14 de juliol 2008

TANIA JORGE, t'explicaré un "cuentu"

Mira Tania Jorge, t'explicare un conte sobre el meu nom, primer et posaré en situació. (CARLES D'ÀUSTRIA (1685-1740). Emperador dels territoris de l'imperi austríac, del 1711 al 1740. Aquest imperi incloïa, després del 1713, els territoris d'Àustria, Hongria, Sicília, Nàpols i els territoris de la Corona d'Aragó (1705-1725). Durant la guerra de Successió va encapçalar el bàndol austriacista, enfrontat als Borbons de Felip V.)

Al febrer de 1971 va néixer un nen, al seu avi li feia molta gràcia que li diguessin Carles (per Carles d'Àustria) ell era un home de pagès, que no sabia idioma argentí, i no entenia perquè es tenia que amagar de la policia doncs a casa seva amagava els gegants del seu poble, ja que els què manaven els volien cremar, tampoc va entendre perquè el seu net no es podia dir Carles i obligaven a la seva filla i al seu gendre que es digues Carlos, però així va ser. El seu avi es va morir i el seu net oficialment es seguia dient Carlos.
Aquest nen va anar a escola i allà li deien Carlos, més tard després de molt batallar i perdre molt de temps en dependències de jutjats aquest xicot va aconseguir que l'estat espanyol li permetes dir-se Carles, doncs ja entàvem en "democràcia" però va costar molt, però molt.
Al cap d'uns anys va anar a la mili i com no aquell exercit d'un estat "democràtic" el primer que li va deixar molt clar és que ell no es deia Carles sinó Carlos, tornem-hi (jo d'això en dic imperialisme, feixisme, intolerància ... i tot el que vulguis menys democràcia). Per sort això va durar poc. I van passar els anys i va poder ser el Carles, amb "normalitat", bé menys quan anava a españa, pel que sigui, feina, vacances etc... allà quan parlava amb algú i li preguntaven el nom, li tradueïen automàticament a l'argentí, també va anar a altres països i això no li passava, només a españa.
Van passar els anys i ja no va tenir cap més problema, però, a l'any 2008 se li va acudir donar la seva opinió a un diari comarcal sobre un fet que el neguitejava, la intolerància i els tics feixistes que va veure al seu poble durant una celebració "esportiva", ell sabia que el podien contestar i fins i tot és el que buscava. Però el que no es podia esperar, és que qui el contestés fora algú d'una intolerància tal que li va tornar a canviar el nom, i després de molt anys va tornar a llegir el seu nom com a KARLOS CLAUDIO....


Com pots veure Tania (ah, i jo no fare servir la forma "amiga" doncs tinc la gran sort de NO conèixer-te) no tots els contes acaben bé.
On podem arribar quan els espanyols ja torneu a mostrar els vostres tics ràncis? que us fot fins i tot com ens diem i no ho accepteu i ens cavieu el nom, Com podeu demanar tolerància quan vosaltres no prediqueu amb l'exemple? Com podeu demanar que anem amb la vostra selecció) quan enfonseu les nostres. Com voleu que parlem el vostre idioma imperialista? Quan ataqueu constantment la nostra llengua i la nostra cultura.

“Amic” Karles, jo quan una cosa no m’agrada o no m’interessa, senzillament passo, no li dono voltes; per què no proves tu a fer el mateix?, oblida’t de la selecció I no viuràs amb ràbia.
Ah! I jo no sóc ni de selecció ni banderes, visc en pau I harmonia, perquè els pensaments de la gent com tu fan que sempre hi hagi mala maror.

Aquest text és teu, i ple de mentides doncs quan a tu hi ha quelcom que no t'agrada no només no passes sinó que vols que sigui com tu vols i com tu penses que ha de ser, i això evoca temps passats, almenys a mi. I ràbia, sí, m'hen fa molta la gent intolerant com tu que no accepta res més que no sigui el que ella pensa.
I per acabar et diré que espero que mala maror n'hi hagi i no s'acabi mai, sempre amb la paraula això sí, doncs estic fart que l'estat que ens té ofegats a més estigui trànquil i pensi que som com xais que no ens queixarem ni quan ens porten a l'escorxador.

Ja n'hi prou de mentides, demagògia i falsa honestedat democràtica. I sobretot ni a TU ni a ningú li permeto que em canvií el nom que volia el meu avi i molt menys per espanyolitzar-lo

Ah! Tania Jorge, si et fixes tota l'estona que he fet referència a tu, ho he fet amb espanyol com tu vols, en cap moment he possat accent al teu nom per catalanitzarlo, d'això s'hen diu respecte i tolerància, no podem dir el mateix de tu, Oi?

Vagi aquest conte a tots els patriotes caiguts per la llengua i la cultura dels països catalans.
Salut i indepència......

9 comentaris:

Anònim ha dit...

oye nen!!!
como te vuelvas a meter com mi churri... te rompo las pelotas polacas que tienes joputa....

Anònim ha dit...

Que bonic KARLES, aixi vols que et diguem?? crec que aquesta K en el teu nom, no es massa catalana, o si?? Tanat historia que as contat, oer res.... quina llastima!

Anònim ha dit...

És el teu problema ANÒNIM el que et molesti de mi i del meu nom, jo em dic com Jo vull i l'escric com més m'agradi no com vulgueu i maneu els espanyols.
I a qui li piqui que rasqui.

Salut i Independència

Anònim ha dit...

Jo no he dit que em molesti, nomes dic que tant català que ets i et sents, i després ni tans sols el teu nom ho escrius en català. Suposo que es per fer la gràcia de l'anarkia i coses d'aquestes que teniu els independentistes.
Per cert, jo no mano a ningú res de res, només hem referia que tanta historia i tants problemes que as tingut per poguer dir-te oficialment Carles, i ara vas i et cambies la C per la K, que aixó si que no es català. Ara no vulguis cambiar de nom altra vegada que aquest si que no t'ho cambiaran, jajaja.

Salut i menys rabia. S'ha de respectar a tothom si vols que et respectin.

Anònim ha dit...

Repeteixo em seguiré dient com a mi em roti, no com els demers, penseu que m'he de dir.

I ho sento però hi ha coses sobre les que tu ni ningú te dret a opinar, això és personal i intrasferible.
Ho sento et fots.

I sinó mira el teu de nom, és maquissim ANÒNIM. Encara com l'escrius en català.

I aquí l'únic/a que no respecta els demers ets tu.

Anònim ha dit...

Ahhhh, això està be, així que ni jo, ni ningú tenim dret a opinar. A llavors perque tens un blog?, per tu i els teus?? Doncs no em deixis entrar... jeje
I perdona, pero jo no t'he faltat al respecte, així que no fa falta que em posis "ET FOTS". Podem parlar be, encara que no tinguem els mateixos pensaments. Aixó es diu TOLERANCIA i RESPECTE, el qUe tant demaneu, i que a la primera de cambi sempre s'he us oblida el que significa.
Per cert em dic Toni, pero creia que habia de registrar-me per possar el nom i no o feia.

Repeteixo que jo t'he respectat a tu i als demés, només he dit el que em semblava.

Per cert el missatge d'adalt no es meu, que quedi clar.

Anònim ha dit...

la ka de karlus... és la mateixa que la ka de kapullu??

Anònim ha dit...

OSTIA KARLES!!! QUINA TERÀPIA MÉS BONA...
MENTRES ET RECUPERES DE LA DOBLE OPERACIÓ DE FIMOSIS I EL PETIT ARREGLO CAP ENDINS DE LES FÍSTOLES, TINGUIS LA VOLUNTAT DE DEFENSAR EL PAÍS, MITJANÇANT AQUEST BLOG. FELICITACIONS DE PART DE TOT L'HOSPITAL!!!!
PS: VES EN COMPTE QUAN T'AXEQUIS, QUE L'ANUS COSTA MOLT EN CURAR...

Anònim ha dit...

"K" de Karles:
A veure tan dir d'això, d'allò i, segur que de ben segur, el seu nom en el seu super carnet d'identitat segur que és "CARLOS", encara que el seu carnet idil·lic, el català déu dir el que vulgui???

I en la seva inscripció al jutjat, que hi déu dir?

Bé, apali, salut i força

Jaume, (jo si que tinc el meu nom en català a tot arreu)

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

 

EINA (inadaptats)

La banda de Vilafranca es reunifica i anuncia la sortida d'un nou disc

ROGER PALÀ, Enderrock
Un mot de ressonància obrera i popular, Eina, és el nom que han triat els Inadaptats per emprendre una nova etapa de la seva carrera. El grup està gravant els temes del seu primer treball discogràfic als estudis de l'Ateneu Popular X de Vilafranca del Penedès, el municipi d'on provenen, amb l'objectiu que el disc vegi la llum abans de l'estiu. El debut estarà basat en L'art de la guerra, un llibre del segle VI abans de Crist escrit per l'estrateg militar xinès Sunzi.

RECULL D'ENGANXINES - recordes?

Aquí teniu un espai on hi aniré possant un recull d'enganxines,
de les que de ben segur quasi tothom ens recordarem.

Apali doncs, a disfrutar

Salut