrònic: 10mil@mercatravelsa.com
Per Fax: 93 207 77 56
O trucar al Telèfon: 93 207 38 11
PROCEDIMENT PER FER LES RESERVES:
S’ha d’enviar el formulari amb les dades a: 10mil@mercatravelsa.com
A partir del moment de la recepció de la sol•licitud amb aquest formulari rebreu per part de Mercatravelsa un correu electrònic d’acceptació de la reserva juntament amb el número de compte i l’import que s’ha d’ingressar.
Quan l’ingrés estigui comprovat rebreu el número de confirmació de la reserva juntament amb totes les dades, els horaris i el lloc de sortida.
IMPORTANT:
1.- Les reserves no estaran confirmades fins que s’efectuï l’ingrés.
2.- És molt important posar el nom de la persona que fa l’ingrés per poder comprovar-lo.
3.- S’ha de tenir en compte que la confirmació definitiva serà a partir de l’ocupació del 100% tant de l’avió com de l’autocar. En cas que no s’ocupi el 100%, al moment oportú s’informarà de l’alternativa trobada amb el preu corresponent.
4.- Si es tracta d’un grup o col•lectiu, preguem que ens envieu aquesta fitxa omplerta amb el nom del col•lectiu, el nombre de persones, la població i una llista amb totes les dades individuals de cada passatger.
5.- En el cas de l’avió, el termini límit d’inscripció és el 16 de febrer.
6.- En el cas de l’autocar, el termini límit d’inscripció és el 25 de febrer.
ACLARIMENTS:
Horaris del autocars: sortiran a primera hora de la tarda del divendres i tornaran un parell d´hores desprès de la manifestació del dissabte. L´horari exacte de sortida roman per concretar encara i està en funció del lloc de sortida. De moment tenim 5000 places reservades però ampliables segons necessitat.
Els preus en avió, son per vols xàrters amb sortida de Barcelona. En tenim dos de reservats (500 places) que es poden ampliar segons la demanda. Sortirien i tornarien el mateix dissabte.
Vols de baix cost: De ben segur que avui encara es poden trobar preus molt més interessants en companyies low cost. Tenen com a problema que a mesura que s´omple l´avió els preus poden incrementar-se. (Vueling, Clickair, Air Brussels, Ryanair). Hem d´anar amb compte perquè al preu que anuncien s´han d´afegir-hi les taxes d´aeroport, combustible i emissió de bitllet.
Sortides dels autocars fora de les quatre capitals: A mesura que ens arribin les inscripcions a traves de Mercatravelsa s´aniran agrupant els viatgers per municipis o zones per tal d´aconseguir emplenar les 55 places d´un autocar i organitzar la sortida des del mateix municipi o d´un de proper. Aquest és una tasca on els delegats ens podeu ajudar molt agrupant gent del vostre municipi o de municipis propers fins aconseguir un autocar complet. La col•laboració entre vosaltres és primordial per tal d´evitar autocars mig plens en municipis o poblacions veïns.
TGV des de Perpinyà: és un tema difícil. La SNCF ens demana fer la reserva de la totalitat del tren i com comprendreu no podem fer front a aquesta despesa.
Hotels. Com veiem, autocars i avions, tornen el mateix dia. Si agafem el bitllet pel nostre compte i volem restar un/uns dia/es a Brussel•les ens haurem de gestionar l´hotel nosaltres mateixos o demanar un presupost a l'agencia.
Aeroport-Brussel•les. El trasllat aeroport-ciutat té un cost de 3 EUR per persona I trajecte.
Els permisos i recorregut de la manifestació els tindrem/coneixerem un parell de setmanes abans del 7 de març. A tots els que prefereixin anar pel seu compte, aconsellem que calculin els temps de viatge amb espai suficient per ser a Brussel•les a les 9 del mati. Tan aviat sapiguem el recorregut és comunicarà un punt de trobada.
IVA. Els preus esmentats son amb IVA inclòs
12 de gener 2009
Isabel Gallardo es nega a rebre els advocats i la comitiva vilafranquina
La jutgessa del Penal 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, que instrueix el cas contra en David Sánchez, s'ha negat a rebre els advocats i la comitiva vilafranquina que s'havia desplaçat fins els Jutjats de Barcelona. Els advocats d'en David havien concertat una cita per a exposar el recurs presentat, i els acompanyaven representants de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès - ajuntament que, en el seu moment, va tramitar una petició d'indult i que mai ha estat informat que aquest s'hagués rebutjat -, formada pel primer tinent d'alcalde de la Vila, Francisco Romero (PSC); pel Secretari de l'ajuntament, Francesc Giralt; i pels regidors Xavier Navarro (CUP), Bernat Villaroya (ICV) i Josep Quelart (Esquerra). De males maneres i a través de la secretària de la jutgessa, se'ls ha informat que no els rebrien. Un cop fora dels jutjats, els advocats ha fet una roda de premsa, davant mateix de les instal·lacions, acompanyats per les persones que s'havien concentrat per mostrar la seva solidaritat amb en David, i han denunciat l'actitud de la Sra Isabel Gallardo.Dimarts 13 de gener
20h Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Sala d'actes de l'Escorxador)
20h Assemblea del grup de suport a Barcelona al CSO Can Vies de Sants
Dimecres 14 de gener
19h Roda de premsa a la Plaça Sant Jaume de Barcelona
19.30h Concentració a Plaça Sant Jaume de Barcelona
Dijous 15 de gener
Durant tot el dia accions descentralitzades
Dissabte 17 de gener
12h Manifestació nacional a la Plaça de Sants de Barcelona
http://davidvilafranca.blogspot.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
