23 de febrer 2009

EL DIA DELS INNOCENTS - Brams











Títol: El dia dels innocents
Grup: Brams
Disc: Cal seguir lluitant
Any: 1995


Corria un mes de febrer
dels principis dels vuitanta,
el govern de l'UCD
i tot l'estat feia aigües,
i es van fer els espanyols
- i els que no ho som - una pregunta:
Com collons hi pot haver
transició sense ruptura?

Així doncs que aprofitant
un debat d'investidura
van trobar del tot adient
recordar la dictadura,
donar un sentit al rei
i a aquella Espanya nova.
El sistema amb l'aigua el coll
volia guardar la roba.

CALIA MUNTAR
UN DIA DELS INNOCENTS
ELS PODERS FACTICS
NO PODIEN PERDRE TEMPS

Els "pallassos de la tele"
van interrompre esgarrifats,
per emetre en directe
el segrest dels diputats.
Però allò era un número de circ,
i no una interrupció:
Gabi, Juan Carlos, Miliki,
el Tejero i el Fofó.
Després va sortir la toia
amb el guió molt ben après,
no és d'extrenyar perquè el tenia
escrit des de fotia un mes,
i tot i que és mal actor
i se li va veure el "plumero",
la gent que ho mirava deia:
"-Olé, els teus collons, torero."

VINT-I-TRES DE FEBRER,
DIA DELS INNOCENTS,
"HA GUANYAT LA DEMOCRÀCIA!!"
CRIDAVEN TOTS CONTENTS

Però cercant la realitat
i fugint de pallassades:
la monarquia, l'estat,
espanya i sa democràcia
són filles del dictador
que va prendre per les armes
el poder a un pobles forts
que no creien innocentades.

19 de febrer 2009

Josep Maria Cantimplora acaba la gira "Acapulco Tour"

Artícle d'El bloc d'en Titot: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/122264

[fotografia: Àngels Ges]

Després de més de dues-centes actuacions arreu dels Països Catalans, el cantant de Rupit clou la seva gira de concerts i es retira una temporada.
Fa anys vaig perdre una aposta amb Josep Maria Cantimplora. El motiu de la jugada no us el diré però el que hi vaig perdre sí: em vaig comprometre a fer-li de taxista i muntar-li l'equip allà on el contractessin.
Han estat més 200 concerts i finalment ha decidit acabar la gira i alliberar-me de l'obligació de dur-lo a tot arreu.
La retirada és indefinida però m'ha assegurat que quan torni, si torna, serà amb un disc nou sota el braç.
Així doncs li faig el darrer favor (per ara), que és fer pública aquesta decisió així com el llistat dels quatre concerts que té pendents i amb els quals s'acomiadarà.

13 de febrer Crevillent (Baix Vinalopó)

28 de febrer Argentona (Maresme)

07 de març Ferreries (Menorca)

15 de març Igualada (Anoia)

16 de febrer 2009

CATALÀ SENSE LÍMITS

Lídia Bogatyreva,
Estudiant de català a Rússia (Universitat de Moscou M. V. Lomonóssov, lectorat de català a càrrec de Ferran Güell)


Aquí deixo al vostre judici el que he après estudiant català a Rússia.
"Quines llengües parles?" – una pregunta bastant comuna de la gent que acabo de conèixer. No és cap secret: anglès, francès, castellà i català. Sempre la segueix una altra: "Perdó, quina era l'última?" Al meu país generalment es desconeix l'existència de la llengua catalana.
Estudio català des de fa quatre anys i quan vaig començar la carrera no sabia ben bé explicar als meus compatriotes (als que no són filòlegs) per què serveix estudiar una llengua "tan rara" però ja em defenso millor. Aquí de vegades costa fer arribar a la gent que no és cap dialecte de l'espanyol sinó una llengua normal com una altra qualsevol. He descobert que m'hi poden ajudar els exemples: mira, el rus i l'ucraïnès són llengües diferents, encara que se semblin molt, són històricament properes i abans compartien l'estat. La mateixa cosa són les relacions lingüístics entre l'espanyol i el portuguès o l'espanyol i el català.
Algunes persones afirmen que no n'hi ha cap necessitat, d'estudiar català: però a Catalunya, la gent entén castellà? – I tant que sí. Doncs a tu, per què t'és important estudiar català si saps parlar castellà? Cal reconèixer que tenen certa lògica (que no és que tinguin raó), la lògica de l'esforç mínim. Cal confessar que aquí les llengües minoritàries/minoritzades no tenen cap estatus oficial i sent parlants de la llengua que sempre ha estat dominant, lamentablement no ens esforcem gaire per aprendre alguna altra que es parla a l'estat rus.
El curiós per a mi és que no sols a Rússia sinó a Catalunya també el fet d'estudiar català per part d'una persona de fora es percep com una cosa molt rara i sorprenent. "Per què estudies català?" – em pregunten gairebé tots els catalans quan s'adonen que parlo la seva llengua. L'estudio perquè primer del tot, simplement m'interessa com a filòloga. Com que les llengües romàniques (castellà, francès) són la meva especialitat, per què no estudiar català també? Ho faig perquè crec que la llengua ajuda a descobrir la riquesa de la cultura i és la clau per conèixer la gent i el país. No és prou bon argument per estudiar-la?
Si em pregunteu si és difícil us diré que la preocupació d'alguns estudiants de fora és la dificultat pràctica. Ja m'he acostumat que el meu aspecte d'estrangera em condemna al castellà com la llengua de comunicació per defecte a Catalunya. Penses: com volen els catalans que els immigrants o els estudiants de fora n'aprenguin, de la seva llengua? Si mai ens la parlen! Bé, també m'he acostumat a demanar que em parlin en català. Tampoc em puc queixar ja que la gent que conec sempre m'ha ajudat a practicar!
L'última vegada que vaig ser a Catalunya em van preguntar si pensava que el català té bona salut. Trobo la qüestió bastant complicada tot i que vaig respondre que sí. De fora i comparant amb la situació de les llengües minoritzades a Rússia sembla que es fan moltes coses per fomentar els coneixements i l'ús de català (la educació, els periòdics, la televisió, els cursos i programes, les associacions per la llengua etc.). Després passa que ho mires més al fons i tens l'oportunitat de comprovar l'existència de problemes com el prestigi social, el baix nivell dels coneixements lingüístics, la descriminació del català en alguns àmbits, la barreja de la tria de llengua amb la política... Tot i això, sóc més aviat optimista mirant el futur de català. Llengua catalana ha sobreviscut èpoques molt dures al llarg de la seva existència i ara no és la pitjor. Mentre que hi hagi persones que parlen i que defensen la seva llengua, la llengua seguirà viva. Tot depèn de nosaltres, és clar. És estrany, però dic "de nosaltres" perquè també em sento responsable d'alguna manera del futur d'aquesta llengua.
Per a mi estudiar català és i sempre ha sigut un plaer. Són moltes, les coses interessants i curioses que té aquesta llengua (com totes les llengües, de fet). Per exemple, em fascina que el català tingui tanta diversitat dialectal. El fet d'estudiar-lo m'ha donat moltes oportunitats, sobretot, la de conèixer la gent: moltes persones meravelloses que mai no arribaria a conèixer si no optés un dia per estudiar aquesta llengua "tan rara".

Lídia Bogatyreva,
Estudiant de català a Rússia (Universitat de Moscou M. V. Lomonóssov, lectorat de català a càrrec de Ferran Güell)

10 de febrer 2009

Breu història de les CUP






En les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco, el 1979, en diferents viles i ciutats catalanes els diferents sectors crítics amb la reforma i amb el rumb que prenia la nova "democràcia espanyola" es van agrupar en candidatures que defensaven un projecte de transformació social i de defensa dels drets polítics del nostre poble. Moltes d’aquestes prengueren el nom de Candidatures d’Unitat Popular.

El procés de debilitament dels diferents grupuscles d’esquerra fou paral·lel a l’extensió de la consciència independentista en el si dels sectors populars de la societat catalana, de manera que, amb el pas dels anys, l’oposició al sistema polític que defineix la constitució espanyola de 1978 va quedar capitalitzada per l’esquerra independentista. Així doncs les CUP que van sobreviure a la primera contesa electoral, s’emmarcaren poc a poc en l’àmbit de l’independentisme català.

La important embranzida de l’independentisme durant els anys 80 també afectà la lluita municipal, que va veure com en les eleccions de 1987, la recentment creada Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI), coordinava tant diferents candidatures independentistes, com diferents persones que, emmarcades en llistes més àmplies, prenien el compromís de defensar els postulats polítics de d’esquerra independentista als seus municipis.

Posteriorment, l’AMEI jugà un important paper en la construcció i dinamització de l’Assemblea d’Unitat Popular, cosa que, si bé va fer possible l’extensió de la lluita municipal a més comarques, també va suposar que la crisi de l’independentisme dels 90 i els abandonaments cap a posicions reformistes i regionalistes de part de la militància, debilitessin aquest front de lluita.

Després d’uns anys de travessa pel desert, l’AMEI aconsegueix reorganitzar-se cara a la contesa municipal de 1999, aconseguint un nombre important de candidatures i de persones regidores compromeses amb la nova definició política redactada al gener de 1999 i ratificada el desembre del 2000 en diferents comarques de la nostra nació. Així suposarà la base per a l’actual fase de creixement i consolidació de les Candidatures d’Unitat Popular com a referents ineludibles de l’esquerra en l’àmbit municipal.

L’evolució interna de l’independentisme els darrers anys també ha suposat un impuls definitiu per a les CUP un cop aconseguit el compromís de la pràctica totalitat d’organitzacions polítiques (MDT, Endavant, Maulets, parcialment el PSAN) amb la lluita municipal.

La CUP va assumir, en el marc de confluència política que suposà el Procés de Vinaròs, la tasca de dinamitzar la lluita dels i les independentistes per fer dels municipis una eina de construcció nacional i de defensar en les nostres viles i ciutats polítiques socials, urbanístiques, ambientals, culturals... que ajudin a construir una societat catalana plenament justa, lliure i igualitària.

05 de febrer 2009

MARXA UNITÀRIA CONTRA L'ÚLTIM TORO D'OSBORNE DEL PRINCIPAT

A la comarca del Montserratí, concretament al poble del Bruc, hi tenim l’últim brau espanyolista del Principat.
Un símbol que és objecte de rebuig per moltes catalanes i catalans. Tant és així, que de tombar-lo se’n ha fet tota una tradició. Ja que el famós “toro d’osborne” ha caigut quatre vegades, a més dels nombrosos actes de sabotatge que ha rebut. En l’últim intent de tombar-lo, el passat mes de juliol, dos manresans van ser detinguts i posteriorment, al mes de desembre, jutjats per la justícia espanyola.
La sentència condemnatòria ha comportat una pena-multa de 192 eurus per cadascun dels joves amb el conseqüent risc d'entrar 8 dies a presó. Lluny de fer-nos enrere, la solidaritat ha trencat fronteres, unint a les comarques veïnes per mostrar suport als joves represaliats i el rebuig a la simbologia espanyola a la nostra terra.

Per això us convidem a la marxa unitària contra l'últim Toro d'Osborne del Principat el proper 7 de març a les 12:30 a la plaça de l'ajuntament de El Bruc


Escrit extret del blog de: DESPERTAFERRO

Sopar tertúlia amb: CUP (Candidatura d'Unitat Popular)

•••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••••

 

EINA (inadaptats)

La banda de Vilafranca es reunifica i anuncia la sortida d'un nou disc

ROGER PALÀ, Enderrock
Un mot de ressonància obrera i popular, Eina, és el nom que han triat els Inadaptats per emprendre una nova etapa de la seva carrera. El grup està gravant els temes del seu primer treball discogràfic als estudis de l'Ateneu Popular X de Vilafranca del Penedès, el municipi d'on provenen, amb l'objectiu que el disc vegi la llum abans de l'estiu. El debut estarà basat en L'art de la guerra, un llibre del segle VI abans de Crist escrit per l'estrateg militar xinès Sunzi.

RECULL D'ENGANXINES - recordes?

Aquí teniu un espai on hi aniré possant un recull d'enganxines,
de les que de ben segur quasi tothom ens recordarem.

Apali doncs, a disfrutar

Salut