Uns 1.500 anoiencs estan cridats a les urnes aquest diumenge

Compte enrere per a les consultes populars de Carme i la Llacuna
Dimecres, 24 febrer 2010. 03.00h Queden només 5 dies perquè els veïns de Carme i la Llacuna puguin donar la seva opinió sobre la independència de Catalunya. Els organitzadors ja ho tenen tot a punt per aquest diumenge, en què es produirà la segona onada de referèndums a nivell català. A Carme s’han programat tres actes culturals i festius que serviran per escalfar motors de cara a la consulta. D'altra banda, entre els dos municipis sumen ja un 4,6% de vots anticipats.


Final de campanya intens
Aquest dijous 25 de febrer a les 8 de la tarda i al Casal de Carme, tindrà lloc una taula rodona amb el títol ‘Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?’. Hi participaran l’actor Toni Albà; Roger Buch, politòleg i membre d’Òmnium Cultural, la diputada anoienca al Parlament Teresa Estruch, i l’exdirigent sindical Paco Nevado, també veí de l’Anoia.

Destaca també el concert que tindrà lloc al teatre de Carme dissabte a 2/4 de 8 de la tarda, amb el reconegut Biel Majoral. El cantant és un dels intèrprets més rellevants de la música popular de les Illes Balears. Majoral duu més de 30 anys cantant, recopilant, component i estudiant la música d’arrel de l’entorn mediterrani.

Finalment, de cara al diumenge al matí, es durà a terme una botifarrada al Casal de Carme, un acte festiu i reivindicatiu que pretén aplegar al Teatre a totes aquelles persones que votaran a la Consulta sobre la independència, i també als qui col·laboren en la organització. En tots aquests actes hi haurà la possibilitat d’emetre el vot anticipat, com ja han fet un 2% dels carmetans cridats a les urnes.

Tot a punt a la Llacuna
Com en setanta-nou municipis més d’arreu del Principat, aquest diumenge es durà a terme la consulta sobre la independència de Catalunya a La Llacuna. La consulta, organitzada per la La Llacuna Decideix!, ha anat precedida d’un intens i dur treball desenvolupat per la plataforma organitzadora durant els últims mesos; La Llacuna Decideix!, amb el suport i la col·laboració d’una vintena d’entitats i associacions cíviques, socials i culturals del municipi, ha treballat dia a dia en la cerca de l’element més bàsic i cabdal de tot procés democràtic, la màxima participació de tots els ciutadans.

Les trobades amb les entitats, amb els veïns, amb els càrrecs polítics, la presentació en assemblea, les jornades de vot anticipat, l’enganxada de cartells, la bustiada de díptics d’informació, la penjada de pancartes, i les reunions periòdiques, tot en ares que cap veí o veïna de La Llacuna es quedi sense votar el proper diumenge dia 28 de febrer.

Amb tot, més de 800 llacunencs i llacunenques majors de 16 anys i empadronades al municipi estan cridats a participar en la jornada electoral del proper diumenge; fins el moment, un 2,6% del cens ja ha exercit el seu dret durant les jornades de vot anticipat que es van dur a terme el cap de setmana passat. El col·legi electoral a la Llacuna estarà ubicat a l’antiga guarderia i es podrà votar de 9 del matí a 8 del vespre.

Manuel Cuyàs a Igualada
D’altra banda, aquest dijous tindrà lloc a Igualada una conferència del periodista Manuel Cuyàs, organitzada per IGDecidim. Serà a les 20.00 h a la sala de socis de l’Ateneu igualadí.

Notícia publicada a: http://www.anoiadiari.cat/noticia/5610/compte-enrere-per-a-les-consultes-populars-de-carme-i-la-llacuna

JUDICI CONTRA EL CATAlÀ

Potser ja ho coneixeu... però per si no....

M'HAN ENVIAT AQUEST MISSATGE. EM SEMBLA PROU GROS PERQUÈ HO FEM CÓRRER I, SI ES POT AJUDAR LA PERSONA QUE HO SIGNA, MOLT MILLOR.

GRÀCIES A TOTHOM.



Assumpte: JUDICI CONTRA EL CATAlÀ
Data: Divendres, 19 de febrer de 2010 - 13:13:17h.

JUDICI CONTRA EL CATALÀ

El passat 3 de setembre al matí jo, Àngels Monera, i la meva família vam perdre un vol a l'aeroport de Girona en dirección a l'Alguer. El motiu és que vam gosar adreçar-nos als guàrdies civils en català.

La seva actitud prepotent i de menyspreu cap a la llengua i la nostra insistència en que teníem el dret d'usar-la, va suposar la meva retenció a les dependències de la Guardia Civil dins l’aeroport.

Allà, a més de constatar que a l’aeroport de Girona es deu poder parlar qualsevol llengua menys la nostra, vaig ser interrogada sobre geografia i filologia política, -Reconoce Vd. que Gerona està en España?-, -Reconoce Vd. que el español és la lengua oficial de España?- i quan finalment em van deixar anar, sense que hagués signat res ni m'haguessin informat en cap moment que em denunciarien, el vol estava tancat i ens vam quedar a terra.

Vam haver de passar tot el dia a l'aeroport, comprar nous passatges a una destinació molt allunyada de l'Alguer, la ciutat de Càller, a l'altre punta de Sardenya, pagar una nit d'hotel -vam arribar a les 11 de la nit-, i llogar un cotxe per desplaçar-nos a l'Alguer, on teníem reservada una habitació que també vam haver de pagar.

En tornar a casa, vam denunciar-ho a alguns mitjans i a la Secretaria de Política Lingüística. Potser com a resposta a això, he rebut una citació com a acusada en un judici que tindrà lloc dilluns que ve a Santa Coloma de Farners. Es tracta d'un judici de faltes per "desordenes públicos".

Lloc: Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3
Ctra. Sant Hilari, s/n Sta. Coloma de Farners

Data: 22 de Febrer del 2009 a les 10:45 hores

Us agrairem que feu difussió d’aquest cas per ajudar a que situacions com aquesta, per desgràcia encara massa freqüents, deixin de produïr-se.

¡AIXO NO POT SER!

Gràcies per endavant,
Àngels Monera

Presentació d'IGDecidim

NO HI POTS FALTAR!!
www.igdecidim.cat
Dóna-hi suport!!

Comissió ciutada IGDecidim

Benvolgut, benvolguda,

Com ja deus saber, el proper 13 de desembre diferents poblacions catalanes celebraran una consulta sobre la independència. A Igualada, un grup de persones hem iniciat la constitució d’una comissió ciutadana, sota el nom d’IGDecidim, per fer possible l’organització d’una consulta a la nostra ciutat i que la ciutadania pugui pronunciar-se sobre aquest tema.

És per això que et demanem el teu suport (ja sigui en forma d’adhesió o bé col·laborant com a voluntari), per tal que la consulta a Igualada sigui possible. Pots adherir-te a la iniciativa tot omplint el següent formulari:

http://www.igdecidim.cat/voluntaris/


A més, t’informem que el proper dijous 12 de novembre, a les 8 del vespre, al teatre de l’Ateneu Igualadí, es durà a terme la presentació pública d’IGDecidim, amb la participació de Carles Mòra (alcalde d’Arenys de Munt) i Matthew Tree (escriptor), acte en el qual volem comptar amb la teva presència.

Pots anar seguint les novetats de la iniciativa a www.igdecidim.cat.

Entre tots i totes, fem possible la consulta a Igualada. Moltes gràcies pel teu temps i col·laboració.

Criden al boicot anticatalà en un acte de l'Església espanyola

El catedràtic de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo insta a no comprar a empreses catalanes "com Mercadona" | El bisbe d'Alcalá d'Henares només li rebat que el supermercat és valencià.


El boicot anticatalà ja no és exclusiu de grups d'extrema dreta o d'organitzacions blaveres del País Valencià. En un curs de formació d'agents de pastoral de família i vida, organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a mitjans de juliol a El Escorial, el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo García va fer una crida a boicotejar productes i empreses catalanes. Segons va revelar ahir a l'AVUI Josep Matamala, col·laborador de la delegació de pastoral familiar de l'arxidiòcesi de Barcelona i present al curs de formació, el professor universitari va iniciar la seva intervenció parlant, "emulant Franco", d'un "contuberni maçònic" que posava en perill la unitat d'Espanya. Galindo va prosseguir el seu discurs "carregant contra Catalunya i el català amb l'excusa de l'Estatut". El catedràtic va posar com a exemple d'empresa que cal boicotejar els supermercats Mercadona, i monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe d'Alcalá de Henares i president de la mesa, només es va limitar a aclarir que aquesta cadena era valenciana. Galindo va replicar aleshores "Llavors aquesta, no", davant les rialles del públic.

Matamala explica que hi havia un centenar de delegats de tot l'Estat -amb l'excepció del País Basc, que "ja no hi assisteixen pels atacs constants que reben"- i que, tot i haver-hi dues delegacions catalanes -la de Barcelona i una altra de Terrassa-, l'ambient que es respirava era "clarament hostil contra els catalans". Ell mateix es va aixecar, quan va acabar la intervenció del catedràtic, per dir que era català, i va preguntar si era millor comprar en una empresa alemanya que en una de catalana. També va assenyalar que havia portat cava per celebrar el final del curs. El silenci va ser l'única resposta que va rebre. Alguns dels delegats fins i tot "portaven xampany francès", relata Matamala. Tan sols part de la delegació d'Andalusia li va fer costat un cop acabada la conferència del catedràtic.

El delegat català va evitar tirar més llenya al foc i no ho va voler circumscriure en una campanya de la CEE contra Catalunya, perquè es tracta d'un "fet aïllat" i "no parlava la cúpula de l'Església espanyola". Sigui com sigui, reconeix que "cada cop hi ha menys bisbes que són catalans a Catalunya, només el de Barcelona i el de Tarragona, i això no és casual, sinó que es tracta d'una estratègia per diluir l'Església catalana".


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Dissabte, 5 de setembre del 2009

COSES KE HI HA PER LA XARXA......

Article del Gran Victor Alexandre...

La mort del tripartit

"No hi ha ningú, a Esquerra, que s’adoni del fracàs espectacular de l’estratègia dissenyada?"


És comprensible que el Partit Socialista i Esquerra, amb una davallada de 205.000 i de 70.000 vots, respectivament, hagin coincidit a dir que els resultats de les eleccions europees no han de ser llegits en clau catalana. És comprensible, perquè saben que això és només el pròleg de la davallada que patiran en les eleccions al Parlament. El PSC-PSOE, mancat de programa, tant a Catalunya com a Europa, ha basat la seva campanya en la desqualificació de l’adversari, que és el recurs de qui no té més arguments per semblar atractiu que posar-se al costat d’algú més lleig. Maria Badia, fins i tot, insegura ella, ha obligat Alejo Vidal-Quadras a posar-se d’esquena, no fos cas que li robés protagonisme en els cartells electorals. De manera que si algú tenia algun dubte sobre el fet que PSC i PP són la mateixa cosa –la pinça nacional espanyola a Catalunya- ja l’haurà esvaït en veure la imatge popular d’aquesta parelleta a tot arreu. I és que quan dos s’estimen, encara que no gosin confessar-ho, fan qualsevol cosa per estar junts. Sobretot si, a més d’estimar-se, es necessiten.

Pel que fa a Esquerra, continua en caiguda lliure i només la dimissió dels seus dirigents la podria salvar d’estavellar-se contra les roques. No sols ha perdut 70.000 vots, sinó que fins i tot el BNG –amb qui es presentava a les llistes- ha estat més votat a Galícia que no pas ella a Catalunya. “Són temps difícils”, diu Joan Puigcercós amb ingenuïtat. No deu saber que el pitjor encara ha d’arribar. Tampoc no vol saber-ho, perquè l’arrogància no és amiga de la lucidesa. Per aquest motiu, mentre la nau republicana s’enfonsa, la cabina de comandament es dedica a desqualificar els qui ho denuncien titllant-los d’enemics, de convergents, d’il•luminats o de radicals. Es veu que això de convertir-se en l’ombra del PSC-PSOE embussa una mica les artèries de l’autocrítica. La pregunta és: no hi ha ningú, a Esquerra, que s’adoni del fracàs espectacular de l’estratègia dissenyada? No hi ha ningú que prengui consciència que cada cop són més els independentistes que no se senten representats per la versió republicana del Partit Socialista? ¿Caldrà, en definitiva, que Esquerra quedi per darrere del PP per tal que algú reaccioni?

Doncs sí, sembla que sí. Aquesta és la raó per la qual l’error històric del segon tripartit acabarà com havia d’acabar, amb un fatal desenllaç. De fet, si mirem la seva obra de govern –una pura gestoria perifèrica-, el segon tripartit ja va néixer mort. Cosa que explica la revifada de CiU que, des de l’oposició, n’ha tingut prou de contrastar-se amb el tripartit per aparèixer com una mena de Braveheart català. Serà, per tant –quines paradoxes que té la vida-, un triomf aconseguit amb l’ajut inestimable d’Esquerra. Per això, quan arribi el moment i es coneguin els resultats de les properes eleccions catalanes, és probable que els dirigents de CiU, des del faristol, tinguin el noble gest de dir: “Gràcies, Esquerra”.

Víctor Alexandre