En les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco, el 1979, en diferents viles i ciutats catalanes els diferents sectors crítics amb la reforma i amb el rumb que prenia la nova "democràcia espanyola" es van agrupar en candidatures que defensaven un projecte de transformació social i de defensa dels drets polítics del nostre poble. Moltes d’aquestes prengueren el nom de Candidatures d’Unitat Popular.
El procés de debilitament dels diferents grupuscles d’esquerra fou paral·lel a l’extensió de la consciència independentista en el si dels sectors populars de la societat catalana, de manera que, amb el pas dels anys, l’oposició al sistema polític que defineix la constitució espanyola de 1978 va quedar capitalitzada per l’esquerra independentista. Així doncs les CUP que van sobreviure a la primera contesa electoral, s’emmarcaren poc a poc en l’àmbit de l’independentisme català.
La important embranzida de l’independentisme durant els anys 80 també afectà la lluita municipal, que va veure com en les eleccions de 1987, la recentment creada Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI), coordinava tant diferents candidatures independentistes, com diferents persones que, emmarcades en llistes més àmplies, prenien el compromís de defensar els postulats polítics de d’esquerra independentista als seus municipis.
Posteriorment, l’AMEI jugà un important paper en la construcció i dinamització de l’Assemblea d’Unitat Popular, cosa que, si bé va fer possible l’extensió de la lluita municipal a més comarques, també va suposar que la crisi de l’independentisme dels 90 i els abandonaments cap a posicions reformistes i regionalistes de part de la militància, debilitessin aquest front de lluita.
Després d’uns anys de travessa pel desert, l’AMEI aconsegueix reorganitzar-se cara a la contesa municipal de 1999, aconseguint un nombre important de candidatures i de persones regidores compromeses amb la nova definició política redactada al gener de 1999 i ratificada el desembre del 2000 en diferents comarques de la nostra nació. Així suposarà la base per a l’actual fase de creixement i consolidació de les Candidatures d’Unitat Popular com a referents ineludibles de l’esquerra en l’àmbit municipal.
L’evolució interna de l’independentisme els darrers anys també ha suposat un impuls definitiu per a les CUP un cop aconseguit el compromís de la pràctica totalitat d’organitzacions polítiques (MDT, Endavant, Maulets, parcialment el PSAN) amb la lluita municipal.
La CUP va assumir, en el marc de confluència política que suposà el Procés de Vinaròs, la tasca de dinamitzar la lluita dels i les independentistes per fer dels municipis una eina de construcció nacional i de defensar en les nostres viles i ciutats polítiques socials, urbanístiques, ambientals, culturals... que ajudin a construir una societat catalana plenament justa, lliure i igualitària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada