QUINA TRISTOR (...Hem perdut)

No, ja no parlaré del futbol, doncs per molt que hi ha gent que s'entesta a dir que és només un esport, NO HO ÉS, és política, com tot, almenys en aquell país que ens trepitja i ens escanya. Però tant li fot avui no volia parlar d'això (o sí), del que volia parlar és de la tristor i la mala llet alhora que vaig sentir diumenge al vespre, a la meva ciutat, al meu país a la meva terra, la meva, la nostra no d'ells per molt que diguin que sempre ha estat així, mentida com tot.
Vaig tornar a veure l'exaltació egpanyolista i en alguns casos per sort pocs feixista, si com ho llegiu, vaig torna a veure braços apuntant al cel, vaig tornar a sentir el cara al sol, i vaig veure passajar amb impunitat la bandera "la estanquera" amb el pollastre al mig, sí a Igualada, també vaig sentir com insultaven la meva terra, la meva llengua.
Tot això ho vaig veure i patir voltant pel centre d'Igualada, tot anant de casa d'un amic a un bar on voliem fer una cervesa, un bar on m'agrada anar quan necessito aixecar una mica la meva moral catalanista (parlar en català tranquil·lament, escoltar música de la terra i sentir-me bé amb qui soc i d'on sóc), doncs com us deia voliem... però, no vam poder, el xicot va haver de tancar, per por, ho heu llegit bé, per por, doncs no seria el primer cop que li trenquen la porta, criden i insulten, per ser el que som.
Això sí la policia li estava demanant la documentació a ell i els que estavem amb ell, i mentre el policia li explicava que "...a catalans a nosaltres no ens guanya ningú..." pel costat anaven passant espanyolets, cantant himnes feixistes, amb el braç enlaire i amb estanqueres amb el "toru" i alguna que altre amb el pollastrot.
Mentre estavem allà fora xerrant, anaven passant espanyolets, cridant-nos i insultant, sobretot contra catalunya i els catalans. I jo tota la nit anava pensant, "hem perdut, això està perdut" (no el futbol, en el fons el futbol "tant me fot"), i més veient que els espanyolets orgullosos eren canalla molt jove, però molt (...això està perdut?)
Vaig haver de tancar el mòbil, doncs estava fart de missatgets, suposo i espero, que de conya, però estava de massa mala llet, perquè hem perdut (no el partit, repeteixo).
Jo en veia molts, massa, (hem perdut) mentre la gent que anàvem trobant m'anava dient no pateixis no són tants com semblen, però són molt (hem perdut).
Tot això que us explico no va ser un somni en blanc i negre ni un documental, estava despert i ben despert, doncs quan vaig anar a dormir, i més aviat tard, no podian perquè es van passar tota la nit amb els petards i els claxons tocant el pebrots, però al final com no pot ser d'una altra manera em vaig dormir, amb el nefast pensament de ... hem perdut, quina porqueria....

El dilluns em vaig llevar, després de fer tot el que es fa al matí i abans d'anar a la feina vaig encendre el mòbil, doncs el dia abans el vaig tancar de la mala llet que portava (...hem perdut) em va tornar a venir al cap, maleïda sigui, com es normal duarnt la nit passada vaig anar rebent missatges i trucades que no vaig contestar, i ara els tenia tots de cop. i vaig començar a descartar pel títol del misstage (hosti tú ... hem perdut), però l'últim missatge que tenia el vaig obrir, normal, era de la meva filla (11 anys) que aquests dies va a dormir a casa els avis doncs jo treballo, i aquí es quan m'he possat content i he pensat, NO, NO ESTÀ TOT PERDUT, no tota la canalla que puja es aspanyolista. El seu missatge deia: HEM PERDUT PAPA, PERÒ...

Karles Claudio i Oliva
(carta publicada a La Veu de l'Anoia, divendres 4/7/08)

HÒSTIA,tú !!!!!!

Eh, de veritat prou, ja n'hi ha prou. Estic a casa meva i no la conec. Que s'acabi ja aquest suplici d'Eurocopa i fervor egpanyolista, això no es pot aguantar, vaig tot el dia de mala llet, per casa, pel carrer, pel país... tot el dia igual no mengem res més que egpanya, vermell, groc, "torus", i gilipolles amb les cares pintades, i capullus amb barret de "tureru".
Em sembla molt bé tot això però al seu país, que ho facin i s'ho mengin allà, no vull, no en tinc ganes, i em sua tota la seva merda de selecció, i els seus representants.
Em costa molt veure la rambla d'Igualada amb gent amb estanqueres, petards i cantant "viva egpanya", em fot un fàstic que no puc. No eren gaires, però ja n'hi havia prou per treure tot el sopar allà mateix, quin fàstic de veritat us ho dic, són tant curts i curtes que no ho veuen que això NO és egpanya i aquí no toca la seva exaltació patriotico-militar egpanyola, jo quan vaig a egpanya no ho faig, doncs que no vinguin aquí a tocar els collons amb la seva merda, que em respectin una mica a casa meva.
Sí, d'acord de ben segur jo també faria el "capullu" i xivarri, però no puc, perquè? doncs per què aquesta colla que disfruta tant amb la seva no em deixen tenir la meva. Mira quins pebrots i amés no poden entendre perquè no vull anar amb la seva merda de selecció, no, no és que no vagi amb la seva és que hi vaig en contra (per cert no m'està anat gaire bé).
Però no puc evitar estar de mala llet i això que no miro ni escolto les seves radios, teles, diaris.... però tant fa ho tene fàcil aquí al meu país els mitjans d'aquí els hi fan la feina i molt ben feta, encara no he vist cap mitjà que els hi faci boicot, i no en parli, al contrari els hi va molt però molt la selecció del país veí, sembla que els hi vagi la vida, quina il·lusió, quines ganes, quina engunia aquests mitjans "catalans".
Però també ho he de dir no tot ha estat negatiu aquests dies, també he pogut riure una mica, i el més extrany és que precisament d'això no s'en ha fet ressó ningú, sembla com si nomès ho haguessim vist quatre gats, però es que va ser molt fort, l'estampeta d'aquell personatge al partit egpanya-itàlia, allà al "palcu" de les autoritats, ell hi era com primer dels egpanyols, hòstia, que fort, no em digueu que no vau veure com anava, estava fatal, no s'aguantava, no podia ni parlar. Per sort a mi no em representa, doncs jo no tinc rei (un altre dia en parlarem d'aquest tema).

Tú, ja n'hi ha prou de tabarra, per sort ja s'acava, només queda un partit, confiem amb els alemanys, pel que pugui ser però, un amic m'ha convidat a que anem a tancar-nos a les cel.les de Montserrat des de dissabte i fins dimarts, a veure si així ens salvem de tanta porqueria, jo no hi confio gaire, segur que ho tenen tot ben lligat per despenjar una estanquerota des de la muntanya, o algu semblant, n'estic segur.....

Només em queda dir TORNA, TORNA SERRALLONGA....

SI S'HA D'ANAR AMB LA ROJA, S'HI VA

Ho he de confessar jo avui també aniré amb la selecció de la samarreta de color roig.
També s'ha de veure aquest nou xavalet del Barça si ens demostra del que és capaç, per començar estaria bé que es follés una mica el putu Puyol.

ACTE D'UNITAT CIUTADANA (Junts per Catalunya)

LA MAREA ROJA (el mareig espanyolista)

Ja n'estic fart de tanta marea, jo estic més per l'slogan "..a por ellos" bé "...A PER ELLS o contra ells". Ja em cansa veure tanta gent que se les dona de nacionalista i fins i tot independentista, però a la hora de la veritat xala i molt amb La Nuestra (d'ells meva no) ho sento, no puc amb tanta ipocresia catalana. I aquí també hi entren els "nostres" mitjans de comunicació, ja n'estic fart de tanta selección, Alonsos, mareas rojas, azules i demers colors, que en vingui una de veritat (marea) i s'els enporti a tots. Ja estic fart de fotrem de mala llet cada vegada que algú et parla de lo bé que ho fan i que sense ells la selección no ho hauria aconseguit (Puyols, Xavis, Iniestas....) que es deixein els pebrots al barça que és qui els paga, i que de tant en tant s'els deixein per la selecció catalana (ja n'hi ha prou d'excuses per part d'aquests elements, la majoria de vegades que hi ha un partit de la nostra selecció, LA NOSTRA).
I per acabar també vull dir que jo ja tinc una selecció i que no la deixen participar, principalment els majors avaladors de "LA NUESTRA", això si nosaltres seguim recolzant la seva, o i més ara que el senyor del FURGOL ens deixa fer dos partidts a l'any.
Perdó he dit una mentida abans, JO TINC DUES SELECCIONS, LA CATALANA, I QUALSEVOL QUE JUGUI CONTRA EGPANYA!!!
Ah! i sempre he estat de Ferrari, però quan el senyoret hi aterri serè del Hamilton la qüestió és tocar els pebrots.

Apali, salut i creuem els dits per què no passin de quarts, això serà infumable...


Karles Claudio i Oliva
(carta publicada a La Veu de l'Anoia, divendres 20/6/08)



EXEMPLES (estret de diversos mitjans de comunicació):

• CALIFICA DE "PATÉTICA" LA POLÉMICA Y DEFIENDE SU COMPROMISO CON LA 'ROJA'
Xavi: "Soy jugador del Barça, soy catalán y voy a la selección española"

• Puyol ha jugat 43 cops amb Espanya i només un amb Catalunya

• Puyol es defensa de les crítiques de no haver jugat amb Catalunya.
"Em va saber greu no ser-hi, però tenia molèsties"

• Premi Català de l'Any 2.002... Una broma?
El curiós del cas són els nominats: - Estopa - Manuela de Madre - Júlia Otero - Carles Puyol

• 'Oleguer ja es va autodescartar en un partit amistòs que en Luis el volia convocar.

• Oleguer promociona "Una nació, una selecció"

XVa TROBADA DE CANTADORES I CANTADORS DEL LLUÇANÈS

presentació del llibre "ELOGI DE LA TRANSGRESSIÓ"

CATALUNYA vs MARRROC de Rugbi

200 ANYS DE LA BATALLA DEL BRUC

Un matí de diumenge molt fort, trobada de trabucaires i caminada des de Can Massana al Poble del Bruc.
Els trabucs dels Sometents van tornar a retronar per les parets de Montserrat, la pell de gallina. caminada de quasi dues horetes però en baixada suau, molt recomanable.

SI VOLEU VEURE MÉS FOTOS

També hi va haver per primer cop la representació igualadadina, els trabucaires d'Igualada es van estrenar en aquest memorial dels 200 anys de la Batalla.















Els de la barretina morada (salut i per molts anys)

ELS TRABUCS TORNEN A RETRONAR A IGUALADA!!!

Coincidint amb el 200 anivesari de la batalla del Bruc,
neix una nova colla de Trabucaires a la ciutat d'Igualada

http://www.bonrotllo.org/index.php?T=Neix_una_colla_de_trabucaires_a_Igualada&Seccio=2&Noticia=329&Grup=2
http://www.laveudigital.cat/noticia-laveudigital-anoia.php?2008&06&05&news&5393

Primeres aparicions:
-Divendres 6 de juny a Igualada: Toc de somentent i passejada dels "Trabucaires d'Igualada"
Sortida a les 19'30 de la plaça del Bruc d'Igualada (davant sta. Maria) fins al Museu comarcal

-Diumenge 8 de juny a El Bruc: Participació en la Trobada Nacional de Trabucaires
A partir de les 8 del matí i durant tot el dia, diferents actes dins la Fira del Timbaler

Altres actes commemoratius de la batalla del Bruc:
-Divendres 6 de juny: Xerrada amb Oriol Junqueras. A les 7 de la tarda, al Museu Comarcal d'Igualada. En acabat, inauguració de l'exposició "200 anys de les batalles del Bruc"

-Divendres 6 de juny: Sopar-tertúla amb la presència d'Oriol Junqueras, organitzat per la Veu i l'ACPC. A partir de les 9 a l'Hotel Amèrica

-Diumenge 8 de juny: Fira del Timbaler a El Bruc

Més informació: http://www.bonrotllo.org/index.php?T=LAnoia_commemora_el_bicentenari_de_les_batalles_del_Bruc&Seccio=2&Noticia=328&Grup=3

CON LA IGLESIA HEMOS TOPAO!!! (L'heretge de Xàtiva i altres històries)

Qui tingui l'oportunitat d'anar a veure aquest monòleg de la companyia POT DE PLOM TEATRE, que no s'ho perdi. Sobretot aquells i aquelles que no simpatitzeu gaire amb el PP i la casa reial, i sobretot no simpatitzeu gens amb LA IGLESIA. El resum que us puc fer d'aquest monòleg amb una frase és "... DEJAD QUE LOS NIÑOS SE ACERQUEN A MÍ.."
Molt, molt i molt bo i super recomanable.

Apali a disfrutar.
I salut i felicitats al Xavi Castillo (intèrpret) i dir que si hi hagues més gent amb COLLONS com ell de ben segur quelcom canviaria.