KATAKRAC

Uns 1.500 anoiencs estan cridats a les urnes aquest diumenge

2010-02-24T06:50:00.000-08:00

Compte enrere per a les consultes populars de Carme i la Llacuna
Dimecres, 24 febrer 2010. 03.00h Queden només 5 dies perquè els veïns de Carme i la Llacuna puguin donar la seva opinió sobre la independència de Catalunya. Els organitzadors ja ho tenen tot a punt per aquest diumenge, en què es produirà la segona onada de referèndums a nivell català. A Carme s’han programat tres actes culturals i festius que serviran per escalfar motors de cara a la consulta. D'altra banda, entre els dos municipis sumen ja un 4,6% de vots anticipats.

Final de campanya intens
Aquest dijous 25 de febrer a les 8 de la tarda i al Casal de Carme, tindrà lloc una taula rodona amb el títol ‘Està d’acord que la nació catalana esdevingui un estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?’. Hi participaran l’actor Toni Albà; Roger Buch, politòleg i membre d’Òmnium Cultural, la diputada anoienca al Parlament Teresa Estruch, i l’exdirigent sindical Paco Nevado, també veí de l’Anoia.

Destaca també el concert que tindrà lloc al teatre de Carme dissabte a 2/4 de 8 de la tarda, amb el reconegut Biel Majoral. El cantant és un dels intèrprets més rellevants de la música popular de les Illes Balears. Majoral duu més de 30 anys cantant, recopilant, component i estudiant la música d’arrel de l’entorn mediterrani.

Finalment, de cara al diumenge al matí, es durà a terme una botifarrada al Casal de Carme, un acte festiu i reivindicatiu que pretén aplegar al Teatre a totes aquelles persones que votaran a la Consulta sobre la independència, i també als qui col·laboren en la organització. En tots aquests actes hi haurà la possibilitat d’emetre el vot anticipat, com ja han fet un 2% dels carmetans cridats a les urnes.

Tot a punt a la Llacuna
Com en setanta-nou municipis més d’arreu del Principat, aquest diumenge es durà a terme la consulta sobre la independència de Catalunya a La Llacuna. La consulta, organitzada per la La Llacuna Decideix!, ha anat precedida d’un intens i dur treball desenvolupat per la plataforma organitzadora durant els últims mesos; La Llacuna Decideix!, amb el suport i la col·laboració d’una vintena d’entitats i associacions cíviques, socials i culturals del municipi, ha treballat dia a dia en la cerca de l’element més bàsic i cabdal de tot procés democràtic, la màxima participació de tots els ciutadans.

Les trobades amb les entitats, amb els veïns, amb els càrrecs polítics, la presentació en assemblea, les jornades de vot anticipat, l’enganxada de cartells, la bustiada de díptics d’informació, la penjada de pancartes, i les reunions periòdiques, tot en ares que cap veí o veïna de La Llacuna es quedi sense votar el proper diumenge dia 28 de febrer.

Amb tot, més de 800 llacunencs i llacunenques majors de 16 anys i empadronades al municipi estan cridats a participar en la jornada electoral del proper diumenge; fins el moment, un 2,6% del cens ja ha exercit el seu dret durant les jornades de vot anticipat que es van dur a terme el cap de setmana passat. El col·legi electoral a la Llacuna estarà ubicat a l’antiga guarderia i es podrà votar de 9 del matí a 8 del vespre.

Manuel Cuyàs a Igualada
D’altra banda, aquest dijous tindrà lloc a Igualada una conferència del periodista Manuel Cuyàs, organitzada per IGDecidim. Serà a les 20.00 h a la sala de socis de l’Ateneu igualadí.

Notícia publicada a: http://www.anoiadiari.cat/noticia/5610/compte-enrere-per-a-les-consultes-populars-de-carme-i-la-llacuna

JUDICI CONTRA EL CATAlÀ

2010-02-24T06:47:00.001-08:00

Potser ja ho coneixeu... però per si no....

M'HAN ENVIAT AQUEST MISSATGE. EM SEMBLA PROU GROS PERQUÈ HO FEM CÓRRER I, SI ES POT AJUDAR LA PERSONA QUE HO SIGNA, MOLT MILLOR.

GRÀCIES A TOTHOM.

Assumpte: JUDICI CONTRA EL CATAlÀ
Data: Divendres, 19 de febrer de 2010 - 13:13:17h.

JUDICI CONTRA EL CATALÀ

El passat 3 de setembre al matí jo, Àngels Monera, i la meva família vam perdre un vol a l'aeroport de Girona en dirección a l'Alguer. El motiu és que vam gosar adreçar-nos als guàrdies civils en català.

La seva actitud prepotent i de menyspreu cap a la llengua i la nostra insistència en que teníem el dret d'usar-la, va suposar la meva retenció a les dependències de la Guardia Civil dins l’aeroport.

Allà, a més de constatar que a l’aeroport de Girona es deu poder parlar qualsevol llengua menys la nostra, vaig ser interrogada sobre geografia i filologia política, -Reconoce Vd. que Gerona està en España?-, -Reconoce Vd. que el español és la lengua oficial de España?- i quan finalment em van deixar anar, sense que hagués signat res ni m'haguessin informat en cap moment que em denunciarien, el vol estava tancat i ens vam quedar a terra.

Vam haver de passar tot el dia a l'aeroport, comprar nous passatges a una destinació molt allunyada de l'Alguer, la ciutat de Càller, a l'altre punta de Sardenya, pagar una nit d'hotel -vam arribar a les 11 de la nit-, i llogar un cotxe per desplaçar-nos a l'Alguer, on teníem reservada una habitació que també vam haver de pagar.

En tornar a casa, vam denunciar-ho a alguns mitjans i a la Secretaria de Política Lingüística. Potser com a resposta a això, he rebut una citació com a acusada en un judici que tindrà lloc dilluns que ve a Santa Coloma de Farners. Es tracta d'un judici de faltes per "desordenes públicos".

Lloc: Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 3
Ctra. Sant Hilari, s/n Sta. Coloma de Farners

Data: 22 de Febrer del 2009 a les 10:45 hores

Us agrairem que feu difussió d’aquest cas per ajudar a que situacions com aquesta, per desgràcia encara massa freqüents, deixin de produïr-se.

¡AIXO NO POT SER!

Gràcies per endavant,
Àngels Monera

Presentació d'IGDecidim

2009-11-09T09:32:00.000-08:00

NO HI POTS FALTAR!!
www.igdecidim.cat
Dóna-hi suport!!

Comissió ciutada IGDecidim

2009-10-29T14:58:00.000-07:00

Benvolgut, benvolguda,

Com ja deus saber, el proper 13 de desembre diferents poblacions catalanes celebraran una consulta sobre la independència. A Igualada, un grup de persones hem iniciat la constitució d’una comissió ciutadana, sota el nom d’IGDecidim, per fer possible l’organització d’una consulta a la nostra ciutat i que la ciutadania pugui pronunciar-se sobre aquest tema.

És per això que et demanem el teu suport (ja sigui en forma d’adhesió o bé col·laborant com a voluntari), per tal que la consulta a Igualada sigui possible. Pots adherir-te a la iniciativa tot omplint el següent formulari:

http://www.igdecidim.cat/voluntaris/

A més, t’informem que el proper dijous 12 de novembre, a les 8 del vespre, al teatre de l’Ateneu Igualadí, es durà a terme la presentació pública d’IGDecidim, amb la participació de Carles Mòra (alcalde d’Arenys de Munt) i Matthew Tree (escriptor), acte en el qual volem comptar amb la teva presència.

Pots anar seguint les novetats de la iniciativa a www.igdecidim.cat.

Entre tots i totes, fem possible la consulta a Igualada. Moltes gràcies pel teu temps i col·laboració.

Criden al boicot anticatalà en un acte de l'Església espanyola

2009-09-06T14:36:00.000-07:00

El catedràtic de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo insta a no comprar a empreses catalanes "com Mercadona" | El bisbe d'Alcalá d'Henares només li rebat que el supermercat és valencià.

El boicot anticatalà ja no és exclusiu de grups d'extrema dreta o d'organitzacions blaveres del País Valencià. En un curs de formació d'agents de pastoral de família i vida, organitzat per la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) a mitjans de juliol a El Escorial, el catedràtic de moral social de la Universitat Pontifícia de Salamanca Ángel Galindo García va fer una crida a boicotejar productes i empreses catalanes. Segons va revelar ahir a l'AVUI Josep Matamala, col·laborador de la delegació de pastoral familiar de l'arxidiòcesi de Barcelona i present al curs de formació, el professor universitari va iniciar la seva intervenció parlant, "emulant Franco", d'un "contuberni maçònic" que posava en perill la unitat d'Espanya. Galindo va prosseguir el seu discurs "carregant contra Catalunya i el català amb l'excusa de l'Estatut". El catedràtic va posar com a exemple d'empresa que cal boicotejar els supermercats Mercadona, i monsenyor Juan Antonio Reig Pla, bisbe d'Alcalá de Henares i president de la mesa, només es va limitar a aclarir que aquesta cadena era valenciana. Galindo va replicar aleshores "Llavors aquesta, no", davant les rialles del públic.

Matamala explica que hi havia un centenar de delegats de tot l'Estat -amb l'excepció del País Basc, que "ja no hi assisteixen pels atacs constants que reben"- i que, tot i haver-hi dues delegacions catalanes -la de Barcelona i una altra de Terrassa-, l'ambient que es respirava era "clarament hostil contra els catalans". Ell mateix es va aixecar, quan va acabar la intervenció del catedràtic, per dir que era català, i va preguntar si era millor comprar en una empresa alemanya que en una de catalana. També va assenyalar que havia portat cava per celebrar el final del curs. El silenci va ser l'única resposta que va rebre. Alguns dels delegats fins i tot "portaven xampany francès", relata Matamala. Tan sols part de la delegació d'Andalusia li va fer costat un cop acabada la conferència del catedràtic.

El delegat català va evitar tirar més llenya al foc i no ho va voler circumscriure en una campanya de la CEE contra Catalunya, perquè es tracta d'un "fet aïllat" i "no parlava la cúpula de l'Església espanyola". Sigui com sigui, reconeix que "cada cop hi ha menys bisbes que són catalans a Catalunya, només el de Barcelona i el de Tarragona, i això no és casual, sinó que es tracta d'una estratègia per diluir l'Església catalana".

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 8. Dissabte, 5 de setembre del 2009

COSES KE HI HA PER LA XARXA......

2009-07-06T18:20:00.001-07:00

Article del Gran Victor Alexandre...

2009-06-10T02:18:00.000-07:00

La mort del tripartit

"No hi ha ningú, a Esquerra, que s’adoni del fracàs espectacular de l’estratègia dissenyada?"

És comprensible que el Partit Socialista i Esquerra, amb una davallada de 205.000 i de 70.000 vots, respectivament, hagin coincidit a dir que els resultats de les eleccions europees no han de ser llegits en clau catalana. És comprensible, perquè saben que això és només el pròleg de la davallada que patiran en les eleccions al Parlament. El PSC-PSOE, mancat de programa, tant a Catalunya com a Europa, ha basat la seva campanya en la desqualificació de l’adversari, que és el recurs de qui no té més arguments per semblar atractiu que posar-se al costat d’algú més lleig. Maria Badia, fins i tot, insegura ella, ha obligat Alejo Vidal-Quadras a posar-se d’esquena, no fos cas que li robés protagonisme en els cartells electorals. De manera que si algú tenia algun dubte sobre el fet que PSC i PP són la mateixa cosa –la pinça nacional espanyola a Catalunya- ja l’haurà esvaït en veure la imatge popular d’aquesta parelleta a tot arreu. I és que quan dos s’estimen, encara que no gosin confessar-ho, fan qualsevol cosa per estar junts. Sobretot si, a més d’estimar-se, es necessiten.

Pel que fa a Esquerra, continua en caiguda lliure i només la dimissió dels seus dirigents la podria salvar d’estavellar-se contra les roques. No sols ha perdut 70.000 vots, sinó que fins i tot el BNG –amb qui es presentava a les llistes- ha estat més votat a Galícia que no pas ella a Catalunya. “Són temps difícils”, diu Joan Puigcercós amb ingenuïtat. No deu saber que el pitjor encara ha d’arribar. Tampoc no vol saber-ho, perquè l’arrogància no és amiga de la lucidesa. Per aquest motiu, mentre la nau republicana s’enfonsa, la cabina de comandament es dedica a desqualificar els qui ho denuncien titllant-los d’enemics, de convergents, d’il•luminats o de radicals. Es veu que això de convertir-se en l’ombra del PSC-PSOE embussa una mica les artèries de l’autocrítica. La pregunta és: no hi ha ningú, a Esquerra, que s’adoni del fracàs espectacular de l’estratègia dissenyada? No hi ha ningú que prengui consciència que cada cop són més els independentistes que no se senten representats per la versió republicana del Partit Socialista? ¿Caldrà, en definitiva, que Esquerra quedi per darrere del PP per tal que algú reaccioni?

Doncs sí, sembla que sí. Aquesta és la raó per la qual l’error històric del segon tripartit acabarà com havia d’acabar, amb un fatal desenllaç. De fet, si mirem la seva obra de govern –una pura gestoria perifèrica-, el segon tripartit ja va néixer mort. Cosa que explica la revifada de CiU que, des de l’oposició, n’ha tingut prou de contrastar-se amb el tripartit per aparèixer com una mena de Braveheart català. Serà, per tant –quines paradoxes que té la vida-, un triomf aconseguit amb l’ajut inestimable d’Esquerra. Per això, quan arribi el moment i es coneguin els resultats de les properes eleccions catalanes, és probable que els dirigents de CiU, des del faristol, tinguin el noble gest de dir: “Gràcies, Esquerra”.

Víctor Alexandre

Esquerra, partit conservador

2009-06-03T01:52:00.000-07:00

Si jo sabés escriure bé, segur hauria escrit un article semblant a aquest que li han censurat al Víctor. Doncs s'apropa molt a la meva forma de pensar sobre el que per mí a passat i passa, amb el que era el partit d'esquerres i independentista de Catalunya.
I al diari Avui, només dir-li que la censura és un acte que fa molt de mal vingui d'on vingui, i més si ve des dels que haurien de ser els seus màxims defensors la premsa...
Enhorabona AVUI, us heu cobert de glòria

[ Aquest article, malgrat tenir fixada data de publicació a les pàgines de l'Avui, ha estat prohibit per Toni Cruanyes, director en funcions del diari. ]

Durant força anys, com molts altres catalans, he votat Esquerra Republicana plenament convençut que votava un partit d'esquerres, que és la meva ideologia. Però ara he vist que té una direcció conservadora. El votava perquè pensava que els seus dirigents, a banda de coincidir amb les meves idees socials i amb una manera d'entendre la vida, tenien com a fet prioritari la llibertat de Catalunya. El meu ideal era i és ben senzill: primer de tot la llibertat, després la gestió d'aquesta llibertat. No m'interessen els pusil·lànimes perquè no aspiro a ser un esclau d'esquerres, aspiro a ser persona. I per poder ser persona necessito ser lliure. Lliure per ser qui sóc, lliure per decidir, lliure per viure amb dignitat. De sobte, però, els dirigents d'Esquerra em diuen que les coses són justament a l'inrevés. És a dir, que la llibertat del meu poble ara no toca -ara toca pluja fina- i que el dret de ser, el dret de decidir i el dret de viure amb dignitat són somnis de tanoca que el temps esvairà com s'esvaeixen les bombolles de sabó en contacte amb la mà de l'infant.

Estic esbalaït, francament. Ja sé que no sóc l'únic, n'hi ha milers i milers com jo, però això encara fa més dramàtica la situació. Estic esbalaït perquè, com a independentista i home d'esquerres que sóc, ja fa temps que em pregunto com puc votar Esquerra sense caure en una flagrant contradicció. Com puc votar-la si s'ha convertit en una força conservadora que em diu que la independència és secundària? D'un partit d'esquerres se n'espera aire fresc i fermesa per transgredir una legalitat injusta. El conformisme, la covardia, la submissió i l'acomodació a la humiliació, en canvi, són trets propis d'una naturalesa conservadora. El conservador és molt gelós del seu plat de llenties, agraeix a l'amo que li permeti omplir-lo i per res del món posa en perill una engruna de pa a canvi d'una dignitat incerta. Per això mai no troba el moment d'anar més enllà, perquè està tan acostumat a viure en captivitat que res no l'espanta més que la llibertat. En parla molt de la llibertat, això sí, però només com una icona abstracta, només com una pastanaga celestial inassolible. I és que el captiu bon minyó a qui l'amo ha cobert de privilegis no s'allibera mai. És un captiu vocacional que l'únic que lamenta és no tenir cua per agrair més explícitament els copets que l'amo li dóna a l'esquena.

El conservador mor sempre entre les quatre parets de la presó. Però, mentre és viu, es burla dels companys que barrinen plans de fuga o els desqualifica obertament. Hi està obligat per poder justificar la seva covardia. Prudència en diu, de la covardia. De fet, si els carcellers no existissin els hauria d'inventar. Sort en té que sempre hi són amb l'esguard amatent per reprovar el més mínim gest d'autoafirmació individual o col·lectiva. Ves quin compromís que un dia es deixessin la porta oberta. Quina mala consciència que li crearia, ara que ha millorat el seu estatus gestionant el dia a dia penitenciari. "Política social de la presó", en diu ell. A més, és un conservador agraït perquè l'alcaid l'ha nomenat vicecarceller honorífic i és molt important. Ell ho té clar: només un radical, només un extremista empenyeria la porta i marxaria.

Jo, esforçant-m'hi, puc entendre aquestes febleses humanes. Però em pregunto si un partit polític que les practiqui, per més que s'amagui darrere el nom d'Esquerra, pot ser mai el meu partit. El conformisme i el conservadorisme no van amb mi. M'agrada la gent que es rebel·la contra la ignomínia. M'agrada la gent que no es ven ni s'agenolla i que no em desqualifica pel sol fet de mantenir-me dret quan ells s'arrosseguen per terra. En les properes eleccions catalanes vull poder votar una força política que no sigui conservadora, una força desacomplexada que consideri la llibertat com el bé més preuat de l'ésser humà. Vull poder votar, en definitiva, una força que em retorni la dignitat que Espanya i França ens han robat a mi i al meu poble.

Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat

L'esquerra independentista demana el vot per Iniciativa Internacionalista

2009-06-02T08:28:00.000-07:00

La setmana passada es presentava a Vilafranca el grup de suport penedesenc a la candidatura al parlament europeu d'Iniciativa Internacionalista. El conjunt de l’esquerra independentista del Penedès ha començat una campanya per a demanar el vot de la candidatura als comicis europeus del proper 7 de juny. Iniciativa Internacionalista – La solidaritat entre els pobles (II-SP) és una candidatura que té el suport d’organitzacions polítiques, socials i sindicals de diverses nacions sense estat que es troben sotmeses per l’estat espanyol. II-SP ha rebut adhesions de nacions com els Països Catalans, Castella, Galiza, Aragó, Euskal Herria, Canàries, Andalusia i Astúries. Aquest passat dissabte, més d'un centenar de persones van participar el l'acte central d'Iniciativa Internacionalista celebrat a Vilafranca.

L'acte central de campanya d'Iniciativa Internacionalista al Penedès es va celebrar aquest passat dissabte 30 de juny a la Plaça Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès. Unes 130 persones van poder escoltar els parlaments del candidat català a la llista Josep Garganté i del regidor de la CUP de Molins de Rei, Àlex Maymó. L'acte es va cloure amb una concert de música popular i tradicional a càrrec de la formació vilafranquina Filibuster i amb un sopar popular.

Josep Garganté, que està afiliat a la CGT de Catalunya i es treballador de TMB, fa un any impulsava la vaga d'autobusos a Barcelona per aconseguir dos dies de descans setmanal. Ara és el primer candidat pels Països Catalans (ocupa el tercer lloc de la llista estatal) de la candidatura Iniciativa Internacionalista, que l'Estat espanyol va intentar il·legalitzar per impedir que es presentes a les eleccions europees. Garganté defensa que votar Iniciativa Internacionalista és "una bufetada a l'estat espanyol" i que la candidatura servira per donar veu a Europa als pobles en lluita per a l'autodeterminació, per defensar un model socialista per Europa, i com altaveu de la diverses lluites que estan portant a terme les organitzacions que donen suport a la candidatura.

http://www.cupvila.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=1004&Itemid=1

Presenten una denúncia contra les dues entitats que van convocar la xiulada al rei

2009-05-21T00:46:00.000-07:00

La Fundació DENAES presentarà una denúncia contra Esait i Catalunya Acció, les dues entitats, l'una basca i l'altra catalana, que van convocar la xiulada de protesta contra els reis espanyols a la final de la Copa de futbol, el passat dimecres a València, entre el Barça i l'Athletic de Bilbao.

COMUNICAT
FELICITACIÓ D’ESAIT I CATALUNYA ACCIÓ A LES AFICIONS DE L’ATHLÈTIC I DEL BARÇA

En relació als esdeveniments que es van produir al Camp de Mestalla durant la final de la Copa entre el Barça i l’Athlètic de Bilbao, volem manifestar el següent:

1. Felicitem a les aficions de l’Athlètic i del Barça, perquè més enllà de l’esdeveniment esportiu han sabut estar a l’alçada en el pla reivindicatiu, demostrant amb una sorollosa xiulada davant del Rei d’Espanya i mentre sonava l’himne espanyol la seva nul·la identificació amb aquests dos símbols i la seva clara voluntat de pertànyer a dues nacions independents del que aquests símbols representen. La presència a la llotja del màxim responsable d’un dels estats (Espanya) que nega a Euskal Herria i Catalunya el dret a tenir les seves pròpies seleccions oficials fou el detonant que motivà la protesta.

2. Entenem que, malgrat l’intent manipulador de la televisió espanyola, la reivindicació d’ “una nació, una selecció” ha traspassat fronteres. Ara, només cal que els organismes internacionals competents en prenguin nota i tinguin present la clara voluntat d’ambdues nacions i de les seves respectives aficions.

3. Ens alegrem del comportament exemplar d’ambdues aficions dins i fora de l’estadi. Felicitem també ambdós equips i ens comprometem a seguir treballant per l’oficialitat a nivell internacional de les nostres seleccions.

...................................

COMUINICAT
FUNDACIÓN DENAES, PARA LA DEFENSA DE LA NACIÓN ESPAÑOLA

Ante la controversia desatada por los abucheos contra el Himno de España y el Jefe del Estado previos a la disputa de la Final de la Copa de Su Majestad el Rey de Fútbol el pasado 13 de mayo, la Fundación DENAES para la Defensa de la Nación Española quiere poner en contexto estos acontecimientos, que se han visto distorsionados por determinadas declaraciones de representantes políticos, preocupados por si el gesto protagonizado por las aficiones del Athletic Club de Bilbao y el Fútbol Club Barcelona en el estadio de Mestalla fue de normalidad democrática o si fue o no mayoritario, cuando esa cuestión no es, ni mucho menos, lo esencial.

La cuestión fundamental es que antes de celebrarse dicho encuentro se produjo un ultraje contra España y sus símbolos, que no pueden ser considerados meros artificios musicales o trapos bordados a nuestro antojo. Los símbolos de la Nación representan algo tan inmediato y cercano como la convivencia democrática, la Constitución Española, el régimen de libertades y la unidad histórica de España, siendo un delito perfectamente tipificable ese ultraje que las asociaciones Esait y Catalunya Acció, financiadas públicamente, organizaron los días previos, y que se vio realizado mediante un sonoro abucheo durante la audición del himno de España previa al encuentro. En consecuencia, la Fundación DENAES para la Defensa de la Nación Española anuncia que emprenderá acciones legales contra los impulsores y organizadores de este ultraje a la Nación Española, que no fue espontáneo sino premeditado y organizado por personas con nombres y apellidos.

Esperamos declaraciones de condena por parte de Don Pachi López y Don José Montilla, en tanto que presidentes autonómicos y por lo tanto representantes del Estado en las regiones de España en las que radican ambos clubes deportivos, rechazando un comportamiento que para nada representa a la mayoría de vascos y catalanes.

Igualmente esperamos de la Real Federación Española de Fútbol, cuyo nombre está ligado a la Jefatura del Estado, una respuesta inmediata y contundente, que podría consistir en sanciones para ambos clubes ante unos hechos contrarios al más elemental civismo, que tuvieron además lugar en un evento deportivo organizado bajo su responsabilidad. Los presidentes del Athletic Club de Bilbao, Don Fernando García Macua, y del Fútbol Club Barcelona, Don Joan Laporta, tampoco pueden seguir callados e ignorando el incívico comportamiento de sus respectivas aficiones en el citado evento.
Finalmente, recordamos que en un reciente encuentro amistoso entre las selecciones de Francia y Túnez, el himno francés fue abucheado, lo que provocó que el Presidente francés, Nicolás Sarkozy, afirmase que se encargará de legislar para que cualquier ultraje a los símbolos de su nación en un evento deportivo suponga su inmediata suspensión.

Tras los ultrajes del pasado 13 de mayo, el Gobierno de la Nación Española no puede permanecer impasible y convertir en anécdota hechos tan graves e incívicos. Ha de seguir el ejemplo de su homólogo francés y codificar la correspondiente sanción previniendo ultrajes futuros. Para que así, la próxima vez que alguien menosprecie los símbolos de la Nación Española, sea inmediatamente reprobado por los asistentes al acto. Para asegurar que, si no existe en los espectadores un sentimiento sincero de adhesión, al menos los asistentes sean conscientes de que ultrajar a la Nación conlleva un castigo: la suspensión de un evento tan importante como puede ser la Final de una competición tan significativa como la Copa de Su Majestad el Rey.

FUNDACIÓN DENAES, PARA LA DEFENSA DE LA NACIÓN ESPAÑOLA

Extret de: NACIODIGITAL.CAT

Brams celebrarà el seu 20è aniversari fent alguns concerts

2009-05-13T01:03:00.001-07:00

L'hivern del 2010, coincidint amb el 20è aniversari del naixement de Brams, farem uns quants concerts.

La setmana passada va fer quatre anys que Brams s’acomiadava al camp de futbol de Berga davant més de 10.000 persones. Vam decidir plegar per no córrer el risc d'esgotar el projecte i per guardar-lo en el seu millor moment en el lloc més destacat del museu dels grans records.

La nostra intenció era començar de nou. No volíem dedicar-nos a recollir fruits fins que haguéssim oblidat l'art de sembrar. I així ho vam fer: uns amb projectes propis –Aramateix, Dept., Dijous Paella–, i altres sumant-se a grups ja existents: Strombers, Skàndol Públic.

Hem tornat a la batalla de donar-nos a conèixer –com havíem fet durant anys amb Brams– en un terreny molt més advers per la manca progressiva de mitjans de comunicació que difonen la música catalana en el propi país. Però ser tossut és més senzill si fas la feina que t'agrada.

Vet aquí, però, que l'any que ve es compliran 20 anys del naixement de Brams i tenim moltes ganes de celebrar-ho perquè ens ho havíem arribat a passar molt bé i perquè vam quedar com bons amics. I com que ens morim de ganes de tornar a tocar aquelles cançons, volem fer públic que l'any que ve, coincidint amb el vintè aniversari del naixement de Brams, farem uns quants concerts.

Això no vol dir que el grup torni a emprendre la carrera de manera estable, farem alguns concerts a principis d'any per no entorpir el desenvolupament dels nostres grups actuals, que són els projectes en què creiem i que seguim volent defensar.

Ens motiven, com dèiem, unes ganes boges de tornar a fer concerts de Brams i l’emoció que vessava de les nostres mirades quan ens estàvem plantejant aquesta possibilitat. En cap cas ens empeny una qüestió econòmica i per tant vam demanar a Plural Produccions, que és qui gestionarà aquests concerts, que mantingués el catxet de la darrera gira de Brams, l'any 2004.

Mentre duri el setge no signarem la rendició!

Salut i revolució!

Bloc de TITOT: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/133228

CATALUNYA ACCIÓ

2009-05-13T00:24:00.000-07:00

1. EN DIRECTE PER INTERNET
Com a continuació a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT animant a les aficions catalana i basca a mostrar la seva protesta a la final de la Copa en el moment que soni l’himne espanyol, us informem que si les noves tecnologies ho permeten i no fallen podreu veure demà dimecres en directe per internet el moment en què soni l’himne espanyol i les aficions facin la seva protesta. Ho podreu veure aquí:

Canal TV Catalunya Acció
http://www.kyte.tv/ch/187641-catalunya-accio

2. PREMSA INTERNACIONAL
La següent nota de premsa sobre la protesta durant la final de la Copa s’ha enviat a la premsa internacional:

Catalunya Acció, political organitzation that works to achieve the independence of Catalonia, and ESAIT, platform that claims the right to officialise Basque sports teams, call to boycott the Spanish anthem and the presence of King Juan Carlos I, at the Spanish Cup final that will be played at Mestalla (Valencia), FC Barcelona vs Athletic Club Bilbao, on Wednesday, May 13th. Mr. Santiago Espot, CEO Catalunya Accio, calls to "whistle and turn the public's backs to the Spanish anthem at the moment that their maximum representative, King Juan Carlos, takes his seat at the box". Mr. Espot added that "apart from this action to supporters, “...we also call all Catalans all over our country, from Salses to Guardamar, and from Fraga to Mahon, to protest from their homes, balconies, from wherever they are, this anthem. We invite all Basques to do the same too. Not only be Mestalla a protest against this imposition, but all the Basque Country -Euskalherria- and all Catalonia, a demonstration against all the impositions from the Spanish State".

Amb aquesta nota de premsa hi hem adjuntat la següent imatge:

3. DEBAT A CANAL CATALÀ (14 de maig)
El proper dijous 14 de maig, Santiago Espot, President Executiu de Catalunya Acció i impulsor de la nova formació política Força Catalunya, participarà en el debat de Canal Català sobre el partit Barça – Athletic i les circumstències que l’envolten dins del programa Catalunya Opina presentat pel Sr. Carlos Fuentes.

El programa s’emet en directe a les 18h i es pot veure la seva repetició a les 22h.

Freqüències de sintonització al Principat de Catalunya
http://www.canalcatala.com/web2009/1cobertura.htm

4. DECLARACIONS PLATAFORMA PROSELECCIONS CATALANES
En aquest link podeu escoltar les declaracions a RAC1 del vicepresident de la Plataforma Proseleccions Catalanes el Sr. Sergi Blázquez intentant justificar per què regalen 5.000 xiulets a València amb el lema “Una nació, una selecció” però que no troba bé que s’utilitzin per a xiular mentre soni l'himne espanyol.
Declaracions

5. REACCIÓ ESPANYOLA
A la premsa digital espanyola s’ha produït una reacció molt important (El Mundo, ABC, La Razón, la COPE, Las Províncias, etc.) com a resposta a la conferència de premsa realitzada ahir dia 11 de maig a Barcelona per Catalunya Acció i ESAIT. Si voleu llegir totes les reaccions només cal que poseu les tres paraules Catalunya Acció Esait al buscador del Google. A continuació en teniu una petita mostra del diari El Mundo i de 20 minutos.

EL MUNDO
¿Habrá boicot al himno español en la final de la Copa del Rey?

ELMUNDO.ES | AGENCIAS @ 11-05-2009 20:23
MADRID | BARCELONA.- Las organizaciones independentistas 'Catalunya Acció' y 'Esait' han pedido a los aficionados del Athletic y el Barça recibir con una pitada al himno español.
Detrás de esta protesta se encuentran la organización 'Catalunya Acció' y la plataforma 'Esait' (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas), que refrendaron su acuerdo en Barcelona.
Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', hizo un llamamiento a las dos aficiones para "silbar y dar la espalda el himno español en el momento en que el Borbón, su máximo representante, haga su entrada en el palco'. Para Espot, esta estrategia pretende que Mestalla sea un "clamor" en contra de las "imposiciones del Estado español".
Por otro lado, la 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas', que se había desmarcado de esta iniciativa en un primer momento, aprovechó asimismo la cercanía de la final para adherirse a las protestas. En un manifiesto donde reitera su propósito de que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional, anunció asimismo el reparto de 5.000 silbatos con el lema 'Una nación, una selección'.
Estas iniciativas pueden alterar la normalidad de un partido considerado la mayor fiesta del fútbol español, con dos aficiones llenando de colorido la ciudad neutral. Además, desde hace unos años, este duelo pone punto y final a la temporada ante la mirada del Rey, que entrega el trofeo al capitán del equipo vencedor.

20 MINUTOS
Independentistas vascos y catalanes se unen para boicotear el himno español en la final
Barça-Athletic, final de Copa del Rey 2009.
* 'Catalunya Acció' y 'Esait' son las plataformas que están detrás.
* Piden que los aficionados "silben y den la espalda el himno español".
* Además, 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas' repartirá 5.000 silbatos para la final Athletic-Barça del miércoles (22 h.).

Minuteca todo sobre:
· Himno español,
· La Copa del Rey

20MINUTOS.ES. 12.05.2009 - 09:08h
El himno español podría ser pitado durante la final de Copa del Rey que se disputa mañana miércoles entre el Barça y el Athletic en el estadio de Mestalla.
Si los aficionados que asistan al encuentro hacen uso del silbato que algunas asociaciones nacionalistas repartirán, el escándalo podría ser monumental durante dicha final.
Las plataformas 'Catalunya Acció' y 'Esait' (Grupo de Opinión a favor de las Selecciones Vascas) han llegado a un acuerdo para que el himno español sea boicoteado antes del inicio del encuentro.
Según Santiago Espot, presidente ejecutivo de 'Catalunya Acció', quieren hacer un llamamiento a la afición para que "piten y den la espalda al himno" justo en el momento que "el Rey haga su entrada en el palco". Con ello, quieren conseguir que Mestalla sea un "clamor" en contra de las "imposiciones del Estado español".
Además, 'Plataforma Pro-Selecciones Deportivas Catalanas' finalmente se ha unido también a esta iniciativa, y ha repartido 5.000 silbatos con el lema "Una nación, una selección". Lo que piden es que las federaciones catalanas sean reconocidas a nivel internacional.

LA WEB DE CATALUNYA ACCIÓ
A la pàgina principal de Cataunya Acció (http://www.catalunyaaccio.org/) podeu seguir els nous articles i informacions que anem publicant anant a la zona que està emmarcada en vermell.

Pep Guardiola explica a la premsa internacional que 'Catalonia is a big nation'

2009-04-28T03:58:00.000-07:00

Amb aquest 'Catalunya és una gran nació' pronunciat en llengua anglesa, l'entrenador del FC Barcelona ha respost la pregunta d'una periodista holandesa. Aquesta li ha demanat a Guardiola 'quin impacte té el Barça a Catalunya?'. L'entrenador s'ha defensat prou bé en la llengua de Shakespeare

Per la cara que ha posat, l'entrenador del FC Barcelona Josep Guardiola no s'esperava ni la pregunta que li ha formulat la periodista holandesa i molt menys que li ho fes en anglès. L'entrenador del Barça ha demostrat que entén l'anglès i que es defensa prou bé, tot i que al principi se l'ha notat una mica vergonyós.

Però un cop s'ha mentalitza't ha ha tingut una resposta clara. “El Barça és molt important per Catalunya”, fent referència a la mítica frase del barcelonisme “el Barça és més que un club”. Guardiola ha prosseguit dient-li a la periodista que “hauries de venir a viure aquí, així podries descobrir la importància que té”.

“Catalonia is a big nation” (Catalunya és una gran nació)

Així sense més, Josep Guardiola ha deixat anar aquesta perla per la premsa internacional, conscient que les seves paraules poden tenir ressò mediàtic i més en tant que ho ha dit en anglès. Guardiola expressa així el seu compromís amb el país en un moment en què l'entrenador és el tècnic revelació de la temporada.

Quan Guardiola va ser jugador de futbol sempre va mantenir el seu compromís amb les seleccions catalanes. Tot i que va ser internacional per Espanya en diverses competicions, Guardiola mai va amagar que si hagués pogut jugar hagués preferit defensar les quatre barres en tornejos oficials.

Extret de la web: http://www.cronica.cat/

"Seamos todos sinceros, ¿para qué necesitamos todos una línea de ADSL de no sé cuanto gigas?

2009-04-09T00:20:00.000-07:00

Aquesta podria ser la targeta de presentació de la nova ministra de cultura de l'estat espanyol. Bé aquesta i una altra, aquesta bandarra que ha de dirigir la cultura de l'estat al que estem obligats a obeir, també és un dels cabrons-malparits que va recolzar el "Manifiesto por la Lengua Común".
Quina era la opinió d'aquesta dona, abans de ser ministra, aquí teniu dues preguntes que li van fer des del "Pais":
“¿Opina que el castellano se encuentra marginado en algunas comunidades?” “Me temo que sí, aunque pueda sonar políticamente incorrecto. Hay autonomías donde los niños saben desenvolverse sólo en un su lengua materna” i “¿Cree que el ciudadano tiene derecho a una enseñanza prioritariamente en castellano en toda España?”. “Es fundamental aprender dos idiomas simultáneamente”.
Senyora ministra de cultura (je, je, je,...), escolti una cosa, aquí en aquest país ocupat, l'idioma perseguit i amb més dificultats és el català i no l'argentí com molts de vosaltres voleu fer creure. I en quant a la segona resposta li podria dir des de la meva més humil opinió, aquí intentem ser trilingües. I a la seva gran espanya, a part de l'argentí quin altre idioma oficial del seu estat ensenyen a les seves escoles???? Sort que vosaltres sou els constitucionalistes...

Bé que cadascú tregui les seves pròpies conclusions, sobre aquesta gran ministra que els sociates han col·locat, per seguir mantenint a ratlla "la región nor-este de españa".

A i aquí no s'acaba tot un altre dia parlarem de l'altre gran fitxatge, el Chavez. Aquell personatge que han possat per portar les relacions "con las autonoMIAS", un tio que prefereix ser un ministre de segona, a president del parlament de la seva gent.
Aixó pinta molt bé, si mérs no devertit.....

Ah, i sobretot espero veure la reacció del govern del meu país petit, però país. Del meu govern i dels seus col.laboradors, aveure si són tant eficaços i expeditius, com alhora de treure les porres.

Apali salut

"Si voleu independència l'any 3000, voteu ERC"

2009-03-23T01:21:00.000-07:00

ENTREVISTA: Víctor Alexandre, Escriptor
Diari AVUI: diumenge 22-3-09

MALTRACTAMENT · "Catalunya es relaciona amb Espanya com amb un maltractador" FER EL CIM · "L'independentista és com un alpinista que vol fer un cim però no sap quan el coronarà ni la ruta que seguirà"
Francesc Puigpelat

Víctor Alexandre és molt crític amb els partits polítics catalans, inclosa ERC, perquè no defensen l'independentisme amb convicció .

Per què, no a Espanya?
Perquè és un país que diu no a Catalunya. Espanya ha impedit que el meu país pugui ser normal. Per tant, no em mereix gaire respecte.

Des del 1989, molts països europeus s'han fet independents. Però Catalunya, no. Per què?
En part, per culpa dels mateixos catalans. Espanya, en un moment donat, s'adaptaria a les nostres conviccions. Jo comparo la situació de Catalunya dins d'Espanya amb les víctimes de maltractament. Per què la dona maltractada no marxa de casa? Perquè a les víctimes se'ls han menjat l'autoestima. El maltractador menysté la víctima i li xucla l'autoestima, fins que la víctima ja no creu en ella mateixa. La via més important per arribar a la independència és la psicològica: si tu no estàs preparat per ser lliure, difícilment defensaràs la llibertat. Quan a Catalunya ho tingui clar més d'un 50 per cent, serà imparable.

Quin és el percentatge d'independentistes?
Un estudi de la UOC donava entre el 52% i el 62%.

Per què ningú no proposa un referèndum, doncs?
Perquè els polítics catalans són porucs i el seu únic horitzó són les properes eleccions. Com que no hi ha cap partit que proposi seriosament la sobirania, l'independentisme queda com un bluf, es diu i prou. Va en detriment de les conviccions de la gent.

Ha perdut prestigi l'independentisme?
No: jo crec que ha guanyat prestigi. Els que han perdut prestigi són alguns polítics que el defensaven.

Digui'm noms...
La direcció d'ERC. Amb la davallada de les darreres eleccions s'hauria d'haver fet aquesta pregunta: ¿com s'explica que l'independentisme pugi, segons les enquestes, i ERC perdi vots?

Quina relació té amb Carod?
Cap.

Però va escriure un llibre, 'El Cas Carod', defensant-lo després de l'afer de Perpinyà...
Jo vaig parlar amb ell pel llibre. Però ara ja no. I el que vaig escriure ho mantinc. Defenso el dret que Catalunya pugui parlar amb qui vulgui, quan vulgui i com vulgui. Els beneficis de la trobada de Perpinyà van ser que ETA no matés a Catalunya. A mi em sembla un èxit extraordinari. En tot cas, els polítics del meu país han de defensar el meu país, no el país veí.

Fa poc, Alfons López Tena declarava que l'independentisme és immadur perquè no hi ha full de ruta concret. Què n'opina?
Hi estic d'acord. L'independentista és com un alpinista que està fent un cim, però no sap quan el coronarà. Vas pujant, però no saps si el cim té quatre mil o vuit mil metres. Catalunya es troba en aquesta situació: volem fer un cim, però no tenim ni idea de quan fa la muntanya i no sabem com arribar-hi. Això crea molt desencís, i a més no hi ha èxits pel camí. Per exemple, quan ERC defensa que Barcelona sigui subseu olímpica de Madrid, és d'un patetisme extraordinari. I és escandalós que algú d'ERC digui que, encara que Madrid ens perjudiqui, no passa res, perquè així ens carreguem de raons.

Som més a prop de la independència ara o el 2003?
Més a prop ara, malgrat els polítics.

Heribert Barrera deia que els catalanoparlants podem esdevenir un grup lingüístic minoritari dins de Catalunya. Si això es produeix, ¿seria possible la independència?
Aquest és un motiu de més perquè la independència arribi ràpid. Sigui com sigui, la immigració jo no la veig com una amenaça, encara que la hispanoamericana és aliada indirecta de la colonització espanyola. És instrumentalitzada per estendre la llengua espanyola i arraconar la catalana.

És possible una Catalunya independent castellanoparlant?
Sí: pot passar. Però això dependrà de nosaltres, i hem de saber que la llengua és important. Allà on s'evidencia que som un poble és en la llengua: per això des d'Espanya s'ataca tant?

A qui ha de votar un independentista, avui?
En aquest moment, està orfe de partit. Encara que hi ha gent dins d'ERC que són independentistes i molt crítics amb l'actuació de la direcció. Un independentista a qui li vagi bé la independència l'any 3000, ja pot votar ERC. Jo tinc la sensació com si Esquerra estigués dirigida per algú que la vol destruir.

Per què?
Perquè primer és la independència, i després és l'opció de dreta-esquerra. Quan ens diuen que primer són les polítiques socials i la pluja fina, això són sopars de duro i ganes d'anar fent. I aleshores Esquerra fa tot allò que faria un enemic. La sensació és que, encara que sigui en una urna embolicada amb una estelada, el vot a ERC va al PSC. Malgrat que voler convertir el PSC en un partit catalanista és com voler convertir aigua en oli. I és molt trist que ERC hagi de caure a 12 diputats a les properes eleccions perquè es faci examen de consciència.

I votant CiU, a quin any seria la independència?
També, al 3000.

O sigui que... empatats.
Sí, però compte, perquè dins de CiU també hi ha gent independentista. Per exemple, Alfons López Tena.

QUINA RÀBIA

2009-03-19T03:01:00.000-07:00

Ahir ens van fer recordar el passat, amb aquelles ganes amb que envestien com un "toru", com a gossos ben ensinistrats pels seus amos, amos que volen totes les coses a lloc, al seu lloc.
Quin desplegament de mitjans de repressió, és clar, davant tenien un exercit immens armat amb un llapiç i la boca disposada a dir el què pensa (o a informar doncs tinc un conegut que és fotógraf i companys seus van rebre de valent), i això no es pot permetre, aquest govern "d'esquerres" no ho pot permetre.
No vull entrar a valorar si tenien raó o no en defensar o estar en contra del ja famós "Bolonya", però SÍ i per damunt de tot a manifestar la seva opinió, t'agradi o no com a governant.
I sí, ja ho sé, parlo tota l'estona de govern i no de Degà de la Universitat, i ho faig conscientment del que dic, doncs em sembla molt sospitós, tot el que ahir va passar i com es va desenvolupar, si pensem, i així vam coincidir amb un amic, en que avui hi ha una vaga contra un conseller sociata (i no és la primera) s'havia de fer quelcom per que avui no es parlés només de la vaga d'ensenyament (tampoc entraré a valorar) i d'altres consellers que no siguin sociates, per exemple de l'interior Saura o universitats Huguet.
Aquests sociates espanyols en saben molt i ens la foten cada dos per tres i sense vaselina i tot ens està bé, però això si amb recolzament dels partits d'aquí els catalans i la vista grossa dels socis de govern, i per mi una de les pitjors coses que estan aconseguint, i és què molta gent ja comença a pensar que s'estava millor amb la policia espanyola, que era millor i no tant dura com la "nostra", ho estan aconseguint que la gent comenci a preferir al guardia civil o els nacionals, als mossos, que recordem és l'unic exercit armat català que tenim i que és qui ens hauria de defensar i no atacar com a aconseguit el govern espanyolista que tenim a catalunya.

Ho sento em sap molt greu tot això i estic molt enrabiat,
i sobretot decebut amb aquest govern d'esquerres
on hi ha el partit que jo sempre havia votat, havia...

acabo amb una frase que no és meva però la trobo super-encertada en aquests moments, és del company Francesc Ribera (Titot)
MAI NO SERÉ DELS VOSTRES, FILLS DE PUTA!

Demanda contra TV3 per "censura"

2009-03-17T09:49:00.000-07:00

Notícia del diari AVUI.cat (Dimarts 17 de març del 2009)

Un dels participants en una manifestació d'estudiants acusa la cadena de vulnerar el dret a una informació veraç perquè la cap d'informatius es va negar a emetre un vídeo que contradeia la versió dels Mossos. El jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va acceptar a tràmit el cas, tot i que ara creu que se n'ha de fer càrrec un altre jutjat. El TSJC té l'última paraula.

Una informació emesa per TV3 ha acabat al jutjat per suposada manca de veracitat i podria desembocar en un altre cas com el CCOO, que l'any 2003 va aconseguir que es condemnés TVE per no haver informat correctament sobre una vaga convocada pels sindicats. En aquest cas, el demandant és un participant en la manifestació que el 20 de desembre es va fer a Barcelona en suport als estudiants grecs mobilitzats a Atenes a final d'any. El jove, Joan Arnald, acusa Televisió de Catalunya d'haver "censurat" la informació completa sobre la protesta. Segons la demanda, presentada al jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona, la cadena va vulnerar el dret fonamental de tots els ciutadans a rebre una informació veraç.

El conflicte se centra en un episodi de la manifestació que el demandant va viure en persona. Segons documents els informes mèdics adjuntats a la demanda, durant la protesta Arnald va rebre un fort cop –dels antiavalots dels Mossos d'Esquadra, segons afirma– i va acabar amb el braç trencat.

El dolor li va provocar un desmai i els altres manifestants van demanar assistència mèdica. La policia va cridar dues unitats del SEM, que es van adreçar al lloc on era Arnald per atendre'l. Els manifestants no volien deixar acostar als Mossos i la policia va respondre a aquesta pretensió carregant contra el grup.

Un equip de TV3 era al lloc de l'incident enregistrant-lo des del darrere dels Mossos. La seva càmera no veia el que passava a l'altra banda, on era el ferit. L'endemà, el 3/24 va emetre una notícia en què s'afirmava que un manifestant havia fingit una urgència mèdica "falsa": es donava la versió dels Mossos d'Esquadra, sense especificar qui era la font d'aquest relat.

Com que Arnald es va posar en contacte amb la redacció de TV3 per assegurar-los que no havia fingit la urgència, un equip dels serveis informatius el va entrevistar el dia 21 a la tarda. Els dos periodistes van editar una notícia amb les explicacions de l'afectat –que mostrava el braç enguixat– i part d'un vídeo enregistrat pels manifestants des del cantó on era Arnald. En les imatges, es veu el ferit a terra, atès pels serveis mèdics, i s'observa que de sobte els Mossos comencen a clavar cops de porra al grup per dispersar-lo.

Segons la demanda, tot i que aquesta segona notícia era a punt per ser emesa en el Telenotícies Vespre, la cap d'informatius de la cadena, Rosa Marqueta, va impedir-ho al·legant que es contradeia "amb la política informativa" de la casa. Pels autors de la demanda, el fet de disposar d'una informació "veraç" que contradiu una font oficial i no emetre-la és, directament, un acte de "censura".

La demanda va prosperar inicialment, ja que la titular del jutjat contenciós administratiu número 10 de Barcelona va admetre-la a tràmit. Com a resposta, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals no va ni admetre ni desmentir l'acusació, simplement va al·legar que els serveis informatius no es regeixen pel dret públic sinó pel dret privat, com marca la llei de la CCMA de 2007.

En rebre aquesta al·legació, la jutgessa va convocar una vista, dijous de la setmana passada, per debatre quin jutjat s'ha de fer càrrec del cas. Tot i que el lletrat del demandant, Jaume Asens, va argumentar que Televisió de Catalunya és una cadena pública, la magistrada ha admès finalment els arguments de la CCMA i ha rebutjat el cas perquè entén que s'ha de tramitar als jutjats del civil i no als del contenciós administratiu.

Asens, ja ha anunciat que presentarà un recurs contra aquesta resolució, de manera que serà el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui haurà de decidir quin jutge ha d'estudiar la demanda.

Per uns que etiqueten en català i.....

2009-03-11T10:19:00.000-07:00

Una bona perla "Xavi Castillo, l'heretge de Xàtiva"

2009-03-11T09:37:00.001-07:00

Bon viatge a l'actor GALAICO_CATALÀ

2009-03-02T00:47:00.000-08:00

EL DIA DELS INNOCENTS - Brams

2009-02-23T08:25:00.000-08:00

Títol: El dia dels innocents
Grup: Brams
Disc: Cal seguir lluitant
Any: 1995

Corria un mes de febrer
dels principis dels vuitanta,
el govern de l'UCD
i tot l'estat feia aigües,
i es van fer els espanyols
- i els que no ho som - una pregunta:
Com collons hi pot haver
transició sense ruptura?

Així doncs que aprofitant
un debat d'investidura
van trobar del tot adient
recordar la dictadura,
donar un sentit al rei
i a aquella Espanya nova.
El sistema amb l'aigua el coll
volia guardar la roba.

CALIA MUNTAR
UN DIA DELS INNOCENTS
ELS PODERS FACTICS
NO PODIEN PERDRE TEMPS

Els "pallassos de la tele"
van interrompre esgarrifats,
per emetre en directe
el segrest dels diputats.
Però allò era un número de circ,
i no una interrupció:
Gabi, Juan Carlos, Miliki,
el Tejero i el Fofó.
Després va sortir la toia
amb el guió molt ben après,
no és d'extrenyar perquè el tenia
escrit des de fotia un mes,
i tot i que és mal actor
i se li va veure el "plumero",
la gent que ho mirava deia:
"-Olé, els teus collons, torero."

VINT-I-TRES DE FEBRER,
DIA DELS INNOCENTS,
"HA GUANYAT LA DEMOCRÀCIA!!"
CRIDAVEN TOTS CONTENTS

Però cercant la realitat
i fugint de pallassades:
la monarquia, l'estat,
espanya i sa democràcia
són filles del dictador
que va prendre per les armes
el poder a un pobles forts
que no creien innocentades.

Josep Maria Cantimplora acaba la gira "Acapulco Tour"

2009-02-19T09:51:00.000-08:00

Artícle d'El bloc d'en Titot: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/122264

[fotografia: Àngels Ges]

Després de més de dues-centes actuacions arreu dels Països Catalans, el cantant de Rupit clou la seva gira de concerts i es retira una temporada.
Fa anys vaig perdre una aposta amb Josep Maria Cantimplora. El motiu de la jugada no us el diré però el que hi vaig perdre sí: em vaig comprometre a fer-li de taxista i muntar-li l'equip allà on el contractessin.
Han estat més 200 concerts i finalment ha decidit acabar la gira i alliberar-me de l'obligació de dur-lo a tot arreu.
La retirada és indefinida però m'ha assegurat que quan torni, si torna, serà amb un disc nou sota el braç.
Així doncs li faig el darrer favor (per ara), que és fer pública aquesta decisió així com el llistat dels quatre concerts que té pendents i amb els quals s'acomiadarà.

13 de febrer Crevillent (Baix Vinalopó)

28 de febrer Argentona (Maresme)

07 de març Ferreries (Menorca)

15 de març Igualada (Anoia)

CATALÀ SENSE LÍMITS

2009-02-16T06:58:00.000-08:00

Lídia Bogatyreva,
Estudiant de català a Rússia (Universitat de Moscou M. V. Lomonóssov, lectorat de català a càrrec de Ferran Güell)

Aquí deixo al vostre judici el que he après estudiant català a Rússia.
"Quines llengües parles?" – una pregunta bastant comuna de la gent que acabo de conèixer. No és cap secret: anglès, francès, castellà i català. Sempre la segueix una altra: "Perdó, quina era l'última?" Al meu país generalment es desconeix l'existència de la llengua catalana.
Estudio català des de fa quatre anys i quan vaig començar la carrera no sabia ben bé explicar als meus compatriotes (als que no són filòlegs) per què serveix estudiar una llengua "tan rara" però ja em defenso millor. Aquí de vegades costa fer arribar a la gent que no és cap dialecte de l'espanyol sinó una llengua normal com una altra qualsevol. He descobert que m'hi poden ajudar els exemples: mira, el rus i l'ucraïnès són llengües diferents, encara que se semblin molt, són històricament properes i abans compartien l'estat. La mateixa cosa són les relacions lingüístics entre l'espanyol i el portuguès o l'espanyol i el català.
Algunes persones afirmen que no n'hi ha cap necessitat, d'estudiar català: però a Catalunya, la gent entén castellà? – I tant que sí. Doncs a tu, per què t'és important estudiar català si saps parlar castellà? Cal reconèixer que tenen certa lògica (que no és que tinguin raó), la lògica de l'esforç mínim. Cal confessar que aquí les llengües minoritàries/minoritzades no tenen cap estatus oficial i sent parlants de la llengua que sempre ha estat dominant, lamentablement no ens esforcem gaire per aprendre alguna altra que es parla a l'estat rus.
El curiós per a mi és que no sols a Rússia sinó a Catalunya també el fet d'estudiar català per part d'una persona de fora es percep com una cosa molt rara i sorprenent. "Per què estudies català?" – em pregunten gairebé tots els catalans quan s'adonen que parlo la seva llengua. L'estudio perquè primer del tot, simplement m'interessa com a filòloga. Com que les llengües romàniques (castellà, francès) són la meva especialitat, per què no estudiar català també? Ho faig perquè crec que la llengua ajuda a descobrir la riquesa de la cultura i és la clau per conèixer la gent i el país. No és prou bon argument per estudiar-la?
Si em pregunteu si és difícil us diré que la preocupació d'alguns estudiants de fora és la dificultat pràctica. Ja m'he acostumat que el meu aspecte d'estrangera em condemna al castellà com la llengua de comunicació per defecte a Catalunya. Penses: com volen els catalans que els immigrants o els estudiants de fora n'aprenguin, de la seva llengua? Si mai ens la parlen! Bé, també m'he acostumat a demanar que em parlin en català. Tampoc em puc queixar ja que la gent que conec sempre m'ha ajudat a practicar!
L'última vegada que vaig ser a Catalunya em van preguntar si pensava que el català té bona salut. Trobo la qüestió bastant complicada tot i que vaig respondre que sí. De fora i comparant amb la situació de les llengües minoritzades a Rússia sembla que es fan moltes coses per fomentar els coneixements i l'ús de català (la educació, els periòdics, la televisió, els cursos i programes, les associacions per la llengua etc.). Després passa que ho mires més al fons i tens l'oportunitat de comprovar l'existència de problemes com el prestigi social, el baix nivell dels coneixements lingüístics, la descriminació del català en alguns àmbits, la barreja de la tria de llengua amb la política... Tot i això, sóc més aviat optimista mirant el futur de català. Llengua catalana ha sobreviscut èpoques molt dures al llarg de la seva existència i ara no és la pitjor. Mentre que hi hagi persones que parlen i que defensen la seva llengua, la llengua seguirà viva. Tot depèn de nosaltres, és clar. És estrany, però dic "de nosaltres" perquè també em sento responsable d'alguna manera del futur d'aquesta llengua.
Per a mi estudiar català és i sempre ha sigut un plaer. Són moltes, les coses interessants i curioses que té aquesta llengua (com totes les llengües, de fet). Per exemple, em fascina que el català tingui tanta diversitat dialectal. El fet d'estudiar-lo m'ha donat moltes oportunitats, sobretot, la de conèixer la gent: moltes persones meravelloses que mai no arribaria a conèixer si no optés un dia per estudiar aquesta llengua "tan rara".

Lídia Bogatyreva,
Estudiant de català a Rússia (Universitat de Moscou M. V. Lomonóssov, lectorat de català a càrrec de Ferran Güell)

Breu història de les CUP

2009-02-10T02:18:00.001-08:00

En les primeres eleccions municipals després de la mort de Franco, el 1979, en diferents viles i ciutats catalanes els diferents sectors crítics amb la reforma i amb el rumb que prenia la nova "democràcia espanyola" es van agrupar en candidatures que defensaven un projecte de transformació social i de defensa dels drets polítics del nostre poble. Moltes d’aquestes prengueren el nom de Candidatures d’Unitat Popular.

El procés de debilitament dels diferents grupuscles d’esquerra fou paral·lel a l’extensió de la consciència independentista en el si dels sectors populars de la societat catalana, de manera que, amb el pas dels anys, l’oposició al sistema polític que defineix la constitució espanyola de 1978 va quedar capitalitzada per l’esquerra independentista. Així doncs les CUP que van sobreviure a la primera contesa electoral, s’emmarcaren poc a poc en l’àmbit de l’independentisme català.

La important embranzida de l’independentisme durant els anys 80 també afectà la lluita municipal, que va veure com en les eleccions de 1987, la recentment creada Assemblea Municipal de l’Esquerra Independentista (AMEI), coordinava tant diferents candidatures independentistes, com diferents persones que, emmarcades en llistes més àmplies, prenien el compromís de defensar els postulats polítics de d’esquerra independentista als seus municipis.

Posteriorment, l’AMEI jugà un important paper en la construcció i dinamització de l’Assemblea d’Unitat Popular, cosa que, si bé va fer possible l’extensió de la lluita municipal a més comarques, també va suposar que la crisi de l’independentisme dels 90 i els abandonaments cap a posicions reformistes i regionalistes de part de la militància, debilitessin aquest front de lluita.

Després d’uns anys de travessa pel desert, l’AMEI aconsegueix reorganitzar-se cara a la contesa municipal de 1999, aconseguint un nombre important de candidatures i de persones regidores compromeses amb la nova definició política redactada al gener de 1999 i ratificada el desembre del 2000 en diferents comarques de la nostra nació. Així suposarà la base per a l’actual fase de creixement i consolidació de les Candidatures d’Unitat Popular com a referents ineludibles de l’esquerra en l’àmbit municipal.

L’evolució interna de l’independentisme els darrers anys també ha suposat un impuls definitiu per a les CUP un cop aconseguit el compromís de la pràctica totalitat d’organitzacions polítiques (MDT, Endavant, Maulets, parcialment el PSAN) amb la lluita municipal.

La CUP va assumir, en el marc de confluència política que suposà el Procés de Vinaròs, la tasca de dinamitzar la lluita dels i les independentistes per fer dels municipis una eina de construcció nacional i de defensar en les nostres viles i ciutats polítiques socials, urbanístiques, ambientals, culturals... que ajudin a construir una societat catalana plenament justa, lliure i igualitària.

MARXA UNITÀRIA CONTRA L'ÚLTIM TORO D'OSBORNE DEL PRINCIPAT

2009-02-05T01:13:00.000-08:00

A la comarca del Montserratí, concretament al poble del Bruc, hi tenim l’últim brau espanyolista del Principat.
Un símbol que és objecte de rebuig per moltes catalanes i catalans. Tant és així, que de tombar-lo se’n ha fet tota una tradició. Ja que el famós “toro d’osborne” ha caigut quatre vegades, a més dels nombrosos actes de sabotatge que ha rebut. En l’últim intent de tombar-lo, el passat mes de juliol, dos manresans van ser detinguts i posteriorment, al mes de desembre, jutjats per la justícia espanyola.
La sentència condemnatòria ha comportat una pena-multa de 192 eurus per cadascun dels joves amb el conseqüent risc d'entrar 8 dies a presó. Lluny de fer-nos enrere, la solidaritat ha trencat fronteres, unint a les comarques veïnes per mostrar suport als joves represaliats i el rebuig a la simbologia espanyola a la nostra terra.

Per això us convidem a la marxa unitària contra l'últim Toro d'Osborne del Principat el proper 7 de març a les 12:30 a la plaça de l'ajuntament de El Bruc

Escrit extret del blog de: DESPERTAFERRO

Sopar tertúlia amb: CUP (Candidatura d'Unitat Popular)

2009-02-05T01:10:00.000-08:00

CUP (Candidatura d'Unitat Popular)

2009-01-30T02:44:00.000-08:00

Què és una CUP?

Les Candidatures d’Unitat Popular (CUP) som candidatures independentistes i d’esquerres del Països Catalans que, des de l’àmbit local, treballem per bastir un país més lliure i més just. Entenem que la política local és l’àmbit més proper a la ciutadania i, per tant, la construcció nacional també s’ha de fer des dels ajuntaments. Malgrat el limitat marge d’acció d’aquesta institució, té prou possibilitats com per modificar l’actual municipalisme regionalista i bastir un projecte de país basat en els municipis i els seus representants.

Tota persona i col·lectiu vinculat a una CUP es compromet a defensar un programa d’actuació basat en:

Aprofundiment de la democràcia participativa.L’aprofundiment de la Democràcia Participativa, com a eina indispensable per fer de la nostra societat una organització respectuosa amb la voluntat popular i per avançar cap a la transformació socialista de l’estructura social i productiva.

Aconseguir una viles i ciutats integradores i socialment igualitàries: respectant sempre la diferència, els ajuntaments han de treballar per aconseguir la igualtat de drets, garantir l’accés als serveis públics (ensenyament, sanitat, etc.) i unes condicions de treball dignes a tota la seva ciutadania.

Els municipis han de ser un dels principals motors en la construcció nacional dels Països Catalans, tot promovent polítiques en defensa de la llengua, cultura i identitat nacional partint sempre de la integració, la cohesió social i el sentit de comunitat. D’altra banda, cal un ferm compromís dels ajuntaments i dels seus representants en la defensa de l’exercici democràtic del dret a l’autodeterminació.

Cal garantir el deselvolupament sostenible.Des dels municipis és necessari garantir el desenvolupament econòmic, social i territorial sostenible que, lluny d’accions mediambientals aïllades, tingui com a referència un model de territori equilibrat globalment, per tal d’aconseguir una millora real en la qualitat de vida de la majoria de la seva població compatible amb el tractament respectuós amb l’entorn natural.

Dinamitzar el teixit associatiu i promocionar l’autoorganització ciutadana, com a fonament per assegurar una societat amb persones lliures, responsables i solidàries.

En el context mundial en què ens movem, la CUP es compromet a generar dinàmiques per tal d’aconseguir unes viles i ciutats solidàries amb els pobles que lluiten pel seu dret a la vida i a la dignitat, ja sigui des de l’àmbit de l’actuació institucional com des de la promoció educativa dels valors que fan possible aquesta solidaritat. El nostre compromís no s’acaba en l’acció programàtica, ja que pensem que tant els ajuntaments com els representants municipals han de tenir un paper clau en la construcció d’una societat catalana plenament lliure i solidària.

Per informació: http://nacional.cup.cat/

A la comarca: Vila de Capellades - CUP

L'amistat entre Franco i Joan Carles

2009-01-22T08:39:00.000-08:00

Des de les espanyes els agrada xulejar de Rei. Expliquen amb la boca ben oberta que en Joan Carles I fou una peça clau a la transició. Gràcies a ell es va passar d’una dictadura a un règim democràtic.

Però... fins a quin punt és cert això? Hi ha moltes altres fonts no tan famoses al nostre país veí que afirmen que el Rei no esperava que el canvi que ell va impulsar anés tan enllà. Hi ha diferents exemples que demostren que en Joan Carles I és un personatge de caràcter autoritari i que a mitjans dels 70 no volia pas arribar a un sistema plenament democràtic: la seva posició quan es va legalitzar el PCE, el seu paper estrany i misteriós al cop d’Estat del 23-f on alguns llibres fins i tot diuen que el Rei n’era còmplice o, més proper als nostres dies, l’últim atac d’imperialisme quan el Rei va fer callar a Hugo Chavez amb el famós ‘porqué no te callas’.

Doncs per refrescar-nos la memòria (tot i que aquest hauria de ser un article llegit i divulgat per Espanya) us mostrem algunes fotos que demostren com d’amics eren el Borbó i el dictador Francisco Franco. De fet, aquest va ser el padrastre del Rei d’Espanya. La seva educació va córrer a càrrec del dictador, que volia projectar en l’actual cap d’Estat espanyol la seva figura i semblança.

I si utilitzem la lògica, allò que diuen que A = B i B = C doncs A = C podrem entendre que el Rei també fou amic de Hitler. Observem la següent foto: l’amistat que hi hagué entre dictadors alemanys i espanyol (tot i que Hitler va dir que preferia unir-se a una França derrotada que no pas a una Espanya pletòrica).

Si us plau, no podem oblidar la història!

Article de: directe.cat.
(el podeu trobar aquí: http://www.directe.cat/punt-de-mira/lamistat-entre-franco-i-joan-carles)

10.000 catalans a Brussel·les per reivindicar el dret d’autodeterminació !

2009-01-15T00:21:00.000-08:00

Amigues i amics,
Tots vosaltres heu donat suport a la marxa a Brussel•les pel dret d’autodeterminació i, en última instància, per aconseguir que la nació catalana esdevingui un Estat de ple dret dins la Unió Europea.
Ara toca que tota Europa ens vegi i se n’adoni que nosaltres, les catalanes i els catalans, volem exercir el nostre dret de consulta popular i per això, per aconseguir la internacionalització del nostre conflicte pacífic, ens hem d’aplegar per anar tots el dia 7 de març a Brussel•les.
Ja podeu comprar la plaça d’autocar o d’avió al nostre web DeuMil.cat. Feu quan abans millor la inscripció, aconseguir que ràpidament siguem molts els que estiguem efectivament inscrits encoratjarà encara més a altres a afegir-s’hi. Convideu a tots aquells que pensin com nosaltres. Feu que deu mil es quedi curt. Ara és l’hora de la veritat.
Salut i independència.

PROPOSTES DE VIATGE: http://viatge.deumil.cat/

7 de Març de 2009

1.- AMB AUTOCAR: Preu per persona, anada i tornada: 90 € (IVA inclòs)
(Punts de sortida autocars: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). Veure aclariments.

2.- AMB AVIÓ ESPECIAL: Preu per persona, anada i tornada: 265 € (IVA inclòs)
(Punt de sortida avions: Barcelona).

3.- Viatge organitzat: També podeu demanar pressupost per fer un viatge organitzat de més dies amb hotel, visites, etc.

RESERVES I ORGANITZACIÓ:

MERCATRAVEL, S.A.
Enviar aquest Formulari cumplimentat:
Per Correu Electrònic: 10mil@mercatravelsa.com
Per Fax: 93 207 77 56
O trucar al Telèfon: 93 207 38 11

PROCEDIMENT PER FER LES RESERVES:
S’ha d’enviar el formulari amb les dades a: 10mil@mercatravelsa.com

A partir del moment de la recepció de la sol•licitud amb aquest formulari rebreu per part de Mercatravelsa un correu electrònic d’acceptació de la reserva juntament amb el número de compte i l’import que s’ha d’ingressar.

Quan l’ingrés estigui comprovat rebreu el número de confirmació de la reserva juntament amb totes les dades, els horaris i el lloc de sortida.

IMPORTANT:

1.- Les reserves no estaran confirmades fins que s’efectuï l’ingrés.
2.- És molt important posar el nom de la persona que fa l’ingrés per poder comprovar-lo.
3.- S’ha de tenir en compte que la confirmació definitiva serà a partir de l’ocupació del 100% tant de l’avió com de l’autocar. En cas que no s’ocupi el 100%, al moment oportú s’informarà de l’alternativa trobada amb el preu corresponent.
4.- Si es tracta d’un grup o col•lectiu, preguem que ens envieu aquesta fitxa omplerta amb el nom del col•lectiu, el nombre de persones, la població i una llista amb totes les dades individuals de cada passatger.
5.- En el cas de l’avió, el termini límit d’inscripció és el 16 de febrer.
6.- En el cas de l’autocar, el termini límit d’inscripció és el 25 de febrer.

ACLARIMENTS:

Horaris del autocars: sortiran a primera hora de la tarda del divendres i tornaran un parell d´hores desprès de la manifestació del dissabte. L´horari exacte de sortida roman per concretar encara i està en funció del lloc de sortida. De moment tenim 5000 places reservades però ampliables segons necessitat.

Els preus en avió, son per vols xàrters amb sortida de Barcelona. En tenim dos de reservats (500 places) que es poden ampliar segons la demanda. Sortirien i tornarien el mateix dissabte.

Vols de baix cost: De ben segur que avui encara es poden trobar preus molt més interessants en companyies low cost. Tenen com a problema que a mesura que s´omple l´avió els preus poden incrementar-se. (Vueling, Clickair, Air Brussels, Ryanair). Hem d´anar amb compte perquè al preu que anuncien s´han d´afegir-hi les taxes d´aeroport, combustible i emissió de bitllet.

Sortides dels autocars fora de les quatre capitals: A mesura que ens arribin les inscripcions a traves de Mercatravelsa s´aniran agrupant els viatgers per municipis o zones per tal d´aconseguir emplenar les 55 places d´un autocar i organitzar la sortida des del mateix municipi o d´un de proper. Aquest és una tasca on els delegats ens podeu ajudar molt agrupant gent del vostre municipi o de municipis propers fins aconseguir un autocar complet. La col•laboració entre vosaltres és primordial per tal d´evitar autocars mig plens en municipis o poblacions veïns.

TGV des de Perpinyà: és un tema difícil. La SNCF ens demana fer la reserva de la totalitat del tren i com comprendreu no podem fer front a aquesta despesa.

Hotels. Com veiem, autocars i avions, tornen el mateix dia. Si agafem el bitllet pel nostre compte i volem restar un/uns dia/es a Brussel•les ens haurem de gestionar l´hotel nosaltres mateixos o demanar un presupost a l'agencia.

Aeroport-Brussel•les. El trasllat aeroport-ciutat té un cost de 3 EUR per persona I trajecte.

Els permisos i recorregut de la manifestació els tindrem/coneixerem un parell de setmanes abans del 7 de març. A tots els que prefereixin anar pel seu compte, aconsellem que calculin els temps de viatge amb espai suficient per ser a Brussel•les a les 9 del mati. Tan aviat sapiguem el recorregut és comunicarà un punt de trobada.

IVA. Els preus esmentats son amb IVA inclòs

Isabel Gallardo es nega a rebre els advocats i la comitiva vilafranquina

2009-01-12T01:06:00.000-08:00

La jutgessa del Penal 15 de Barcelona, Isabel Gallardo, que instrueix el cas contra en David Sánchez, s'ha negat a rebre els advocats i la comitiva vilafranquina que s'havia desplaçat fins els Jutjats de Barcelona. Els advocats d'en David havien concertat una cita per a exposar el recurs presentat, i els acompanyaven representants de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès - ajuntament que, en el seu moment, va tramitar una petició d'indult i que mai ha estat informat que aquest s'hagués rebutjat -, formada pel primer tinent d'alcalde de la Vila, Francisco Romero (PSC); pel Secretari de l'ajuntament, Francesc Giralt; i pels regidors Xavier Navarro (CUP), Bernat Villaroya (ICV) i Josep Quelart (Esquerra). De males maneres i a través de la secretària de la jutgessa, se'ls ha informat que no els rebrien. Un cop fora dels jutjats, els advocats ha fet una roda de premsa, davant mateix de les instal·lacions, acompanyats per les persones que s'havien concentrat per mostrar la seva solidaritat amb en David, i han denunciat l'actitud de la Sra Isabel Gallardo.

Dimarts 13 de gener
20h Acte informatiu a Vilafranca del Penedès (Sala d'actes de l'Escorxador)
20h Assemblea del grup de suport a Barcelona al CSO Can Vies de Sants

Dimecres 14 de gener
19h Roda de premsa a la Plaça Sant Jaume de Barcelona
19.30h Concentració a Plaça Sant Jaume de Barcelona

Dijous 15 de gener
Durant tot el dia accions descentralitzades

Dissabte 17 de gener
12h Manifestació nacional a la Plaça de Sants de Barcelona

http://davidvilafranca.blogspot.com/

Borbons

2008-12-11T02:40:00.001-08:00

Del primer dels borbons, en van dir Felip V. En mala hora va nàixer aquell qui cremà Xàtiva i li volgué canviar el nom per San Felipe, el lladre roder que ens va robar les institucions, la llengua i la llibertat.

El segon volien que es diguera Lluís I, però es va morir de seguida. Si més no, va ser discret. Però, mort ell, va tornar son pare, ple de sang.

Del tercer, en van dir Ferran VI. Va morir boig. Acabat.

Del quart, en van dir Carles III. Va exigir als gitanos que deixaren de parlar romaní i que deixaren de vestir com tenien costum de fer. Va expulsar els jesuïtes i els va confiscar els béns. Tota una peça.

Del cinquè, també en van dir Carles, però IV. El molt cregut va envair França amb la pretensió d'aturar una revolució que havia de canviar el món per sempre i va acabar havent d'abdicar a favor del seu fill mentre els carrers li cridaven contra. Covards, els borbons van cedir el tron a Napoleó.

Després arribà el borbó sisè, 'el Desitjat' que deien, veges tu. Com a resposta al desig va suprimir la constitució i governà com un monarca absolut. Dissolgué totes les institucions anteriors, tret d'una: la inquisició. En això de reprimir els borbons s'han equivocat poques voltes.

Continuem la llista. De la borbó que feia set, en van dir Isabel II, i La Gloriosa la va engegar al carrer, tot proclamant la república. Au.

I del borbó que feia vuit, en van dir Alfons XII, un fill bord de la d'abans. Els cubans li van alçar l'estelada i li van fer pam-i-pipa.

Després vingué el borbó que fa nou, aquell Alfons XIII que va portar la dictadura de Primo de Rivera i que la república va enviar al carrer.

I darrere seu, cridat pel generalot Franco, vingué el desè. Li diuen Juan Carlos I. Va legitimar la dictadura fins que va ser impossible de fer-ho, i quan arribà la democràcia encara va jugar amb un altre cop d'estat.

Deu són, doncs, els borbons que hem hagut d'aguantar en tres-cents anys i, de cap, no en tenim una memòria agradable. La llibertat no ha estat mai la divisa d'aquell casal i cap no ha respectat els drets del nostre poble, que el primer dels seus va arrabassar per la força de les armes. Hi ha qui vol esperar a veure si l'onzè és millor, però per mi que no ho siga. Amb deu ja n'he tingut prou i massa per entendre què volen dir quan criden 'Mori el Borbó'.

Vicent Partal director@vilaweb.cat

Mori el Borbó (però que no es mori gaire)!

2008-12-09T00:31:00.000-08:00

Escrit de: JOSEP ANTONI VILALTA I COLETES - TORÀ, PAÏSOS CATALANS.
El podeu llegir al seu bloc: http://blocdelvilalta.blogspot.com/2008/12/mori-el-borb-per-que-no-es-mori-gaire.html.

6 de desembre; el dia que Joan Ridao afirma la necessitat de reformar la constitució espanyola, amb l’argument "ferm i combatiu" de que la "carta magna" està deslegitimada perquè el 55% de la població actual de l’estat, els de menys de 51 anys, no van poder-la votar i que en aquests trenta anys la Constitución ha passat de ser una núvia verge i pura a convertir-se en una mena de fadrina vella i solterona. Que la Constitución no ens reconeix com a poble i ens nega els nostres drets nacionals? Tant se val! Cal reformar-la, a veure si així dura força anys; cal rejovenir la núvia, que torni a ser verge i pura.

6 de desembre; el mateix dia que Joan Tardà, company de partit de Ridao, clou el seu discurs amb un "Visca la República, mori el Borbó". Les paraules de Tardà són pronunciades en un acte de les JERC i, és clar, ja se sap, en un acte amb els joves s’ha de fer alguna que altra proclama radical, que l’organització juvenil del partit encara es defineix independentista i, si s’escau, de tant en tant, fins i tot parlen de socialisme. Ara bé, com en tantes altres ocasions (llegiu "Si l’encerto, rectifico"), ERC, en tant que partit adult, seriós i amb responsabilitats de govern, no pot pas assumir aquest tipus de discurs i, per tant, cal desmentir el malentès. Desitjar la mort del cap d’un dels estats que ens ocupen? I ara! Això de "Visca la República, mori el Borbó" és una frase feta de la guerra de contra Felipe V; tothom ho sap que Basset, Moragues i la resta de combatents austriacistes eren republicans de tota la vida! Com podeu pensar que algú pugui desitjar cap mal a qui és cap d’Estat justament per ser descendent d’aquell criminal? Déu nos en guard!

6 de desembre; el dia en que la CUP de Berga organitza un magnífic acte commemoratiu dels 40 anys de l’Esquerra Independentista dels Països Catalans. Un acte on es repassa –especialment en el parlament de l’Anna Maria Guijarro, regidora de la CUP a Berga- els fets més destacats de l’independentisme en aquestes quatre dècades de lluita, els encerts i els errors que van marcar l’evolució del moviment i que ens han dut on som ara. I entre els encerts, i ocupant un lloc destacat, el clar i contundent –i per això silenciat i criminalitzat- No a la Constitució espanyola del 1978, que va situar l’Esquerra Independentista en unes coordenades polítiques totalment allunyades d’aquelles formacions que acabarien integrant-se al sistema, seduïdes per aquella núvia verge i pura que, per a Ridao i companyia, va ser la "Constitución española".

Campanya Cagum el Pare Noel 2008

2008-12-04T00:22:00.000-08:00

Per la Festa Major (popular) d'Hivern (Faust), la MISSA també és lo primer de tot.

2008-11-25T08:00:00.000-08:00

Els nois i noies de "La Collonada" gent amb trempera i moltes ganes (encara que de vegades els estaments oficials te la facin perdre, a ells i elles no) aquest any també s'han currat una Festa Major (POPULAR) molt bona i amb moltes i diverses activitats per a tots els públics. Potser hi ha faltat una mica més de participació ciutadana, però això tampoc depen d'ells, sinó de la resta de la ciutadania. Ens ho donen mastegat i amb molta diversitat (presentacions de llibres, sopars dinars, concerts, ginkames, cercaviles, dansa, cant, fura del faust, etc...) hi ha hagut moltes activitats per a recordar-me de totes de memòria. I perquè no dir-ho amb força gent en cada una d'elles, des dels més petits de la casa als més grans, tothom hi era benvingut. Puc dir que aquest any la n'he pogut fer un seguiment força intens de quasi be tot els actes, i sí, hi havia gent, tothom no, com no podia ser d'una altra manera m'ha faltat veure el recolzament dels representants polítics de la nostra ciutat, per variar al nostre país qualsevol acte organitzat des del carrer, que no hagi passat pel sedàs dels polítics, sembla que no mereixi cap reconaixement per part d'aquests.
Doncs senyors i senyores, que manen tant, amb una mica de ganes també es poden fer coses, sense grans pressupostos com els que remenen vostés, només és demana una mica de col.laboració, i sinó com a mínim no possar pals a les rodes i facilitar l'empenta de gent amb ganes de fer coses per a la resta del poble.
Tota aquesta explicació era per acabar explicant l'únic acte de pressènncia que ha fet el món polític igualadí en la Festa Major d'Hivern FAUST'08.
Va ser diumenge cap al migdia, en el bateig dels " Els Voladors – Trabucaires d’Igualada", cal dir primer de tot que com a qualsevol acte hi ha el permis per tal de poder-lo fer, aquest acte era més o menys el següent, al matí al patí del Centre Cívic Centre, es feia la trobada de Trabucaires (els d'Igualada i dues colles més, convidades) i tot seguit esmorzar. Tot seguit les colles i la gent allà reunida anaven cap a la Pl. de l'Ajuntament, disparant els trabucs que és el que fan les colles trabucaires. Val a dir que per arribar a la Pl. de l'Ajuntament es va decidir no passar pels carrer que toquen a l'esglèsia de Sta. Maria, per molestar el menys possible a la gent que era a missa.
Al ser un bateig d'una de les colles, la d'Igualada, van començar a disparar els seus trabucs, com és lógic. Fins que va fer acte de presència la regidora que ja anomenavem. Va venir a donar suport a l'acte d'una entitat de la ciutat? NO, tota ella com a regidora d'esquerres, progre i tot el que vulgueu... va arribar tota esfereïda i acompanyada d'una tècnica de l'ajuntament, fotent crits a tort i a dret, exigint i ordenant que alló que semblava una guerra s'havia d'acabar immediatament, doncs s'estava molestant a la gent de missa. Si senyora gran suport a l'associacinisme local, m'agrada la forma de valorar i potenciar les iniciatives populars, de la gent d'esquerres que governa, d'aquesta ciutat.
És més fàcil i suposo que s'en treu més rendiment fent acte de presència i recolzant l'acte al qual es molestava tant, la missa de 12. M'agradaria veure si a qui es "molestés" segons vosté fos un acte en una mesquita (per exemple) correria tant com ho va fer diumenge. I per últim, perdoni que li digui, però allà a qui es va molestar va ser anosaltres, doncs teniem tant dret a fer i gaudir del que es feia, com els indignadisims que estaven a missa, a mi també em molesta el que es fa allà dins i em foto i ho tolero, si més no ho respecto. Cosa que sembla que la prepotència del clergat i els seus subdits NO (entre ells vosté).

Apali doncs salut i bon profit. Ah, sí per qui li pugui interessar el final de la història, va ser que aquella colla d'incívics van possar punt i final a l'acte, no fos cas que a part de la ira d'aquella regidoreta, despertéssim la ira de més altes i divines esferes.

Com a apunt només dir que no sóc membre de cap entitat, associació, o grup vinculat a La Collonada, prou difícil que els hi posen només faltaria que......

Karles Claudi

La CUP organitza un gran acte commemoratiu per celebrar els 40 anys de l'Esquerra Independentista

2008-11-19T02:41:00.000-08:00

El dissabte 6 de desembre a les 8 del vespre, es realitzarà un gran acte commemoratiu al Teatre Municipal de Berga per rendir homenatge a un moviment que en quaranta anys ha mobilitzat desenes de milers de persones. És, per tant, un homenatge a totes aquestes persones anònimes que han treballat desinteressadament, i moltes vegades patint dures represàlies, per la construcció nacional dels Països Catalans. Tant d'esforç i tanta lluita bé mereixen una gran commemoració.
Les activitats començaran el divendres 5 a 2/4 de 9 del vespre al Pavelló de Suècia, on l'historiador Oriol Junqueras explicarà les condicions del naixement d'aquest moviment polític, les caràcterístiques del seu desenvolupament fins al present i la seva importància decisiva per entendre la situació política actual dels Països Catalans.
Per cloure l'esdeveniment amb un acte lúdic, els grups Skàndol Públic i Aramateix i el PD Whatsda protagonitzaran, a partir de les 11 de la nit, un concert al Pavelló Vell de Berga. Durant tota la setmana, al vestíbul del teatre hi haurà situada l'exposició 40 anys de PSAN.
Amb aquests actes, la CUP de Berga vol homenatjar i dignificar aquests 40 anys de lluita que han dut a terme milers d'homes i dones que han treballat per la llibertat i la justícia social del nostre país, i alhora vol fer-ne proclama decidida del nostre compromís d'assolir aquests objectius.
L'aforament de l'espai on es realitzarà l'acte commemoratiu està limitat a 750 persones. Les entrades del concert es vendran als bars "La Ginesta" i "Cal Negre" de Berga a 7 € l'anticipada i 9 € a guixeta. Els punts de venda fora de Berga i la informació referent a l'organització d'autobusos s'aniran actualitzant a aquesta mateixa web.

Obama és igual a canvi?

2008-11-17T08:19:00.000-08:00

Ha guanyat Barack Obama! El canvi! Mig món s’alegra d’aquesta victòria. Però el canvi de què? Per arribar a ser candidat a la presidència dels EUA, cal tenir el suport econòmic i mediàtic de nombroses grans empreses. De fet, a diferència de l’estat espanyol, als EUA sí que es fan públiques les quantitats astronòmiques de diners que aquestes empreses donen per a les campanyes electorals, com les que ha rebut Obama. La majoria són grans empreses transnacionals, corporacions petroleres, mitjans de comunicació de masses i empreses d’armament. Però les carretades de diners que donen no són gratis! Vet aquí la trampa de la democràcia, el poder del poble: poder escollir, cada tants anys entre dos candidats de dretes, lligats de peus i mans per empreses salvatges. Amb Obama o sense, els EUA continuaran xuclant petroli dels pous de l’Iraq i de l’Afganistan. Les seves empreses multinacionals no apagaran la seva set de diners i continuaran saquejant països rics en recursos naturals. La cultura d’empresa gringa continuarà expandint-se arreu del món amb criatures treballant 15 hores diàries, cosint pilotes de futbol; continuaran sent parcials en el conflicte entre Israel i Palestina; o bé construint un mur a la seva frontera amb Mèxic; comercialitzaran armes per aquí i per allà; continuaran amb la seva dinàmica de policia mundial; donaran suport a dictadors per conveniència, manipulant informació, assenyalant qui és terrorista i qui no, qui pot tenir armes nuclears i qui no. Continuaran torturant a Guantánamo, bloquejant Cuba. No crearan un sistema públic de sanitat per als seus ciutadans; el seu Estat del Benestar continuarà sent inexistent; continuarà morint gent als EUA per no haver-se pogut pagar l’hospital... Però si la campanya mediàtica mundial a favor d’Obama continua, haurem de continuar pensant que és la millor opció. Pot ser que algunes formes canviïn, però el fons segurament continuarà sent el mateix. Les campanyes electorals actuals dels partits tradicionals no tenen contingut, ni arguments; són pura imatge: “El canvi”, “Sí, podem”, “El primer candidat negre”... Algú dels qui s’alegra de la victòria d’Obama, sabria dir una sola proposta concreta que hagi fet? Em ve al cap l’última campanya del PSOE , en la qual es venia a dir: “No els voteu a ells, que són pitjors que nosaltres.” Resultat: majoria aclaparadora del PSOE. Ni un argument. Ens ho empassem tot. Això sí, les formes són diferents de les del PP: molt talante i aparença de progre, però podria ser pitjor; ja estem bé així. En canvi, el fons és el mateix. Es tornen 400 euros a tots els contribuents, siguis el propietari de Telefónica o un peó; l’especulació immobiliària continua; la MAT va tirant endavant; es continua donant suport a les empreses espanyoles que fan barbaritats a l’Amèrica Llatina, com Repsol o Endesa; es continua torturant a les comissaries; el delicte d’injúries a la corona continua aplicant-se; es continuen prohibint partits, il·legalitzant persones immigrants; s’incompleixen acords amb el Parlament de Catalunya; es continuen exportant armes a zones en conflicte... Això sí, podria ser pitjor: el llop en forma de PP o de McCain ronda pels voltants. Potser és una posició molt escèptica, però tot fa pensar que la victòria d’Obama no serà la del canvi. Igual que els governs socialistes no són tan diferents dels governs populars, si més no pel que fa als continguts. Ja ho deia Josep Pla: “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres.” Per exemple, amb Obama o Zapatero la crisi econòmica la continuaran pagant els de sempre, mentre “la Caixa” o el BBVA ens refregaran anualment els seus multimilionaris guanys. Igual que si hagués guanyat Rajoy o McCain. I és que potser caldrà fer com fan els informàtics: quan el sistema falla, no es reinicia, sinó que es canvia de sistema.

Martí Coromina i Quintana. (http://mauletsosona.blogspot.com/2008/11/obama-s-igual-canvi.html)

Si senyor, Martí penso igual que tu...
Salut

Gràcies, senyora Abelló

2008-11-10T00:14:00.000-08:00

Com sempre, pesat que sóc. dono les gràcies a aquest govern que tenim. CATALANISTA i D'ESQUERRES...
Apali llegiu i flipeu.....
Que vagi de gust

per Vicent Partal, extret del web Vilaweb.cat.

Fa uns dissabtes. Assaig del lliurament dels Premis Nacionals de Cultura. 'Nacionals' i de 'Cultura' en la mateixa definició, ep! El qui porta el sarau, vés a saber per què, demana si cap dels premiats o dels presents no entén el català. Un, un de tots, diu que no l'entén, i des d'aquell instant l'assaig passa a la llengua del país veí. Tot d'una, emperò, la senyora Abelló, Premi Nacional, alça la mà i diu: 'Jo no entenc el castellà'.

Sorpresa evident. Estem acostumats a no protestar, a callar com si res, com si la nostra dignitat no fóra important, sinó accessòria. Sorprèn, sembla, que algú es comporte, simplement, amb dignitat, sense escarafalls, però també sense deixar-se aixecar la camisa ni assumint el paper de colonitzat sense drets. Potser per això l'assaig continua en espanyol amb la flor i nata de la cultura catalana, com si no hagueren oït la senyora Abelló. Amb un detall afegit: cap dels premiats de la cultura nacional no se suma a la protesta.

I malgrat tot, malgrat el silenci i la mala educació evident, aquella dona de cabells blancs i de mirada espurnejant, la senyora Abelló, poetessa, amb la força i la raó que li dóna haver aguantat dècades de misèria i d'opressió torna a dir amb tanta senzillesa com rotunditat: 'He dit que jo no entenia el castellà'. I, ara sí, ara aconsegueix que els organitzadors tornen a parlar com parlen tots els presents a la sala menys un.

Em lleve el barret, senyora.

Vicent Partal (director@vilaweb.cat)

MÉS______________________________________________________

Extret del bloc BLOG DE MIR ROY I MANEL RIU (http://mireiagalindo.blogspot.com/2008/11/la-generalitat-premia-amb-18000-euros.html)

LA GENERALITAT PREMIA AMB 18.000 EUROS QUI NO FA SERVIR EL CATALÀ
Comencem per l'única persona decent d'esta història, l'única que se mereix els 18.000 euros del premi: la senyora Montserrat Abelló. La senyora Abelló ha sigut guardonada enguany amb un dels Premis Nacionals de Cultura que atorga la Generalitat de Catalunya. Com explica Vicent Partal en l'article "Gràcies, senyora Abelló", el dia que s'assajava la cerimònia van succeir uns feits força insòlits. L'encarregat de l'assaig, en un cert moment, va passar-se del català al castellà perquè un dels premiats no enteneva el català (recordem les tres paraules: Premis, Nacionals, Cultura). A la vegada, la senyora Abelló va dir: "Jo no entenc el castellà". Ningú no li va fer costat, però ella va insistir fins aconseguir que, finalment, l'encarregat tornés a emprar el català. És insòlit que un guardonat no entengués el català, que l'encarregat de l'assaig se passés al castellà i que cap altre guardonat fes el mateix que la senyora Abelló.

I qui even els meninfotistes guardonats? Doncs estos: Carme Pinós, Carlos Pazos, Infos en Idiomes de Barcelona TV, José González Morandi, Paco Toledo, Paulina Andreu ("Paulina Schumann"), María Gallardo, Miquel Gallardo, L’Era – Espai de Recursos Agroecològics de Manresa, Francesc Casadesús, Nani Marquina, Joan Margarit, grup musical Antònia Font, Patronat d’Estudis Osonencs, Mara Dierssen, Josep Martí Gómez, Lluís Permanyer, Joan de Sagarra, Plataforma per la Llengua, Salvador Sunyer i Moisès Broggi. Com? Què? El grup Antòn...? La Platafor...? El senyor...? I no van donar suport a la senyora Abelló? Voldríem pensar que no van assistir a l'assaig, altrament...

Ara bé, ja res no mos sorprèn, perquè tafanejant pels webs dels guardonats n'hem descobert quatre que són ben políglotes:

Web de Carme Pinós, en "español" i en "english";
Web de Carlos Pazos, en "español", en "english" i en "français";
Web de Miquel Gallardo, en "español" i en "english";
Web de Nani Marquina, en "español" i en "english".

La Generalitat de Catalunya ha esquitxat 18.000 euros a cadascun dels premiats. Als quatre premiats políglotes, també. Pel seu poliglotisme "español-i-qualsevolaltrallenguaquenosigaelcatalà", suposem. Coses de la Cultura Nacional. Encara li faran tornar el premi i els quartos, a la pobra Monserrat Abelló.

ES DIU XAVI SARRIÀ

2008-11-04T09:27:00.000-08:00

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 20. Dissabte, 1 de novembre del 2008
ISABEL-CLARA SIMÓ

De vegades trobes un grup musical que dius: aquest és el meu. A mi m'entusiasma Obrint Pas; i els de Verdcel (que a més són del meu poble, Alcoi). Però volia parlar d'Obrint Pas. Amb pocs elements, omplen l'escenari, t'inflamen el cor i et fan nedar en adrenalina. Les seves lletres solen ser polítiques i també poètiques. Són bons. El seu cantant és Xavi Sarrià. I ara publica un llibre de relats. Hom espera que un cantant escrigui poemes. Hi ha cantautors que són grans poetes, i els nostres clàssics moderns, com Raimon, Lluís Llach o el sempre plorat Ovidi, ho demostren amb escreix. Si es tracta d'un cantant de música pop esperes poemes tipus rap, i no m'ho mireu com un menyspreu: això és el que el lector espera a partir d'una imatge. Pensem a partir de les imatges que ens formem del món, i dels símbols amb què es representen, aquestes imatges. Per això qui domina, no la informació, sinó les imatges que es fixen en la informació, té el poder. En literatura, si ho analitzes, et fas un fart de riure, perquè en l'imaginari col·lectiu de qualsevol país apareixen com a grans escriptors autèntiques mediocritats. En català no tant, perquè no controlem els símbols (o no volem controlar-los). Ni tenim altaveus. Ni prestigi. Veges tu què hi farem. Doncs bé: ensopegues amb el text de Xavi Sarrià, el cantant d'Obrint Pas (que he tingut la sort de llegir abans de la seva publicació) i veus un escriptoràs que et serra la gola i et deixa sense alè. Parla de violència i d'ambigüitat moral, parla de paradoxes mortals, parla de culpabilitat, parla de la brutalitat de viure i la de morir. És un gran llibre de relats. El títol és un sarcasme afegit: Històries del paradís. En sentirem a parlar. Això espero.

El 10 de novembre arriba a les llibreries Històries del paradís, la primera obra de ficció de Xavi Sarrià.

ACTE FINAL - CORRELLENGUA 2008

2008-11-04T08:20:00.003-08:00

29 d'octubre CONCENTRACIONS

2008-10-28T01:17:00.001-07:00

1968-2008 40 anys de l'Esquerra Independentista

2008-10-27T01:32:00.000-07:00

La Candidatura d'Unitat Popular de Berga (CUP) a Berga està preparant un gran acte de commemoració pel 40è aniversari del naixement de l'Esquerra Independentista.
El Teatre Municipal de Berga acollirà, el proper 6 de desembre, aquest esdeveniment que pretén homenatjar els homes i dones que en els darrers 40 anys s'han compromès per la llibertat i la justícia social d'aquest país!
Visca nosaltres i els nostres!!!!!!

Extret del bloc d'en TITOT (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/11087)

A Lluís Maria Xirinacs

2008-10-16T09:40:00.000-07:00

A continuació reproduïm el parlament que va fer Oriol Junqueras al Palau de la Música, des d'una de les llotges del segon pis, en memòria de Lluís M. Xirinacs. El passat dilluns 13 d'octubre.

Sovint, en Lluís Maria Xirinacs apareix com una figura aïllada, com una veu que clama en el desert i, si m’ho permeteu, com una mena de bolet en un erm ressec. Afortunadament, però, en Xirinacs és molt més que una figura aïllada, que una veu que clama en el desert o que un bolet en un erm ressec. De fet, en Xirinacs és un veritable líder espiritual perquè és la veu del poble... de l’esperit del poble. I, sens dubte, en moltes ocasions, en Xirinacs va ser la veu d’aquells que no podien parlar i va parlar a les consciències d’aquells que no volien escoltar. I, en aquest sentit, en Xirinacs és una encarnació de la paràbola evangèlica del gra de mostassa que, malgrat ser la més petita de les llavors, acaba esdevenint el més formós dels arbres.

En Xirinacs és una baula en l’eterna cadena de les generacions que es passen (les unes a les altres) el relleu... el testimoni de que cal mantenir-se fidel a l’imprescindible compromís amb la llibertat i la dignitat.

I la paraula compromís significa, precisament, “prometre amb”, és a dir “prometre conjuntament amb els altres”... i, en la mesura del possible, “amb tots els altres”... amb els nostres compatriotes (perquè en Xirinacs era català), amb els nostres germans en la fe (perquè en Xirinacs era cristià), amb tots els humans (perquè en Xirinacs era pacifista) i, molt especialment, amb els més febles (perquè, a l’igual que Gandhi, en Xirinacs sabia que no podem ser neutrals entre els botxins i les víctimes).

Avui, nosaltres ens retrobem aquí per renovar el nostre compromís etern... per prometre’ns els uns als altres que nosaltres també passarem el relleu... per prometre’ns els uns als altres que, siguin quines siguin les dificultats, nosaltres també farem tot el possible per tancar les nostres pròpies baules... i, així, donar testimoni de que nosaltres també vivim... I que, en concret, tal com ens va demanar el president Lluís Companys poc abans de que l’afusellessin, vivim “Per Catalunya... i tot allò que representa de Pau, Justícia i Amor”.

Moltes gràcies!

(Extret del bloc de l'Oriol, http://in.directe.cat/oriol-junqueras/bloc/a-lluis-maria-xirinacs)

El Congrés Mundial de la Natura

2008-10-06T03:41:00.000-07:00

"Felip de Borbó ha estat l'encarregat de donar el tret de sortida al Congrés Mundial de la Natura 2008, que reunirà durant 10 dies al voltant de 7.000 experts en la matèria a Barcelona i que marcarà l'agenda mediambiental dels pròxims anys".

"El Príncipe de Asturias inauguró ayer el IV Congreso Mundial de la Naturaleza, que se celebra en Barcelona hasta el 14 de octubre, y cuyas conclusiones marcarán la agenda medioambiental de los próximos años.
En su discurso de arranque, Felipe de Borbón señaló que hay pruebas "inequívocas" de que la actividad humana está dejando huellas que afectan a nuestro entorno y que en las ultimas décadas se ha acelerado la desaparición de especies"

Quines paradoxes, que te la vida, el diumenge aquest xicot obrint un Congrés (a Catalunya) sobre la natura i en ell te els pebrots de dir: que hay pruebas "inequívocas" de que la actividad humana está dejando huellas que afectan a nuestro entorno y que en las ultimas décadas se ha acelerado la desaparición de especies...

Hòstia, noi, i si primer fem una mica de pedagogia casdascú a casa seva portes endins.
Explicali una mica això que dius en les obertures de congresos al teu pare, doncs potser ell no t'ha escoltat, potser estava a Rumania o qualsevol altre país drogant i matant óssos o qualsevol altra espècie protegida, doncs sembla que en te afició ... a matar animals, eh.........

Botifarrada popular contra la hispanitat

2008-10-03T03:45:00.000-07:00

BOTIFARRADES?????????

2008-10-02T07:01:00.000-07:00

Fa uns mesos va sorgir un bloc anomenat BOTIFARRADES, tot i que no el signava ningú, estava força bé.
Doncs és dedicava a dir les coses que molta gent comenta pel carrer o pensa, però com que això és Igualada, ningú s'atreveix a dir, hi havia artícles que "déu n'hi dort", però a mí en general m'agradava. A més hi havia força participació de gent, la gent hi deixava comentaris que també fotien molta tralla.
Però hi va haver un dia que van començar a tocar la societat igualadina i la gent amb cales, que ara és dediquen a gestionar un diari (no en diré res més no fos cas que a mi també se m'acabes aquest bloc), i com per art de màgia el bloc en qüestió ha desaparegut.
Que s'ha de pensar, en censura? en els braços dels poderosos que són molt llargs? no ho sé, però s'ha acabat.

Senyors o senyores, o qui vulgui que sigui que feia aquest bloc, us encoratjo que el contnueu. El pitjor que ens pot passar és que sempre es surtin amb la seva aquesta gentota.

Ah, i si us voleu donar a conèixer, tebiu un sopar pagat, m'agrada la gent que diu el que pensa.
RES PODRAN CONTRA UN POBLE UNIT, ALEGRE I COMBATIU...

Feu-ho saber si decidiu tornar-hi, de ben segur que no sóc l'únic esperant la vostra tornada.

Salut i lluita contra el poder....

DISSABTE 20 DE SETEMBRE: TOTS I TOTES SOM EL XAVI!!

2008-09-17T06:44:00.001-07:00

Aquest proper dilluns 22 de setembre el jove barberenc Xavi Oñate anirà a judici per un presumpte delicte d'injúries a la corona als Jutjats de Cerdanyola del Vallès per la cololocació d'una pancarta antimonàrquica a l'Ateneu de Barberà, un fet que va ser realitzat cololectivament per joves de la ciutat i que va ser anunciat i publicitat setmanes abans que es produís la denúncia.

La denúncia va ser promoguda per agents de la Policia Local de Barberà, a requeriment d'una veïna, actuació que sempre ha estat defensada pel govern municipal de Barberà, encapçalat per Ana del Frago (PSC) i Celestino Sánchez (EUiA), que abans de donar validesa a la gestió de la regidoria de Joventut per defensar el dret a opinar a Barberà ha preferit tancar files entorn un càrrec polític temporal, el d'Antonio Báez (PSC), i uns funcionaris públics, els policies locals, que encara no han donat cap resposta del per què es va tirar endavant aquesta denúncia i, sobretot, per què es decidir assenyalar al Xavi.

En el darrer ple municipal Antonio Báez (PSC), Ana del Frago (PSC) i Celestino Sánchez (EUiA) es van quedar sols oposant-se a una moció en favor del Xavi que tenia el suport de la PCPB, d'ERC, d'ICV i CIU i l'abstenció del PP, i que va ser aprovada hores abans al ple de Badia del Vallès amb l'única abstenció del PP. Aquell va ser el moment de les institucions públiques, cololectives i municipals de la ciutat.
Ara, és el moment dels veïns i les veïnes, del carrer, de solidaritzar-nos amb el Xavi i mobilitzar-nos:
- perquè mai més cap abús de poder municipal afecti a cap veí o veïna de Barberà,
- perquè mai més des del nostre ajuntament es coarti el dret a la dissensió vers la monarquia,
- perquè mai més cap càrrec polític i policial a Barberà s'extralimiti ens les seves funcions públiques
- perquè som un poble viu, actiu i solidari

Per tot això us convidem a participar en la manifestació que s'ha convocat el proper dissabte 20 de setembre i que sortirà de la Plaça
Cooperativa de Barberà a les 6 de la tarda i recorrerà els carrers de la nostra ciutat.

En acabar la manifestació, a la Plaça de la Vila, hi hauran diferents intervencions públiques de solidaritat, informatives i de sensibilització sobre el 'Cas Xavi' i altres casos de denúncies en relació a la monarquia. La jornada de solidaritat s'acabarà a la Torre d'en Gorgs amb actuacions musicals.

Tots i totes som el Xavi!!

Assemblea Informativa i de Seguiment del Cas Xavi
[més informació www.ateneubarbera.org]

...amb els sous dels nostres dos regidors hem decidit posar un autobús...

2008-09-17T06:44:00.000-07:00

De ben segur que aquesta no és la solució a un problema, però com a mínim demostra una mica d'interès d'uns polítics vers la ciutadania que els vota per tal de solucionar els seus problesmes. És molt fàcil posar normatives i restriccions, controls i desplaçar espais d'esbarjo a les afores de les ciutats, però com s'hi arriba? Quines facilitats hi posen els governadors.

Com a protesta ho trobo molt acertat, però....?

Aquí teniu la mica de manifest que ha fet la CUP de Vic

Des de la CUP de Vic, aquest any, amb els sous dels nostres dos regidors hem decidit posar un autobús que volti tots els escenaris del MMVV (Mercat de Música Viva de Vic).
Cansats de reivindicar a l'ajuntament la necessitat d'un autobús nocturn a la ciutat i per tal de millorar la seguretat del jovent, hem decidit passar a l'acció.
Durant aquest MMVV, l'autobús de la CUP farà ruta des de les 9 del vespre fins a les 5 del matí (gratuït), cobrint bona part dels barris de la ciutat, arribant fins a la Guixa i passant a prop dels escenaris.

VINE AMB NOSALTRES!!!
deixa aparcat el cotxe i els punts

Estelada a l'Ajuntament d'Igualada

2008-09-15T06:57:00.000-07:00

Foto de l'acte de la penjada de l'estelada a l'Ajuntament d'Igualada.

Sense paraules...

Cadascú que en tregui les seves conclusions.

10 setembre: Marxa de torxes a l'Anoia

2008-09-10T01:51:00.000-07:00

"Els Països Catalans decidim Independència i Socialisme,per una comarca unida, viva i combativa"

ACTE:Marxa de torxes
LLOC:Igualada , Plaça de la Creu
HORA: 21:00
CONVOCA:Coordinadora de l'esquerra independentista de l'Anoia

La recent creada Coordinadora de l'Esquerra Independentista de l'Anoia, formada per les organitzacions i sectorials de l'Esquerra Independentista de l'Anoia com Endavant (OSAN)-Anoia, CAJEI- AJC , Maulets- Anoia i la CUP-Vila de Capellades, us convoca a una Marxa de Torxes per commemorar aquesta diada de lluita i reivindicació al Principat i als Països Catalans com és l'11 de setembre.´
Se celebrarà el dia de 10 de setembre a les 21:00, iniciarà a la Plaça de la creu d'Igualada i recorrerà diferents carrers del centre d'Igualada sota el lema "Els Països Catalans decidim Independència i Socialisme, per una comarca unida, viva i combativa!"
Us animem, doncs, a que hi assistiu i participeu, perquè entre totes continuem mantenint ben viva la flama de la resistència!

Independència i Socialisme, Països Catalans!

per repufw (http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/350785/index.php)

La 6a MARXA de TORXES, Vilafranca del Penedès

2008-09-10T01:39:00.000-07:00

http://www.marxadetorxes.cat/

Nou bloc a l'Anoia

2008-09-09T08:20:00.000-07:00

M'han fet arribar (?) un nou bloc "BOTIFARRADES", te la pinta de ser força interessant.
Qui fagi aquest bloc sembla que ho fa sense pels a la llengua i es toquen temes interessants i sobretot de denúncia, d'afers de casa nostra.
No ho sé suposo que s'haurà de seguir a veure que tal de moment pinta bé.
Ja veurem que dura, doncs parlar de segons quines coses en aquesta ciutat i comarca, incomoda i força.
De moment aquí el teniu
www.http://botifarrades.blogspot.com/

En farem seguiment....

Salut.

Bandera Espanyola a l'Ajuntament

2008-09-01T06:52:00.000-07:00

Tot arriba al final i les vancances també, i aquí tornem a ser per fotre una mica de canya (si pot ser contra espanya), per començar com no parlaré del drapot que un any més ha presidit la Festa Major d'Igualada. Gràcies a l'alcalde que tenim i a tot el consistori que jo diria que no fan gaire cosa per evitar-ho ha tornat a enbrutar el nostre cel i la nostra vista aquella bandera imperialista que sembla ser als nostres representants agrada tant, doncs no la treuen mai ni per les nostres festes.
Sort tenim del jovent que sembla ser que a qui més li molesta i protesta, fent-ho notar als actes com pot ser el final del pregó (sense interrompre cap acte, fent-se sentir en acabar) i repartint enganxines a tort i a dret durant totes les festes. Molt bé canalla, almenys que no pensin que estem conforme amb tot el que decideixen impossar.

Ara també m'agradarà veure que faran per la diada de l'11 de setembre, segur que tindran els sants collons, de deixar-la. Espero que algú els fagi veure i entendre, que ja està be de donar-nos tant pel sac, esperem que no la pengin. Com a mínim això doncs no tinc gaire confiança de veure l'estela per celebrar el centenari de la nostra bandera de combat contra els imperialistes. Per penjar l'estelada com es farà en diferents pobles de la comarca i del país, hauria d'haver pasat pel ple, i com no a Igualada cap partit ha fet la proposta i cap vol dir cap. M'encanta el poble que tenim i els partits combatius que ens representen....
AU VA a la merda tots....

Malgrat tot ens queda el consol que sempre hi ha gent que te aquesta bandera i la fa servir, a veure quan ho fan els que ho han de fer perqué per això s'els va votar.

No siguem igual que els que manem, per la diada penja la teva estela al teu balcó, fem-nos sentir.

Sortim al carrer i fem que ens sentin,
visca les festes populars
i VISCA CATALUNYA lliure!!!!!!

Apali salut i lluita i felicitar a la "Collonada" per la veritable festa major de la nostra ciutat..

La foto és d'un balcó de la pl. de l'ajuntament, casa d'un company, per la Festa Major d'Igualada 2008.

TANCAT PER VACANCES!!!!

2008-07-31T01:06:00.001-07:00

Tanquem per vacances fins al setembre. No és que marxi a cap lloc, doncs estem en crisi, ara que ja ho ha reconegut el govern d'espanya (curiosament uns dies abans que es tingués que començar a negociar el finançament) però bé, ja farem.
Tot i així bones vacances a tothom que en tingui i els que no, ja ens veurem, sobretot a les festes populars i festes majors.

Salut i lluita, no hi ha descans.

Sonen les festes arreu de les comarques,
Sonen a ritme de les nostres danses,
danses de guerra: tabals i dolçaines
"Venim del nord, venim del sud de terra endins, de mar enllà"
Aquesta melodia és una dansa popular
per animar la festa perquè cal seguir lluitant
per defensar la terra ja podeu seguir ballant.
Volem que el poble s'alce comencem tots a cridar.
Que el carrer siga nostre que no ens el tornen a llevar.
Ballem tothom al ritme d'aquesta cançó de guerra.
_______

Avui…
Tot el que has viscut, Tot el que has cregut,
A dins dels teus ulls, A dins dels teus punys.
I la nostra revolta mai no podran aturar,
els nostres punys alçats mai no podran abaixar,
els nostres somriures mai no podran esborrar,
la nostra actitud sempre serà de combat.

Bassa o Bassa? de l'orgull a la vergonya

2008-07-22T00:53:00.000-07:00

BASSA:
· Dipòsit a l'aire lliure amb murs d'obra, on hom fa anar aigua, generalment destinada a regar.
· Qualsevol excavació o sot gros o petit que s'omple d'aigua, especialment el destinat a recollir l'aigua de pluja, que serveix d'abeurador, safareig o rentador, etc

BASSA:
· Matèries fecals emprades per a adobar els camps, mercaderia
· Excavació, dipòsit, on es recullen el suc, els excrements, d'un femer, d'una comuna

Jo diria que la definició que li va més bé a la Bassa de Capellades actualment és la segona.
Ja no és la bassa que recordo de petit, era l'orgull del poble, el reclam pels turistes i l'espai de joc pels infants, i des de fa anys la poca pluja i la sobreexplotació dels aqüífers han fet que la sorgència natural de la Bassa facin que normalment estigui buida.
El mes passat suposo que per les pluges que van caure, la bassa va mostrar una imatge que feia temps que no veiem, és va omplir una mica, no gaire no ens emocionéssim, però almenys no era buida i terrosa, com ja estvem acostumats.
Però últimament he sentit a la canalla del poble que ja no van a la bassa a jugar i tirar pa als peixos, fan juguesques sobre qui serà el primer en veure una rata voltant entre el munt d'escombraries i bruticia que hi ha.
Els comentaris de la gent gran del poble ja no són d'orgull, al contrari són de pena i avergonyiment. També es pregunten perquè ningú no fa res, com a mínim per mantenir alló una mica net, i de passada comenten - tenim sort de moment encara no fa pudor.....

"Senyors que maneu tants, si escopiu al cel us caurà a la cara...."

Per veure més fotos.

70è ANIVERSARI DEL CAMPAMENT REPUBLICÀ DE PUJALT (i on eren els republicans?)

2008-07-21T01:15:00.000-07:00

Ara fa 70 anys a Pujalt es vivia la Guerra Civil Espanyola. Des de 1938 i fins al 1399, s'hi va crear i va funcionar la Base d'Instrucció Militar del XV111 Cos de l'Exèrcit Popular.
I per això dissabte 19 de juliol, s'hi va fer un acte de commemoració, per tal de recordar tots els joves, que com va indicar Antoni de Solà i Pereta Alcalde de Pujalt, van defensar la legalitat d'aquella època que era la República, la legalitat en front del cop d'estat que van portar a terme l'exercit membres de l'exercit español.
Acte entranyable amb el parlament de dos excombatents de l'exèrcit republicà, membres del batalló que hi havia a Pujalt.
Tot anava molt bé, però es trobava a faltar quelcom, després d'una hora en acabar l'acte, diguessim, més seriós, De Solà va fer els agraïments als presents i va convidar a tothom a seguir gaudint de la diada, però abans d'acabar, com no, va agraïr la presència als polítics que s'havien apropat a recolzar l'acte de commemoració, i va donar les gràcies a Joan Tardà (Diputat i portaveu al Congrés per Esquerra), i ja està...
Si, com ho heu llegit, ja està. Allà no hi havia ningú més (a part dels representants de Pujalt, i no puc assegurar si d'altres pobles del voltant, doncs no conec a tot s els polítics de la comarca) però polítics de la capital de la comarca i polítics a nivell comarcal no hi havia ningú. Molt fort ens van quedar de pedra, ho vam comenatr uns quants que estavem per allà, i tots vam concordar amb el mateix, que allà no hi havia ningú a part del Tardà.
Es pot entendre d'alguns partits, com el PP, però hi ha altres partits que hi estaven obligats, era el seu deure, la seva obligació ser allà mentre dos excombatents republicans explicaven les seves memòries, republicans de l'exèrcit popular, que van lluitar per defensar la llibertat, aquesta de la que ens omplim tant la boca en temps de pau, però allà a part del poble i el seu alcalde no hi havia ningú més per agrair-los la seva lluita.
I sobretot hi vaig trobar a faltar un partit de la comarca, d'acord hi havia un representant, però no en representació de la comarca o de la capital d'aquesta.

Ara començo a entendre perque es van treure lo de republicana del seu nom...

Volia parlar de l'acte i la diada que és va viure a Pujalt, però no he pogut em vaig indignar molt, jo i altre gent amb la que vaig tenir oportunitat de parlar. Em sap greu, a part de De Solà i Tardà, cap altre polític donant les gràcies en nom de la població d'Igualada i l'Anoia a aquells dos avis, que van perdre la seva joventut pels turons de Pujalt, lluitant per tots nosaltres, per vosaltres que no hi vau anar també....

Jo sí que els hi vull donar les gràcies, GRÀCIES Manel i Joan.....

Apa salut i república, la lluita continua.

Per veure més fotos.

Grateu, grateu la crosta

2008-07-18T03:04:00.000-07:00

Ja està, ja ho heu aconseguit.
Els socialistes se surten amb la seva, ja han gratat una mica més la crosta catalana, de la ràdio pública, pública catalana, de ben segur ja respiren millor, ja s'han carregat el programa de més audiència de tot Catalunya, bé...
He sentit l'àdeu de l'Antoni Bassas, moderat, reflexiu i sense gratar gaire... No era Sant de la meva devoció, però reconec que encara es podia aguantar.
Tmabé se m'ha fet extrany que li hagin buscat substitut, pensava que directament el que farien seria connectar amb el Francino i la SER i així maten dos "pajarus d'un tiru" es carreguen una mica més la ràdio pública catalana i fan més rebombori de la que de veritat els hi interessa que funcioni que no és la pública sinó la seva la d'ells la SER.
M'encanta això de que el govern que tenim sigui d'esquerres i nacionalista (3 partits), però tinc un problema mai a la vida he sentit tant espanyol en els mitjans públics catalans com ara (traduccions?, publicitat, tetulians, entrevistes, etc....) sí senyor anem bé...
Jo no demano que els periodistes s'hagin de possicionar, però tampoc es pot permetre el que està passant, en el programa que avui a arribat a la seva fi, per continuar li demanaven entre d'altres que el programa acabés 1 hora abans que ningú, que fotessin fora l'APM, i que sobretot els tertulians no fossin de la crosta, bé... molt bé....

Però per variar en aquest país tot ens està bé (ningú no es queixa) no ens queixéssim no fos cas, vinga vaselina i cap endins que a més sembla que ens agradi.

Senyors que governeu (els 3) suposo que sabeu que passa quan es grata la crosta?
Hi queda senyal per sempre i a més corres perill que s'infecti, vosaltres mateixos...............

TANIA JORGE, t'explicaré un "cuentu"

2008-07-14T00:45:00.000-07:00

Mira Tania Jorge, t'explicare un conte sobre el meu nom, primer et posaré en situació. (CARLES D'ÀUSTRIA (1685-1740). Emperador dels territoris de l'imperi austríac, del 1711 al 1740. Aquest imperi incloïa, després del 1713, els territoris d'Àustria, Hongria, Sicília, Nàpols i els territoris de la Corona d'Aragó (1705-1725). Durant la guerra de Successió va encapçalar el bàndol austriacista, enfrontat als Borbons de Felip V.)

Al febrer de 1971 va néixer un nen, al seu avi li feia molta gràcia que li diguessin Carles (per Carles d'Àustria) ell era un home de pagès, que no sabia idioma argentí, i no entenia perquè es tenia que amagar de la policia doncs a casa seva amagava els gegants del seu poble, ja que els què manaven els volien cremar, tampoc va entendre perquè el seu net no es podia dir Carles i obligaven a la seva filla i al seu gendre que es digues Carlos, però així va ser. El seu avi es va morir i el seu net oficialment es seguia dient Carlos.
Aquest nen va anar a escola i allà li deien Carlos, més tard després de molt batallar i perdre molt de temps en dependències de jutjats aquest xicot va aconseguir que l'estat espanyol li permetes dir-se Carles, doncs ja entàvem en "democràcia" però va costar molt, però molt.
Al cap d'uns anys va anar a la mili i com no aquell exercit d'un estat "democràtic" el primer que li va deixar molt clar és que ell no es deia Carles sinó Carlos, tornem-hi (jo d'això en dic imperialisme, feixisme, intolerància ... i tot el que vulguis menys democràcia). Per sort això va durar poc. I van passar els anys i va poder ser el Carles, amb "normalitat", bé menys quan anava a españa, pel que sigui, feina, vacances etc... allà quan parlava amb algú i li preguntaven el nom, li tradueïen automàticament a l'argentí, també va anar a altres països i això no li passava, només a españa.
Van passar els anys i ja no va tenir cap més problema, però, a l'any 2008 se li va acudir donar la seva opinió a un diari comarcal sobre un fet que el neguitejava, la intolerància i els tics feixistes que va veure al seu poble durant una celebració "esportiva", ell sabia que el podien contestar i fins i tot és el que buscava. Però el que no es podia esperar, és que qui el contestés fora algú d'una intolerància tal que li va tornar a canviar el nom, i després de molt anys va tornar a llegir el seu nom com a KARLOS CLAUDIO....

Com pots veure Tania (ah, i jo no fare servir la forma "amiga" doncs tinc la gran sort de NO conèixer-te) no tots els contes acaben bé.
On podem arribar quan els espanyols ja torneu a mostrar els vostres tics ràncis? que us fot fins i tot com ens diem i no ho accepteu i ens cavieu el nom, Com podeu demanar tolerància quan vosaltres no prediqueu amb l'exemple? Com podeu demanar que anem amb la vostra selecció) quan enfonseu les nostres. Com voleu que parlem el vostre idioma imperialista? Quan ataqueu constantment la nostra llengua i la nostra cultura.

“Amic” Karles, jo quan una cosa no m’agrada o no m’interessa, senzillament passo, no li dono voltes; per què no proves tu a fer el mateix?, oblida’t de la selecció I no viuràs amb ràbia.
Ah! I jo no sóc ni de selecció ni banderes, visc en pau I harmonia, perquè els pensaments de la gent com tu fan que sempre hi hagi mala maror.
Aquest text és teu, i ple de mentides doncs quan a tu hi ha quelcom que no t'agrada no només no passes sinó que vols que sigui com tu vols i com tu penses que ha de ser, i això evoca temps passats, almenys a mi. I ràbia, sí, m'hen fa molta la gent intolerant com tu que no accepta res més que no sigui el que ella pensa.
I per acabar et diré que espero que mala maror n'hi hagi i no s'acabi mai, sempre amb la paraula això sí, doncs estic fart que l'estat que ens té ofegats a més estigui trànquil i pensi que som com xais que no ens queixarem ni quan ens porten a l'escorxador.

Ja n'hi prou de mentides, demagògia i falsa honestedat democràtica. I sobretot ni a TU ni a ningú li permeto que em canvií el nom que volia el meu avi i molt menys per espanyolitzar-lo

Ah! Tania Jorge, si et fixes tota l'estona que he fet referència a tu, ho he fet amb espanyol com tu vols, en cap moment he possat accent al teu nom per catalanitzarlo, d'això s'hen diu respecte i tolerància, no podem dir el mateix de tu, Oi?

Vagi aquest conte a tots els patriotes caiguts per la llengua i la cultura dels països catalans.
Salut i indepència......

A Madrid, El Grup parlamentari ja ha respost a Tele 5, però a Barcelona caldria agitació i boicot

2008-07-04T02:47:00.000-07:00

Aquest és el titular que Joan tardà li dona al seu escrit a la web d'ERC (perdó ESQUERRA, ni republicana? ni ....) sobre el tema amb que ens ataquen últimament des de l'estat espanyol.
Demana agitació i boicot
Que??? vosaltres demaneu això?
Perdó, Perdó, però em sembla que si algú pot fer quelcom per Catalunya i el Català, sou vosaltres, doncs recordo que esteu al govern, governant? o donant suport (acatant) a tot el que diuen els vostres socis de govern (socialistes (partit dependent d'españa)), és clar quin marge teniu quan el qui mana és la poltrona on s'està assegut, anem esperant el 2014 que a leshores s'arreglarà tot, i qui dies ppassa anys empeny, oi?
Em sap greu dir-vos que semblen més emprenyats i amb més ganes, els altres catalanets, amb declaracions punyets del pujolet, amb ganes d'engegar coses (una 2a Crida, Colom), com a mínim s'els hi veu intenció... I no penseu malament, no hi ha ningú més anti-CIU que jo, però...
I vosaltres, que passa que el jefe, Montilla, no us autoritza? bé, vosaltres sabreu el que feu, suposo.
Però la independència, em sembla, que no es guanya amb boniques cadires, targetes del Parlament per fer dinarets, cotxes oficials, campanyes contra els peatges (ah, no que aquesta ja no toca) i moltes fotos... No, jo crec amb el treball, la lluita i les ganes de sortir endavant, i sobertot creure el que dius.
Vosaltres creieu quelcom del que dieu, o dèieu?
La cosa està molt malament, i no veig i molta agitació ni molts boicots, ja ens està bé, suposo que és el que ens merixem, amb els líders que tenim en aquest país.
Jo per si de cas ja m'he comprat un pot de vaselina, doncs aquests vïns que tenim no els veig jo gaire disposats a subvencionar el tema per alleugerir el nostre dolor. I als d'aquí si els preguntem, segur que ens diran, que tranquils que això només fa mal els primers 300 anys, després ja t'hi acostumes.

Apali doncs salut i força vaselina, que a més venen amb ganes...

IMAGINA - festival d'estiu d'Igualada (Catalunya (Espanya))

2008-07-02T02:49:00.000-07:00

No, no m'he tornat boig (o sí), ara us ho explico.
Resulta que no hi ha hagut prou exaltació egpanyolista aquestes últimes setmanes, i sobretot aquests últims dies, que l'Ajuntament d'Igualada es vol apuntar al carro nacional-espanyolista.
Deixarem de banda les retalles de pressupost amb temes culturals i d'èxit a l'estiu com pot ser el cinema a la fresca, de la poca qualitat que se li pressuposa a priori i deixarem de banda que comenci l'Ambòlia, perdó Anolia, i la majoria d'igualadins i igualadines no hagin rebut el programa de les activitats... però la veritat ja possats a fer l'hi podrien estalviar a la ciutat la porqueria de panfleto publicitari socio-espanyolista. Els pocs que l'heu rebut ja ho heu vist, passo a transcriure literalment alguns del comentaris que hi apareixen, per sort no tot el panfleto és d'aquest nivell però..., deu ser pel tema del bilingüisme que ens en salvem.

• TERRAKOTA: 2 de juliol, a les 23:30h. ... representants dels "ritmes ètnics" al nostre país veí, Portugal. (Cooom? però el nostre, nostre, país veí, no és egpanya???)

• CRYSYS: 3 de juliol, a les 22:30h. ... banda de trash metal de Catalunya (Espanya), creada ... (això ja és massa, aquests grupets van a tocar a Igualada, no a l'estranger, em sembla que no cal que s'us noti tant el llautó, no calia tanta concreció.

• BORROKAN: 4 de juliol, 23:00h. ...de Bera (Navarra) ... (Aquest passo d'escriure'l doncs està tot en argentí).

• EL VADO: 5 de juliol, 23:00h. ... Igualada ... (Aquest també passo d'escriure'l, també està escrit en colombià).

Ho heu vist en quin munt d'idiomes que està escrit aquest panfleto, de ben segur que l'idioma que he entès no és català deu ser el valencià, com que vénen els Obrint Pas.

Doncs això és el que hi ha últimament a Igualada, però que es pot esperar d'un ajuntament i d'un alcalde sociata, que no porta la "estanquera" a la bugaderia ni tant sols en dies assenyalats per al nostre país. Ah!!, però tampoc és que hagi sentit moltes veus en contra de tot això, i de tot el que passa en aquest país darrerament, ni a Igualada ni a Catalunya, sort que ara el govern castalà és d'esquerres, nacionalista i verd.....
Zapatero, que bé que ho tens lligat tot això, quins aliats més bons que tens (aquí hi van tots, tots...). I jo que em queixava i criticava el Pujol, per botifler, venut i no sé quantes coses més, al final entre tots aquests progres aconseguiran que el trobi a faltar.

Apali, salut
La lluita continua, i ara, més que mai.

QUINA TRISTOR (...Hem perdut)

2008-06-30T01:28:00.000-07:00

No, ja no parlaré del futbol, doncs per molt que hi ha gent que s'entesta a dir que és només un esport, NO HO ÉS, és política, com tot, almenys en aquell país que ens trepitja i ens escanya. Però tant li fot avui no volia parlar d'això (o sí), del que volia parlar és de la tristor i la mala llet alhora que vaig sentir diumenge al vespre, a la meva ciutat, al meu país a la meva terra, la meva, la nostra no d'ells per molt que diguin que sempre ha estat així, mentida com tot.
Vaig tornar a veure l'exaltació egpanyolista i en alguns casos per sort pocs feixista, si com ho llegiu, vaig torna a veure braços apuntant al cel, vaig tornar a sentir el cara al sol, i vaig veure passajar amb impunitat la bandera "la estanquera" amb el pollastre al mig, sí a Igualada, també vaig sentir com insultaven la meva terra, la meva llengua.
Tot això ho vaig veure i patir voltant pel centre d'Igualada, tot anant de casa d'un amic a un bar on voliem fer una cervesa, un bar on m'agrada anar quan necessito aixecar una mica la meva moral catalanista (parlar en català tranquil·lament, escoltar música de la terra i sentir-me bé amb qui soc i d'on sóc), doncs com us deia voliem... però, no vam poder, el xicot va haver de tancar, per por, ho heu llegit bé, per por, doncs no seria el primer cop que li trenquen la porta, criden i insulten, per ser el que som.
Això sí la policia li estava demanant la documentació a ell i els que estavem amb ell, i mentre el policia li explicava que "...a catalans a nosaltres no ens guanya ningú..." pel costat anaven passant espanyolets, cantant himnes feixistes, amb el braç enlaire i amb estanqueres amb el "toru" i alguna que altre amb el pollastrot.
Mentre estavem allà fora xerrant, anaven passant espanyolets, cridant-nos i insultant, sobretot contra catalunya i els catalans. I jo tota la nit anava pensant, "hem perdut, això està perdut" (no el futbol, en el fons el futbol "tant me fot"), i més veient que els espanyolets orgullosos eren canalla molt jove, però molt (...això està perdut?)
Vaig haver de tancar el mòbil, doncs estava fart de missatgets, suposo i espero, que de conya, però estava de massa mala llet, perquè hem perdut (no el partit, repeteixo).
Jo en veia molts, massa, (hem perdut) mentre la gent que anàvem trobant m'anava dient no pateixis no són tants com semblen, però són molt (hem perdut).
Tot això que us explico no va ser un somni en blanc i negre ni un documental, estava despert i ben despert, doncs quan vaig anar a dormir, i més aviat tard, no podian perquè es van passar tota la nit amb els petards i els claxons tocant el pebrots, però al final com no pot ser d'una altra manera em vaig dormir, amb el nefast pensament de ... hem perdut, quina porqueria....

El dilluns em vaig llevar, després de fer tot el que es fa al matí i abans d'anar a la feina vaig encendre el mòbil, doncs el dia abans el vaig tancar de la mala llet que portava (...hem perdut) em va tornar a venir al cap, maleïda sigui, com es normal duarnt la nit passada vaig anar rebent missatges i trucades que no vaig contestar, i ara els tenia tots de cop. i vaig començar a descartar pel títol del misstage (hosti tú ... hem perdut), però l'últim missatge que tenia el vaig obrir, normal, era de la meva filla (11 anys) que aquests dies va a dormir a casa els avis doncs jo treballo, i aquí es quan m'he possat content i he pensat, NO, NO ESTÀ TOT PERDUT, no tota la canalla que puja es aspanyolista. El seu missatge deia: HEM PERDUT PAPA, PERÒ...

Karles Claudio i Oliva
(carta publicada a La Veu de l'Anoia, divendres 4/7/08)

HÒSTIA,tú !!!!!!

2008-06-27T01:53:00.000-07:00

Eh, de veritat prou, ja n'hi ha prou. Estic a casa meva i no la conec. Que s'acabi ja aquest suplici d'Eurocopa i fervor egpanyolista, això no es pot aguantar, vaig tot el dia de mala llet, per casa, pel carrer, pel país... tot el dia igual no mengem res més que egpanya, vermell, groc, "torus", i gilipolles amb les cares pintades, i capullus amb barret de "tureru".
Em sembla molt bé tot això però al seu país, que ho facin i s'ho mengin allà, no vull, no en tinc ganes, i em sua tota la seva merda de selecció, i els seus representants.
Em costa molt veure la rambla d'Igualada amb gent amb estanqueres, petards i cantant "viva egpanya", em fot un fàstic que no puc. No eren gaires, però ja n'hi havia prou per treure tot el sopar allà mateix, quin fàstic de veritat us ho dic, són tant curts i curtes que no ho veuen que això NO és egpanya i aquí no toca la seva exaltació patriotico-militar egpanyola, jo quan vaig a egpanya no ho faig, doncs que no vinguin aquí a tocar els collons amb la seva merda, que em respectin una mica a casa meva.
Sí, d'acord de ben segur jo també faria el "capullu" i xivarri, però no puc, perquè? doncs per què aquesta colla que disfruta tant amb la seva no em deixen tenir la meva. Mira quins pebrots i amés no poden entendre perquè no vull anar amb la seva merda de selecció, no, no és que no vagi amb la seva és que hi vaig en contra (per cert no m'està anat gaire bé).
Però no puc evitar estar de mala llet i això que no miro ni escolto les seves radios, teles, diaris.... però tant fa ho tene fàcil aquí al meu país els mitjans d'aquí els hi fan la feina i molt ben feta, encara no he vist cap mitjà que els hi faci boicot, i no en parli, al contrari els hi va molt però molt la selecció del país veí, sembla que els hi vagi la vida, quina il·lusió, quines ganes, quina engunia aquests mitjans "catalans".
Però també ho he de dir no tot ha estat negatiu aquests dies, també he pogut riure una mica, i el més extrany és que precisament d'això no s'en ha fet ressó ningú, sembla com si nomès ho haguessim vist quatre gats, però es que va ser molt fort, l'estampeta d'aquell personatge al partit egpanya-itàlia, allà al "palcu" de les autoritats, ell hi era com primer dels egpanyols, hòstia, que fort, no em digueu que no vau veure com anava, estava fatal, no s'aguantava, no podia ni parlar. Per sort a mi no em representa, doncs jo no tinc rei (un altre dia en parlarem d'aquest tema).

Tú, ja n'hi ha prou de tabarra, per sort ja s'acava, només queda un partit, confiem amb els alemanys, pel que pugui ser però, un amic m'ha convidat a que anem a tancar-nos a les cel.les de Montserrat des de dissabte i fins dimarts, a veure si així ens salvem de tanta porqueria, jo no hi confio gaire, segur que ho tenen tot ben lligat per despenjar una estanquerota des de la muntanya, o algu semblant, n'estic segur.....

Només em queda dir TORNA, TORNA SERRALLONGA....

SI S'HA D'ANAR AMB LA ROJA, S'HI VA

2008-06-26T01:31:00.000-07:00

Ho he de confessar jo avui també aniré amb la selecció de la samarreta de color roig.
També s'ha de veure aquest nou xavalet del Barça si ens demostra del que és capaç, per començar estaria bé que es follés una mica el putu Puyol.

ACTE D'UNITAT CIUTADANA (Junts per Catalunya)

2008-06-25T01:02:00.000-07:00

LA MAREA ROJA (el mareig espanyolista)

2008-06-19T00:46:00.000-07:00

Ja n'estic fart de tanta marea, jo estic més per l'slogan "..a por ellos" bé "...A PER ELLS o contra ells". Ja em cansa veure tanta gent que se les dona de nacionalista i fins i tot independentista, però a la hora de la veritat xala i molt amb La Nuestra (d'ells meva no) ho sento, no puc amb tanta ipocresia catalana. I aquí també hi entren els "nostres" mitjans de comunicació, ja n'estic fart de tanta selección, Alonsos, mareas rojas, azules i demers colors, que en vingui una de veritat (marea) i s'els enporti a tots. Ja estic fart de fotrem de mala llet cada vegada que algú et parla de lo bé que ho fan i que sense ells la selección no ho hauria aconseguit (Puyols, Xavis, Iniestas....) que es deixein els pebrots al barça que és qui els paga, i que de tant en tant s'els deixein per la selecció catalana (ja n'hi ha prou d'excuses per part d'aquests elements, la majoria de vegades que hi ha un partit de la nostra selecció, LA NOSTRA).
I per acabar també vull dir que jo ja tinc una selecció i que no la deixen participar, principalment els majors avaladors de "LA NUESTRA", això si nosaltres seguim recolzant la seva, o i més ara que el senyor del FURGOL ens deixa fer dos partidts a l'any.
Perdó he dit una mentida abans, JO TINC DUES SELECCIONS, LA CATALANA, I QUALSEVOL QUE JUGUI CONTRA EGPANYA!!!
Ah! i sempre he estat de Ferrari, però quan el senyoret hi aterri serè del Hamilton la qüestió és tocar els pebrots.

Apali, salut i creuem els dits per què no passin de quarts, això serà infumable...

Karles Claudio i Oliva
(carta publicada a La Veu de l'Anoia, divendres 20/6/08)

EXEMPLES (estret de diversos mitjans de comunicació):

• CALIFICA DE "PATÉTICA" LA POLÉMICA Y DEFIENDE SU COMPROMISO CON LA 'ROJA'
Xavi: "Soy jugador del Barça, soy catalán y voy a la selección española"

• Puyol ha jugat 43 cops amb Espanya i només un amb Catalunya

• Puyol es defensa de les crítiques de no haver jugat amb Catalunya.
"Em va saber greu no ser-hi, però tenia molèsties"

• Premi Català de l'Any 2.002... Una broma?
El curiós del cas són els nominats: - Estopa - Manuela de Madre - Júlia Otero - Carles Puyol

• 'Oleguer ja es va autodescartar en un partit amistòs que en Luis el volia convocar.

• Oleguer promociona "Una nació, una selecció"

XVa TROBADA DE CANTADORES I CANTADORS DEL LLUÇANÈS

2008-06-19T00:41:00.000-07:00

presentació del llibre "ELOGI DE LA TRANSGRESSIÓ"

2008-06-19T00:33:00.000-07:00

CATALUNYA vs MARRROC de Rugbi

2008-06-17T01:16:00.000-07:00

200 ANYS DE LA BATALLA DEL BRUC

2008-06-09T01:26:00.000-07:00

Un matí de diumenge molt fort, trobada de trabucaires i caminada des de Can Massana al Poble del Bruc.
Els trabucs dels Sometents van tornar a retronar per les parets de Montserrat, la pell de gallina. caminada de quasi dues horetes però en baixada suau, molt recomanable.

SI VOLEU VEURE MÉS FOTOS

També hi va haver per primer cop la representació igualadadina, els trabucaires d'Igualada es van estrenar en aquest memorial dels 200 anys de la Batalla.

Els de la barretina morada (salut i per molts anys)

ELS TRABUCS TORNEN A RETRONAR A IGUALADA!!!

2008-06-06T01:05:00.000-07:00

Coincidint amb el 200 anivesari de la batalla del Bruc,
neix una nova colla de Trabucaires a la ciutat d'Igualada

http://www.bonrotllo.org/index.php?T=Neix_una_colla_de_trabucaires_a_Igualada&Seccio=2&Noticia=329&Grup=2
http://www.laveudigital.cat/noticia-laveudigital-anoia.php?2008&06&05&news&5393

Primeres aparicions:
-Divendres 6 de juny a Igualada: Toc de somentent i passejada dels "Trabucaires d'Igualada"
Sortida a les 19'30 de la plaça del Bruc d'Igualada (davant sta. Maria) fins al Museu comarcal

-Diumenge 8 de juny a El Bruc: Participació en la Trobada Nacional de Trabucaires
A partir de les 8 del matí i durant tot el dia, diferents actes dins la Fira del Timbaler

Altres actes commemoratius de la batalla del Bruc:
-Divendres 6 de juny: Xerrada amb Oriol Junqueras. A les 7 de la tarda, al Museu Comarcal d'Igualada. En acabat, inauguració de l'exposició "200 anys de les batalles del Bruc"

-Divendres 6 de juny: Sopar-tertúla amb la presència d'Oriol Junqueras, organitzat per la Veu i l'ACPC. A partir de les 9 a l'Hotel Amèrica

-Diumenge 8 de juny: Fira del Timbaler a El Bruc

Més informació: http://www.bonrotllo.org/index.php?T=LAnoia_commemora_el_bicentenari_de_les_batalles_del_Bruc&Seccio=2&Noticia=328&Grup=3

CON LA IGLESIA HEMOS TOPAO!!! (L'heretge de Xàtiva i altres històries)

2008-06-02T07:22:00.000-07:00

Qui tingui l'oportunitat d'anar a veure aquest monòleg de la companyia POT DE PLOM TEATRE, que no s'ho perdi. Sobretot aquells i aquelles que no simpatitzeu gaire amb el PP i la casa reial, i sobretot no simpatitzeu gens amb LA IGLESIA. El resum que us puc fer d'aquest monòleg amb una frase és "... DEJAD QUE LOS NIÑOS SE ACERQUEN A MÍ.."
Molt, molt i molt bo i super recomanable.

Apali a disfrutar.
I salut i felicitats al Xavi Castillo (intèrpret) i dir que si hi hagues més gent amb COLLONS com ell de ben segur quelcom canviaria.

7 de juny, DIADA DE LES SELECCIONS CATALANES

2008-05-29T08:32:00.001-07:00

Amb el bon temps, els FESTIVALS

2008-05-29T08:05:00.000-07:00

Aki teniu informació sobre alguns dels festivals musicals de l'estiu 2008.
Apali a disfrutar. SALUT.

FESTA SÍ, LLUITA TAMBË!!!!!!

EINA (els bons guerrers)

2008-05-29T07:56:00.000-07:00

Aquest mes el núm 152 de la revista ENDERROCK, fa un reportatge a EINA (els antics INADAPTATS)

Putu Federico

2008-05-29T03:59:00.000-07:00

Ja era hora veure aquest personatge indesitjable, al banc dels acusats, encar que sigui per part del PP, ara a veure quan hi portem els seus "jefes" l'esglèsia també hi hauria de ser i sinó repasseu una mica la història.
Salut.

Centrals Nuclears a Catalunya

2008-05-27T03:01:00.000-07:00

DURANT AQUEST 2008 LES TRES CENTRALS NUCLEARS INSTAL·LADES A CATALUNYA JA ACUMULEN EL 64'5% DELS SUCCESSOS NOTIFICABLES DE TOTES LES CENTRALS NUCLEARS DE L'ESTAT.

La CANC també denuncia que els ex-directors d'Ascó i Vandellòs II, cessats pels incidents de la fuita radioactiva (2007-2008) i la corrosió dels sistemes de refrigeració (2005) respectivament, continuen treballant a les centrals nuclears.

El director cessat recentment d'Ascó, Rafael Gasca, ocupa un càrrec a l'àrea d'afers internacionals de l'ANAV, a la central nuclear Vandellòs II. El director cessat l'any 2005 de la Vandellòs II, Ángel Fernández Camblor, actualment ocupa un càrrec al departament de Compres i Logística de la mateixa central nuclear.

Això també és fer país (el menjar)

2008-05-22T02:35:00.000-07:00

BACALLÀ TARGARÍ

Ingredients per a 4 persones
· 4 talls de llom de bacallà dessalat
· ¼ de litre de brou de peix (blanc)
· 1 ceba picada petita
· 2 fulles de julivert picat
· 8 prunes seques estovades amb aigua
· 2 carxofes tallades a quarts, mig fregides
· 2 alls i porros picats ben petit (només la part blanca)
· 1 got de crema de llet fresca
· 1 poma tallada a quarts mig fregida
· 2 cullerades de farina
· 1 cullerada de conyac
· 1 pebrot verd tallat a trossets petits
· 3 pessics de pebre en pols
· Oli d’oliva, La sal necessària i Farina per a fregir el peix

MANERA DE CUINAR-LO
Hem de procurar que el bacallà sigui de qualitat i dessalat al seu punt.
Abans de començar a preparar aquest suculent plat de bacallà targarí, hem de disposar de tots els ingredients damunt la taula, nets i tallats tal com hem dit en un principi.
Posarem la paella al foc amb l’oli. Quan estigui un xic calent hi posarem els talls de bacallà, ben escorreguts i enfarinats. Els fregirem de la manera següent: primer per un costat, i després per l’altre. Hem de procurar que els falti una mica per acabar-se de coure. Els traurem i els guardarem per a utilitzar-los més endavant.
Agafarem una cassola i hi posarem l’oli, la ceba, el porro, el pebrot i el julivert. Deixarem que es vagi sofregint. Donarem alguna volta perquè tot quedi homogeni. Quan estigui mig cuit, hi tirarem el conyac i la farina. Ho remenarem i a continuació hi afegirem el brou de peix, la sal, el pebre i la crema de llet. Esperarem que arrenqui el bull i baixarem la intensitat de la flama deixant-ho coure cinc minuts.
En una cassola de fang posarem els talls que ja teníem cuits de bacallà, la carxofa, les prunes i la poma. Hi afegirem la salsa que acabem de fer i sacsejarem la cassola. Ho posarem al foc i ho deixarem que bulli tot junt uns cinc minuts.
Passat aquest temps, poden portar-lo a taula i servir-lo des de la mateixa cassola.

Un estudi de la UOC assegura que una majoria de catalans votaria a favor de la independència

2008-05-22T01:23:00.000-07:00

En un referèndum democràtic per a decidir la independència de Catalunya, un 36,5% declara que hi votaria a favor, un 22,1% hi votaria en contra, un 27,1% s'abstindria i un 11,7% afirma que no ha decidit què faria. Aquests si més no són els resultats -limitats al Principat- que ofereix l'informe 'Llengua i identitat a Catalunya 2008' realitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i que s'ha fet públic avui.

2008-05-19T03:11:00.000-07:00

2008-05-19T03:00:00.000-07:00

L'alcalde de Perpinyà defensa el català al Senat

2008-05-15T00:57:00.000-07:00

L'alcalde Perpinyà, Jean-Paul Alduy, del partit del president Nicolas Sarkozy, ha demanat aquest dimarts al Senat francès 'no només el respecte, sinó també la defensa' de llengües minoritàries a l'Estat com el català, així com l'aplicació 'd'una política positiva'. Alduy intervenia en un debat, una setmana després del celebrat a l'Assemblea Nacional, sobre les llengües regionals o minoritàries en la cambra alta francesa i on la ministra de Cultura i comunicació, Christine Albanel, ha tornat a mostrar el rebuig del seu govern a reconèixer cap estatus jurídic a aquestes llengües i a canvi ha promès una llei de protecció per l'any 2009.
Jean-Paul Alduy ha començat la seva intervenció dient que no s'adreçaria al Senat en català, tot i que després ha utilitzat cinc paraules en la seva llengua materna. 'Sóc capaç de parlar català, però vull que m'entengui tothom', ha continuat després en francès tot recordant que és un idioma que parlen 'deu milions d'europeus'.

Diada de l'Obra Cultural Balear i Acampallengua

2008-05-14T08:16:00.000-07:00

Amigues i amics,
us adjunt els cartells de la Diada de l'Obra Cultural Balear (www.ocb.cat), que és durà a terme el proper dissabte 17 de maig, i de l'Acampallengua 2008 (www.jovesllengua.cat, www.acampallengua.cat), que enguany es fa a Son Servera els dies 24 i 25 de maig.

Catalunya - Argentina de futbol

2008-05-12T01:18:00.000-07:00

24/05/2008 Barcelona

Nou partit de la nostra selecció de futbol. Argentina, un dels combinats més potents del món i que compta amb la presència de grans estrelles del futbol mundial com Leo Messi, serà el rival de la Selecció Catalana de futbol. El partit es disputarà al Camp Nou.

A favor de Franki

2008-05-07T07:47:00.000-07:00

Amb el més pur estil franquista, sense ni tan sols avisar els advocats, ha estat detingut Francesc Argemí, Franki, i portat a la presó de Can Brians 2 per complir una sentència de 2 anys i 7 mesos. Quin és el seu delicte? No ha robat a ningú, ni ha fet mal a cap persona; no ha violat una dona ni ha torturat una criatura; no ha destrossat béns comuns ni privats; ha pagat a Hisenda, és un ciutadŕ que mai ha fet cap activitat antisocial. Perň un dia, a Terrassa, d'on és fill, va despenjar la bandera espanyola de l'Ajuntament, i les lleis medievals espanyoles aixň ho tipifiquen com a delicte. Només l'espanyola.

La catalana la pots cremar, embrutar o rebregar; per tant, no valen els arguments que són coses que poden ferir la sensibilitat de la gent. No: ho consideren delicte perquè és un símbol d'un Estat, i un símbol, per a aquests retrògrads, és més important que les persones. I que la Constitució. Si algú despengés una bandera catalana, jo no saltaria d'alegria, però el ciutadà en qüestió té dret a una llibertat d'expressió que ens han promčs a tots. També ens han promés la igualtat per a tothom, però només unes sensibilitats valen i només uns símbols valen.

Ara hi ha moltes mobilitzacions per la llibertat de Franki, que resulta que és un catalanista expressiu i disposat sempre a defensar la nostra pàtria i la nostra cultura. Franki no va armat, no fa mal a ningú. Només expressa la seva opinió. I això a dins d'una Europa que fa molt temps que ha deixat de considerar delicte aquesta mena d'actuacions. I que consti que els ultres judicials que promouen aquesta mena de lleis obsoletes són els mateixos que s'escandalitzen perquè 'els moros' s'ofenen per les caricatures de Mahoma. Hipòcrites

Isabel-Clara Simó
AVUI.cat

El Claustre de la UPF rebutja la presència de membres de la corona espanyola al recinte universitari

2008-04-30T07:08:00.000-07:00

En la sessió del claustre de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, celebrada aquest dimarts 29 d'abril, s'ha aprovat (per 38 vots a favor, 31 en contra i 22 abstencions) una moció, presentada pel Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans, de rebuig a la presència de membres de la família reial espanyola a qualsevol instal·lació d'aquesta universitat Catalana.

Text de la moció aprovada:

Pronunciament del claustre a favor de declinar la presència de membres de la Corona Espanyola en els espais de la Universitat Pompeu Fabra:

• La majoria de democràcies consolidades posseeixen Caps d'Estat escollits per la ciutadania mitjançant mecanismes democràtics. No obstant a l'Estat espanyol això no és possible. La Corona Espanyola va ésser designada per Franco successora del seu propi règim autoritari. Amb la Constitució Espanyola la monarquia es manté al capdavant de l'Estat i assoleix certa legitimitat democràtica. No obstant la ciutadania queda exclosa de poder escollir democràticament el seu màxim representant.
• La Corona Espanyola és una institució arcaica, i no és democràtica. Així la monarquia encarna un conjunt de valors incompatibles amb una institució com la Universitat Pompeu Fabra que proclama llibertat, democràcia i igualtat.
• Considerem que els Caps d'Estat haurien de poder ésser escollits directament pels ciutadans per sufragi universal.
• Sovint ocorre que la Corona Espanyola és convidada al recinte de la universitat en esdeveniments puntuals com poden ser inauguracions, premis, congressos... Tanmateix creiem que la vertadera representació de la ciutadania recau sobre els caps de les institucions democràticament escollides i no pas sobre la monarquia espanyola.
• Per tant la Corona Espanyola no s'adiu amb els principis de la Universitat Pompeu Fabra i la representativitat de la ciutadania ha de recaure exclusivament en persones escollides democràticament. Àdhuc la presència als recintes de la universitat de la monarquia espanyola no s'ha de permetre sota cap premissa.
• Assumint aquesta explicació, el Claustre de la Universitat Pompeu Fabra sol·licita a l'equip de govern de la Universitat que:

- No es convidi a membres de la Corona Espanyola a cap mena d'acte relacionat amb la Universitat Pompeu Fabra.

ORIOL JUNQUERAS a IGUALADA

2008-04-29T07:57:00.000-07:00

2 de maig a les 8 de la tarda
Ateneu de la Classe Obrera Igualada

Es previst fer una trobada de persones vinculades al conjunt del teixit social comarcal. Persones que a més de vinculades a aquest, estiguin a favor de la construcció nacional dels països catalans i la seva independència política.
Aquesta trobada tindrà com a punt de trobada Oriol Junqueras, un home a qui creiem que representa en bona part els punts més avall descrits.

Compromís amb
· Defensa territorial dels Països Catalans
· Defensa del Català coma llengua vehicular en tots els aspectes
· Defensa del territori a nivell comarcal sempre vist des d'un punt de vista nacional
· Independència política de la nació
· Creació d'un espai econòmic pròpi
· Defensa dels drets socials

A partir d'aquí s'obriria una xerrada-debat sobre aquests punts.
És farien propostes en cada àmbit abans esmentat com a aportació de la comarca a l'assoliment general dels objectius..
Es crearia una Solidaritat entre els assistents a nivell de contactes i relacions entre les persones .

Detenen l'egarenc Franki, condemnat per haver ultratjat la bandera espanyola

2008-04-28T07:00:00.000-07:00

Alerta Solidària preveu que el faran entrar a la presó d'ací a pocs minuts · El Suprem espanyol va desestimar fa dues setmanes el recurs presentat per l'advocadessa

Els Mossos d'Esquadra han detingut el jove egarenc Francesc Argemí, Franki, condemnat el 2005 a dos anys i set mesos de presó per haver ultratjat la bandera espanyola i haver atemptat contra l'autoritat el 2002 (vegeu-ne un reportatge de VilaWeb TV), segons explica el col·lectiu Alerta Solidària. El Tribunal Suprem espanyol va denegar fa dues setmanes que s'admetés a tràmit el recurs interposat el 2005 per la seva advocadessa, Montserrat Salvadó, i ara estava a l'expectativa de rebre la notificació oficial d'ingrés a presó. Alerta Solidària critica que no s'ha seguit el procediment ordinari per a detenir-lo.
Salvadó va dir la setmana passada a VilaWeb que presentarà un recurs al Tribunal dels Drets Humans d'Estrasburg.
També temia que el jutjat número 2 de Terrassa executés la sentència de seguida que rebés la notificació del Suprem espanyol. Si encara no s'havia fet efectiva, era perquè hi havia un recurs. Però des de la desestimació, la justícia espanyola tenia via lliure per a fer-o entrar a la presó, encara que la defensa apel·li a Estrasburg.
El col·lectiu Solidaritat Antirepressiva de Terrassa va fer dijous al vespre una concentració de suport a Francesc Argemí que va aplegar una vuitantena de persones, que van voler fer arribar la protesta al ple municipal.

Font: Vilaweb

Es convoca Concentració avui a les 18 hores davant la presó Model metro Entença L-5

No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen,
baixa al carrer i participa. No podran res davant d´un poble
unit, alegre i combatiu" Vicent Andrés Estellés

... i brindarem tot maleint la memòria de Felip V

2008-04-24T08:14:00.000-07:00

El 25 d'abril, "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança"

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (net de Luis XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, perdent així el Regne de València tots els furs concedits fins a la data i essent-los imposats els Decrets de Nova Planta.
Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara "De ponent, ni vent ni gent, ni casament", poden estar relacionats, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d'Almansa.
La victòria felipista a Almansa significà un gran pas en la consolidació de la dominació d'Espanya pels Borbons. Amb el principal exèrcit pro-Habsburg a la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i va conquerir el Regne de València. A partir de llavors, només Catalunya i les Illes continuarien fidels a Arxiduc Carles, doncs el propi Arxiduc i els anglesos es van desinteressar del conflicte, firmant el Tractat d'Utrecht el 1713. La guerra s'allargaria fins el 1715 amb la rendició de les Pitiüses.

"Criatures d'un altre planeta"

2008-04-21T00:58:00.000-07:00

Amics,
Em presento: em dic Elisabet Pedrosa, sóc periodista i he escrit un llibre explicant l'experiència amb la meva filla Gina de 5 anys, que pateix la Síndrome de Rett.

El llibre es diu "Criatures d'un altre planeta" (La Magrana i Dèria) i el 100% dels drets d'autor aniran a la recerca. M'agradaria convidar-vos a llegir-lo, a donar-lo a conèixer .

El llibre en 5 preguntes:
http://www.catradio.cat/doc/Llibre5Preguntes.pdf

Fragments del llibre: http://www.catradio.cat/doc/FragmentsLlibre.pdf

Més informació del projecte d'investigació:
http://www.catradio.cat/doc/MesInformacioMalaltia.pdf

Una abraçada!

Elisabet

100 anys de la Senyera Estelada

2008-04-21T00:48:00.000-07:00

Enguany es compleixen cent anys de l'aparició del símbol per excel·lència de l'independentisme català: la senyera estelada. Fa cent anys, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial, un grup d'actius nacionalistes catalans volgueren aconseguir de les potències vencedores el suport necessari per a crear un Estat català independent, separat de l'espanyol. Un d'aquells militants es deia Vicent Albert Ballester. Del seu cap i d'alguna inspiració del passat (com ara la bandera dels Voluntaris Catalans a la Primera Guerra Mundial) sorgí la idea de dissenyar una nova bandera que identifiqués els partidaris de la independència. Des d'aleshores, l'estelada s'ha convertit en un dels símbols més ubics d'aquest país, i sens dubte el que amb més força representa l'aspiració del poble català de recuperar les llibertats perdudes centenars d'anys enrere. Des de Sobirania i Progrés us convidem a que celebreu aquest centenari donant suport, com nosaltres, a la Comissió "100 anys d'estelada".

Novetats a sobiraniaiprogres.cat
07.04.2008 - El català de l'any?, de l'Èric Bertran
08.04.2008 – Fràgil, de l'Albert Medran
10.04.2008 - Quina política industrial?, de l'Elisenda Paluzie
11.04.2008 - Commemoració dels cent anys de l'estelada

CRUYFF TORNA A REBUTJAR PARLAR EN CATALÀ

2008-04-17T00:23:00.000-07:00

Cruyff va rebutjar parlar en català a Catalunya Ràdio perquè vol «ser internacional»

El futbolista Johan Cruyff va aterrar al FC Barcelona l'any 1973 procedent de la seva Holanda natal. Malgrat els anys transcorreguts des de llavors, i tot i residir de forma molt permanent en una urbanització com el Montanyà, a Seva (Osona), en un entorn molt catalanitzat, sempre ha rebutjat utilitzar la llengua del país. Això no és novetat. Tothom ho sap.
Ahir al matí, quan era entrevistat a Catalunya Ràdio per un Antoni Bassas que va insistir en el tema i es va oferir a agafar-lo de tertulià habitual degut a la seva locuacitat, Cruyff va advertir que ell no hi parlaria en català, perquè creu que cal ser "més internacional."
L'exjugador del FC Barcelona va insistir en la seva negativa diverses vegades, a base de circumloquis sobre una presumpta vocació d'internacionalitat que, segons va dir, li permetria parlar en anglès o alemany a l'emissora, però no pas en català.
Cruyff té llibertat de parlar la llengua que li doni la gana. El sorprenent és la seva insistència en voler arraconar el català -de forma implícita- com una llengua tribal, i en presentar-la com un element contrari a tenir una mentalitat internacional.

(Nació Digital.cat)

En motiu de la conmemoració del 77è aniversari de la Proclamació de la República Catalana

2008-04-15T06:39:00.000-07:00

En motiu de la conmemoració del 77è aniversari de la Proclamació de la República Catalana, un grup de joves esparreguerins han organitzat un acte politicoteatral; la recreació per un dia de l'ambient d'aquell 14 d'abril de 1931, material gràfic, musica, dinar, la gent vestida de l'època... Aprofitant l'acte per digitalitzar el material que els vilantans portin, amb l'intenció de crear un arxiu d'us públic. Creant una eina per la recuperació de la memoria col·lectiva.
Aquesta iniciativa neix al marge dels partits polítics i institucions.
Us adjuntem al cartell.
Feu difusió!!!

PRESENTACIÓ DEL DVD "PARLEM CATALÀ?"

2008-04-15T00:23:00.000-07:00

Aquest dimecres, a les 8 del vespre al Teatre de l'Aurora d'Igualada

Intervencions de les associacions Atlas, Hayma i Oceano
Pica-pica de cloenda
Es regalarà un exemplar del DVD a tots els assistents

-info campanya: http://www.bonrotllo.org/voluntaris
-mostra del DVD: http://www.youtube.com/watch?v=prPsdMNLryM

ENTESTAT EN LA INDEPENDÈNCIA

2008-04-14T07:48:00.000-07:00

Titot presenta el seu darrer llibre al Terra Dolça de Sant Cugat

Avui 14-4-08, a les 20h. Francesc Ribera 'Titot' presentarà el seu llibre Entestat en la independència. Raons de la meva militància a la CUP (Ara Llibres, 2008). Un llibre d’allò més didàctic per entendre el perquè les candidatures d’unitat popular s’estan obrint un espai dins del difícil panorama polític català, escrit per un personatge públic amb una llarga trajectòria d’activista polític i cultural.
La presentació està emmarcada en els actes del mes d'abril del Terra Dolça, un espai a Sant Cugat del Vallés que treballa per fomentar la cultura popular. Precisament el Terra Dolça celebrarà el seu tercer aniversari el proper dissabte 19 d'abril amb una gran festa. Entre els diversos actes que faran durant tot el dia, a partir de les 21.30h. arribarà la música de Feliu Ventura, seguit d'El Grup de Folk i amb el fi de festa d'El Belda i els Badabadoc.

(Enderrock)

Tal dia com avui de fa 77 anys

2008-04-14T07:13:00.000-07:00

fou proclamada des del balcó de la Generalitat de Catalunya la República Catalana, per Francesc Macià.

Les seves paraules foren:

Catalans :
Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.
D'acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.
En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.
Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.
Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.
En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d'Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l'emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.
Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.
Barcelona, 14 d'abril de 1931.

El President
FRANCESC MACIÀ
Ara més que mai VISCA LA TERCERA REPÚBLICA!